Un món trasbalsat, un món d'emocions

A mesura que el món i la seva evolució es van fent més incomprensibles, incerts i problemàtics, ens trobem més desemparats i busquem en els aspectes emocionals allò que no trobem en l'anàlisi racional del que ens rodeja. Molts cops es produeix un desajust entre el que ens passa a cadascú i com valorem el que ens rodeja. La típica pregunta que fem quan trobem algú que no veiem sovint és “com estàs?”. I cada cop hi ha més gent que diu “bé, si no entrem en detalls”. Tot va molt de pressa i tot es va complicant. Mai tantes coses i instruments a disposició, mai tanta sensació que no arribes a res, que tot és fugisser i insospitadament fràgil. En moments com aquests les emocions són a flor de pell. Si et sents comprès i estàs en un entorn de confiança, pots fer aflorar aquelles expressions emocionals més empàtiques. I l’emoció d’estar amb gent que t’entén i amb qui comparteixes et fa sentir bé. Però aquests espais i aquests moments són complicats de trobar en l’acceleració i el neguit quotidià que ho trasbalsa tot.

La política cada cop juga més amb les emocions, però ja no des de la perspectiva de generar companyonia entre els que pensen semblant, sinó fent servir les emocions com l'odi o la ira per aplegar-se en negatiu. I una política sense vincles emocionals positius, sense vincles de relat i de futur compartit, és una política feixuga i aspra. Fa vuitanta anys del final de la Segona Guerra Mundial. I aleshores, quan semblaven superades definitivament les opcions que van propiciar els grans conflictes en l’odi i el menyspreu, en el poder sense pietat dels que es creien més forts, a Europa es va bastir un consens centrat en el reconeixement de la diversitat, en la importància de l’equitat i en la voluntat d’inclusió. Justament els tres punts que avui s’han convertit en allò a eliminar radicalment des de posicions que precisament recuperen les emocions més negatives per construir el seu missatge individualista i insolidari.

A les enquestes que es van fent a diversos indrets del món es percep un ressentiment dels que se senten decebuts per la manca de realització de les expectatives que havien anat acumulant, alimentades per una publicitat que fa creure que tot està a l’abast. Sembla força clar que el canvi d’època que travessem de manera accelerada genera pors i neguits que poden trobar refugi fàcil en propostes polítiques molt volàtils, poc fonamentades, però amb capacitat d’establir vincles emocionals entre els qui se senten menystinguts i gens escoltats. La realitat i el funcionament de les democràcies avançades són cada cop més enrevessats. Uns connecten sense esmorteïdors amb aquestes pors i incerteses, i els altres estan obligats als matisos i al consens.

Acaba d’inaugurar-se una magnífica exposició al CCCB, coproduïda amb el Museu Reina Sofía de Madrid, titulada En l’aire commogut, bastida sobre l’obra del filòsof i especialista en imatge Georges Didi-Huberman i que també comptarà amb la col·laboració de la Filmoteca de Catalunya. La mostra és tot un cant a les emocions enteses no com una pura expressió individual i introspectiva, sinó sobretot com els vincles que ens acosten als altres. Una mostra plena d’imatges tant pictòriques com audiovisuals, que volen apropar-nos des de la creació a l’esperit del temps que ens ha tocat viure. Fent-ho a partir d’un poema de Federico García Lorca en què es basa el mateix títol de l’exposició. Buscant, precisament, aquests moments de duende, difícils de racionalitzar, en què ens sentim humans i solidaris més enllà dels temps difícils que ens han tocat viure. La mostra i tot el que l’acompanya busca commoure’ns, en temps trasbalsats que generen esquinçaments entre nosaltres i entre nosaltres i el món.

L'esperança i la por són fonamentals per reduir o bé ampliar les divisions polítiques. Mentre que la por aferma la polarització amplificant les amenaces i l'alteritat, l'esperança ofereix un camí per mitigar les divisions mitjançant aspiracions compartides i accions col·laboratives. Abordar la polarització requereix estratègies que redueixin les narratives basades en la por i cultivin l'esperança mitjançant l'empatia, el diàleg i el reconeixement de valors compartits.