20/2: Preguntar no és ofendre
EscriptorLA MINISTRA ESPANYOLA Fátima Báñez es va dedicar a insultar el president Puigdemont per unes declaracions que duien implícita una pregunta sobre quines eren les relacions entre l’imam de Ripoll i els serveis secrets espanyols. Davant d’una pregunta pertinent, la reacció d’un govern no pot ser insultar qui fa la pregunta, sinó respondre-la. I la pregunta és pertinent. No és una dèria de l’independentisme. Tinc davant meu els retalls dels principals diaris europeus i americans quan van publicar la primera notícia en què s’afirmava que entre el CNI i l’imam de Ripoll hi havia hagut alguna mena de relació en algun moment. La pregunta també hi és implícita. El reportatge del 30 minuts d’aquest diumenge la renova. Donar o negar alguna resposta no és un episodi més de les viciades relacions del govern espanyol amb l’opinió pública catalana. Forma part de les obligacions del govern espanyol amb l’opinió pública de tot el món, especialment dels països que tenen ciutadans seus entre les víctimes. L’opinió pública catalana ja coneix aquesta manera de fer: insultar en comptes de respondre. Respondre en comptes d’insultar seria el que entendria l’opinió pública de fora. I la manera d’actuar lògica de qui no tingui res a amagar.
