4/5: La llegenda negra

La persistència de la llegenda negra sobre Espanya, a Europa, té a veure amb fets recents

Espanya s’ha queixat sempre de la llegenda negra sobre la construcció del seu imperi colonial. Ve a dir que és una llegenda alimentada pels altres imperis colonials europeus, la seva competència, que no es van construir d’una manera moralment millor (tampoc pitjor). És possible que tingui raó. Però la persistència de la llegenda negra sobre Espanya, a Europa, no té tant a veure amb com es va construir un imperi fa cinc-cents anys com amb fets més recents. Espanya està sota sospita a Europa perquè hi ha la intuïció que no s’ha incorporat mai plenament als valors de la modernitat occidental. Certament, hi ha moments en què sembla superar-se aquesta sospita: la República, l’inici de la Transició. Però en altres moments de la història contemporània la llegenda negra revifa: la Guerra Civil, el franquisme (que va intentar capgirar-la i blanquejar-la amb l’"Spain is different"). Ara la sentència contra la Manada (sobretot, però no només) ha injectat una nova dosi de sospita, d’aquella que alimenta la llegenda negra. No els fets de la Manada, que per desgràcia passen arreu, sinó la sentència: l’actitud de l’Estat, del poder. Espanya es torna a queixar amargament de cada revifada de la llegenda negra. Però és que se la fa tota sola.

Més continguts de