La vida abans i després d’un atemptat

Filmin ha estrenat la sèrie danesa Cuando el polvo se asienta. És un drama coral de deu episodis d’una hora que aprofundeix, amb una capacitat d’anàlisi extraordinària, en la vida d’un grup de personatges. Uns fils molt subtils connecten la seva quotidianitat tot i tenir circumstàncies personals molt diferents. El detonant que els unirà de ple serà un greu atemptat en un restaurant de Copenhaguen. La tragèdia no s’esdevé fins a la meitat de la sèrie, per tant, i amb una habilitat de guió extraordinària, la trama ens anirà preparant per a l’instant de la catàstrofe. Aleshores, però, ja haurem establert vincles emocionals amb alguns dels protagonistes i, per tant, patirem amb ells perquè entendrem la dimensió del desastre més enllà de l’atemptat en si mateix. Perquè la virtut d’aquesta sèrie és el seu equilibri narratiu i el realisme. La matança al restaurant desestabilitzarà la vida dels personatges, però en cap moment es desequilibrarà la narració. La sèrie no es deixa arrossegar pel drama, sinó que actua gairebé com una lupa que ens fa testimonis de les circumstàncies dels personatges amb una precisió quirúrgica. Pel que fa a la imatge, se’ns posa en estat d’alerta permanent perquè com a espectadors sabem més que els protagonistes i sabem a què es veuran abocats.

Cuando el polvo se asienta no pretén parlar exclusivament del dolor que provoca un atemptat, sinó que l’atemptat és l’excusa per parlar de la societat danesa en concret i la d’Europa en general. En els primers quatre episodis l’atemptat són només flaixos visuals que anticipen la tragèdia, però el que haurem vist fins aleshores és un drama familiar i social que té prou entitat en si mateix: se’ns parlarà dels camps de refugiats, de les misèries del poder polític, de les dificultats d’adaptació dels fills de les primeres generacions d’immigrants, de la pobresa i la discriminació de classes, de l’abandonament de la gent gran a les residències, de les dificultats de la gent jove per trobar feina i la seva desmotivació, dels problemes de drogues, de les dificultats de la conciliació familiar per a mares solteres... L’atemptat serà el gir narratiu per aconseguir donar a tot plegat una lectura molt més complexa. A la segona meitat de Cuando el polvo se asienta s’aprofundeix en el trauma amb una capacitat descriptiva meticulosa no només a través dels fets i els diàlegs, sinó a través del punt de vista de la càmera. L’argument no fa judicis, i de tots els personatges entendrem les seves raons. Els instants previs a la tragèdia són narrativament magistrals. Cuando el polvo se asienta és una sèrie dura però que d’una manera excel·lent sap construir, al voltant d’un atemptat, una lectura social realista, complexa i madura i no un simple espectacle emocional.