Hunga Tonga-Hunga Ha'apai

Dilluns llegia a l'ARA un interessant article signat per Xavier Pujol Gebellí que duia per títol "L’escalfament global del planeta s’accelera". La conclusió del text era aquest: “La Terra sempre ha viscut períodes d’escalfament global que s’han alternat amb glaciacions [...]. Canvis en l’òrbita terrestre, l’impacte de meteorits o un vulcanisme més o menys intens serien l’explicació". "Ara no passa res d’això, sinó que és la mà humana la responsable d’un escalfament cada vegada més ràpid i intens” [la cursiva és nostra], deia Edil Sepúlveda, investigador de la NASA i activista. ¿Segur que ara mateix "no passa res d'això"? Comprovem-ho, i no pas visitant tèrboles webs de negacionistes climàtics, sinó anant precisament... a la plana oficial de la NASA. Resulta que ara sí que passa "res de tot això". Quan el volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai va entrar en erupció el 15 de gener de 2022, fa tot just un any, va generar un tsunami que donà la volta del món, i va provocar un efecte sonor que també va donar la volta al món dues vegades. Tradueixo literalment del web oficial d'aquesta organització estatal nord-americana: "«Mai no hem vist res semblant», va dir Luis Millán, un científic atmosfèric del Jet Propulsion Laboratory de la NASA al sud de Califòrnia [...]. L'enorme quantitat de vapor d'aigua llançada a l'atmosfera, tal com va detectar el Microwave Limb Sounder de la NASA, podria acabar escalfant temporalment la superfície de la Terra". Per descomptat, això no explica l'escalfament global del planeta, que és, ara ja sense cap mena de dubtes, d'origen antropogènic; però sí que permet entendre molt millor –hi insisteixo: segons la mateixa NASA, no segons un servidor– la notable anomalia d'aquest estiu, o almenys una part del fenomen.

Què pot haver passat perquè el senyor Edil Sepúlveda Carlo, climate change expert and social activist, segons el mateix web de la NASA, ometés un fet que la seva mateixa organització –hi torno a insistir: no jo– considera tan rellevant? Aquí és on passem a un altre àmbit que per qüestions acadèmiques conec una mica millor, i que ja he comentat en altres ocasions: el de certes inèrcies mediàtiques relacionades amb el tractament de temes considerats sensibles. En aquest cas, el simple fet de tenir en compte els efectes del volcà Hunga Tonga-Hunga Ha'apai semblava que potser relativitzaria o minimitzaria el problema de l'escalfament global. Per tant, i malgrat tractar-se d'una dada fonamental segons la NASA, es va deixar de banda. I aquí, tot i que pugui semblar que em contradic, és quan entenc aquesta actitud. En el fons, es tracta d'un tema comunicatiu. Apel·lar a aquell fet sense precedents en un paper acadèmic que llegiran persones capaces de contextualitzar-lo correctament no és el mateix que fer-ho en un àmbit com el de les xarxes socials, on l'emissor no disposa de garanties sobre la perícia del receptor a l'hora d'interpretar el missatge. El dia 26 d'octubre de 2022, el meteoròleg de l'ARA Miquel Bernis explicava molt didàcticament l'assumpte del volcà. Una lectora comentava: "Em sembla fantàstic que informin sobre com una erupció volcànica «pot haver escalfat (encara més) el planeta», però espero que no pretenguin culpar la natura d'allò en què l'ésser humà té la major part de culpa. No fotem! No vindrà pas d'aquesta erupció. Què punyetes ha d'anar a saber el volcà submarí!".

Acabo amb una consideració que pot semblar digressiva, tot i que al final ja veuran que s'adreça al mateix cor del problema. Quan els teòrics de la democràcia liberal sostenien entre finals del segle XVIII i començaments del segle XIX que els mitjans de comunicació tindrien sempre un efecte corrector positiu en el si de la societat, pensaven en una cosa molt concreta. Quan Alexis de Tocqueville visità els Estats Units el 1831, el màxim dilema polític d'un granger era si calia invertir els seus impostos en fer un pont o bé en ampliar l'escola de la seva comunitat. Tota la premsa era estrictament local. Avui, una persona normal i corrent com vostè o com jo es passa el dia enfrontant-se a dilemes que ni tan sols els experts gosen donar per resolts. La immediatesa de les xarxes socials, així com la polarització ideològica cada cop més histèrica associada a certs temes com el canvi climàtic, fa la resta. En el cas que comentem, per exemple, s'arriben a ometre fets rellevants o bé a magnificar-ne altres de secundaris, sempre per por de no tenir sota control el missatge que es vol comunicar. Val a dir que el risc és real, i en conseqüència cal gestionar-lo. El que no tinc tan clar és si aquesta és la manera més eficaç de fer-ho.