El trànsit cap a la felicitat
Una amiga em va explicar, fa un parell de mesos, que el seu fill de setze anys havia començat a fer el trànsit. Com és lògic, vaig interessar-me per saber com la feia sentir això a ella i la seva resposta va ser, més o menys: és una cosa nova, m’hi estic adaptant, però vull acompanyar-lo. Després va reconèixer que la seva nova filla era una persona feliç i alliberada.
Abans de Setmana Santa em va arribar a casa el llibre Un amor salvatge. Carta a la meva filla trans, que ha publicat Ara Llibres. El signa Carolyn Hays, que és el pseudònim d’una autora nord-americana que explica la seva experiència però protegint la privacitat de la seva família.
Llegint-lo, no parava de pensar en la meva amiga, i li vaig enviar la referència perquè se’l llegís. Si a mi m’havia interessat tant, m’imaginava què podria significar per a ella.
Un amor salvatge narra una història d’amor familiar, denuncia la intransigència de la societat del sud dels Estats Units i aporta grans quantitats d’informació sobre aquesta temàtica, cada cop més present a les nostres vides.
Acabada de llegir, la història de la família que decideix acompanyar i protegir la seva filla i germana per assegurar la seva felicitat roman molts dies a dins del meu cap.
I aleshores, un matrimoni molt amic ens comunica que la seva filla, major d’edat, ha fet el trànsit i ara és un noi. L’actitud d’aquests pares és molt semblant a la de la mare que us he comentat. I es repeteix la frase, quasi textual: ha nascut una altra persona, i és una persona oberta i feliç.
La qüestió, doncs, crec que és: qui no voldria veure el seu fill o filla feliç? Així de fàcil. Només em fa patir la quantitat ingent de persones que, al llarg de la història i arreu del món, no han pogut sentir-se lliures. Segons explica Carolyn Hays, a les cultures més antigues –a l'Àfrica, els maies, els egipcis– ja hi havia una paraula per anomenar les dones trans i una altra per als homes trans. I, de vegades, una tercera denominació per referir-se a les persones de sexe no binari.
És una realitat que, gràcies a Déu, s’està instal·lant entre nosaltres a una gran velocitat. Trobo que és una bona idea informar-se per poder adaptar-nos-hi millor. Per a molts de nosaltres, com deia la meva amiga, “és una cosa nova”. El llibre Un amor salvatge és una manera fàcil i interessant de saber més coses i d’acostar-nos a les persones trans.
I als fills dels meus amics –la nova ella i el nou ell– els desitjo tota la felicitat possible. Segur que podem ajudar-hi.
