Visca Espanya! (1907)

Peces Històriques Triades Per J.M. CasasúsAra serem nosaltres els primers en cridar-ho a tot aquell que se'ns acosti: així li demanarem el sant i senya. No com abans, que molts ens ho volien fer cridar com un inri , perquè Espanya volien dir ells. Ara ho podem ensenyar lo que cridem; perquè "visca Espanya" ja no és el crit tràgic, ja no és un ressò de la buidor, ja no és el símbol de les polítiques funestes; sinó que el nostre "visca Espanya" vol dir que l'Espanya visca -enteneu?-, que els pobles s'alcin i es moguin, que parlin, que facin per si mateixos, i es governin i governin [...].

I aviat serem més els que sabrem cridar-ho així que no pas els que ens ho volien fer cridar de l'altra manera; i quan nosaltres siguem els més, i els que no hagin pogut aprendre-ho al nostre modo sien els menys, llavors els separatistes seran ells. [...]

Espanyols? Sí!, més que vosaltres! Visca Espanya! Però ¿com ha de viure Espanya? No pas arrossegant-se pels carrerons provincians del caciquisme; no pas agarrotada, com fins ara, en els lligams d'un uniformisme que és contrari a la seva naturalesa […] sinó que ha de viure als quatre vents dels mars que la volten; ha de viure en la llibertat dels seus pobles [...].

Ja ho sabeu, doncs, ara, lo que us vindrà a demanar la Solidaritat Catalana: us vindrà a demanar la llibertat dels pobles espanyols, la vida nova d'Espanya: la vida! [...]; la solidaritat de la vida davant de la solidaritat de la mort; la solidaritat espanyola contra la falsificació d'Espanya. Ja sabeu lo que vindrem a demanar-vos. Això serà el "què" irresistible: només us deixarem per discutir el "com" i el "quan".

I què fareu? Atiareu l'exèrcit contra nosaltres, contra Espanya? Visca Espanya! ¿Quin exèrcit espanyol trobareu contra aquest crit? ¿Qui alçareu al davant nostre? ¿El poble dels treballadors? Si ells ne són l'entranya viva d'aquesta Espanya nostra! Ells la mouen. Ells vindran tots un dia contra el seu destorb, que sou vosaltres. [...]