Tremola, Jonas...
"Estimat Jonas”, escriu el president dels Estats Units, Donald Trump. “Tenint en compte que el teu país va decidir no concedir-me el premi Nobel de la pau per haver aturat vuit guerres i escaig, ja no sento l'obligació de pensar únicament en la pau”. Aquest “escaig”, deixeu-m’ho remarcar, és la llicència que em permet la meva estupefacció, tenint en compte que, en la llengua de Paul Auster, el líder diu que ha “stopped 8 Wars PLUS”. No sé si vol dir que n’hi ha una, de guerra, que l’ha “stopped” només una mica.
El raonament de Donald Trump és filosòficament meravellós. Oi que no em dones el premi Nobel de la pau? Doncs prepara’t, que ara faré la guerra. Per sort, Teresa de Calcuta sí que el té, aquest premi cobejat, perquè si no hauria fet com ell i hauria deixat un rastre de cadàvers esquarterats a les dues ribes del riu Hugli. Teresa de Calcuta es feia la bona amb els pobres perquè li van donar el premi Nobel de la pau, però estava preparada, com Donald Trump, per ser la psychokiller de Bengala Occidental si cometien amb ella la mateixa injustícia que amb en Donald. L’exemple, naturalment, farà que els no guardonats amb el premi Nobel de física comencin a negar, a partir de la cerimònia, els principis d’Arquimedes (“Les palanques són meh”), les d’Aristarc de Samos (“La distància de la Terra al Sol és la que em penja del trespol”) i fins i tot les d’Einstein (“Tot és relatiu si em penja a mi del piu”).
No vull dir res per no forçar, però jo faré el mateix si no em donen el Nobel de literatura. Deixaré d’agafar la ploma amb mà mestra i començaré a escriure ombres i més ombres d’en Grey (oblidin-se de veure el sol). I pensin, sobretot, que no serà per gust. Aquí on em veuen, no vaig passar de la sisena ombra, quan vaig llegir l’obra que m’inspirarà a ser dolenta. Donald Trump tampoc ho fa per gust.
