La ‘vacuna’ local per a la recuperació econòmica i social

Ja fa més d’un any que lluitem contra els devastadors efectes del covid-19. Les seves repercussions no han estat només sanitàries. L’economia i el nostre model de societat també estan patint les conseqüències d’una crisi global sense precedents. Som davant d’una situació excepcional, inèdita, que ens empeny a cercar solucions, nous escenaris i reptes en els quals els ajuntaments i poders locals hem de ser una part important de la solució.

Cap govern estatal, regional ni local estava preparat per fer front a un virus tan destructor com el covid-19. Tothom ha hagut de reaccionar segons les seves capacitats i competències. Tot plegat ha estat una gran lliçó per a tots, però ara ens enfrontem al repte d’encarar el món postpandèmia amb un model de governança que ha d’implicar una nova forma de governar coordinament entre tots els nivells de l’administració, però també amb el sector privat i la societat civil. Hem de construir una cooperació multinivell eficaç. Si no ho fem, sí que serem culpables, tots, de no haver fet la nostra feina.

El coronavirus ens ha obert una escletxa en forma de crisi sanitària, econòmica i social molt profunda, però també l’oportunitat de canviar moltes coses en el procés de reactivació dels propers anys. Una de les peces d’aquest nou engranatge ha de ser el paper dels governs locals. Sempre hem respost. En la crisi del 2008, els ajuntaments vam saber superar la política de retallades i de restriccions en el finançament que vam patir. I, malgrat tot, vam sostenir tots aquells serveis a les persones afectats per les retallades estatal i autonòmica.

En la gestió de la pandèmia també hem estat a l’alçada, i ho estarem en la reactivació de l’economia. Els ajuntaments som la primera línia, a qui el ciutadà recorre perquè és el govern més proper i qui ha de tenir la primera resposta a qualsevol problema, sigui o no de la nostra competència. El ciutadà entén de problemes, no de competències. Per això també som les administracions més eficients, perquè tenim una estructura horitzontal i de proximitat. En canvi, els governs centrals són organitzacions verticals que prenen decisions lluny del ciutadà.

Els ajuntaments tenim la responsabilitat, però sobretot la voluntat, de garantir que cap dels nostres veïns i veïnes es quedi enrere. Això també és un fenomen global. Ha passat fins i tot als Estats Units, on els governs locals estan assumint un gran protagonisme durant la pandèmia, en part per omplir el buit de govern que va deixar la presidència de Donald Trump. Són les ciutats els que estan liderant la recuperació de les economies locals nord-americanes, dissenyant programes i estratègies per a la recuperació.

És el que també volem fer els ajuntaments del nostre país. Posaré com a exemple una de les iniciatives de la meva ciutat, l’Hospitalet, on hem posat en marxa un Pacte de Ciutat, fruit d’un gran consens institucional i ciutadà. Es tracta d’un programa d’ajudes de quatre milions d’euros dirigit als autònoms. Són 12.500 homes i dones que han vist com els seus ingressos minvaven. Aquestes ajudes, que es distribuiran amb imports de 1.000 euros per sol·licitud, volen cobrir moltes persones que han quedat fora dels ajuts estatals i autonòmics. Altres municipis han pres mesures similars.

Els ajuntaments fa anys que reclamem més autonomia i capacitat financera. Volem més participació en el nou model de governança que ha de sortir d’aquesta pandèmia i que ha de fer front també als reptes d'una altra crisi global com és la del canvi climàtic. Per aquest motiu, reclamem també més paper en la gestió dels 140.000 milions d’euros que corresponen a Espanya del pla de recuperació de la Unió Europea.

Aquests dies es parla de l’hipercentralisme barceloní i del fet que la capital concentri les inversions dels fons europeus en detriment d’altres municipis de la regió metropolitana. Per evitar-ho, hem de gestionar des del món local l’accés a aquests ajuts amb intel·ligència, solidaritat i unió municipalista. No podem obviar Barcelona com a motor i marca principal d’una regió metropolitana global de més de cinc milions d’habitants. Cal que ens coordinem i busquem sinergies intermunicipals per tenir més possibilitats d’obtenir part d’aquests fons.

Els ajuntaments estem preparats per a aquest repte. Igual que la crisi sanitària, econòmica i social és global, també ho serà la recuperació. Però tan els seus efectes com la primera línia de combat són a les nostres ciutats i pobles. Coneixem els nostres territoris i la gestió de la postpandèmia ha de ser la nostra vacuna.

Núria Marín és alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona