El votant de Ciutadans
Fa uns dies, aquest diari publicava un reportatge ben interessant d'Anna Mascaró sobre quin serà el sentit del vot dels que fins ara eren votants de Ciutadans. Quasi desaparegut, el partit no concorre a les eleccions a aquestes generals després que, amb les municipals i autonòmiques del 28-M, afegís una altra trompada a les moltes que acumula d'ençà de les eleccions, també generals, del 2019. És oportú, per tant, preguntar-se què votaran ara aquells que fins ara votaven el partit taronja.
Precisament, les municipals i autonòmiques ja ens havien donat alguna orientació sobre la qüestió, particularment al País Valencià i a les Balears. Com és prou sabut, a tots dos llocs van caure governs de coalició d'esquerres que han donat pas a governs de PP i Vox: un, al País Valencià, que té Vox a dins del govern, amb vicepresidència i toreros, i un altre, a Balears, que en teoria permet al PP governar en solitari, però que en realitat converteix l'executiu de Marga Prohens en un titella en mans de l'extrema dreta (un titella al qual, per altra banda, no li sap gens de greu assumir el seu paper). Què va passar per fer possible aquest canvi?
Fonamentalment dues coses simultànies: la caiguda de Podem, per la banda esquerra, i la de Ciutadans, per la dreta. Els dos partits que en el seu moment van representar allò que se'n va dir “la nova política”, i als quals no se'ls pot discutir haver aconseguit fer-se un lloc que posava en qüestió el bipartidisme tradicional, s'han anat desinflant de forma simultània i quasi solidària. La caiguda de Podem va arrossegar els governs de Ximo Puig i Francina Armengol; la de Ciutadans, en canvi, va contribuir de manera rellevant a l'enlairament de PP i Vox, que no esperaven ni de lluny els resultats que van obtenir. Això vol dir que els vots de Ciutadans van anar, en gran mesura, a la dreta extrema del PP i a l'extrema dreta de Vox. Una part petita es va abstenir, i una altra part, pràcticament irrellevant, va anar als socialistes.
Això s'explica perquè, com hem comentat en alguna ocasió, Ciutadans ha estat fonamentalment un partit d'extrema dreta. Amb algunes incrustacions provinents de l'esquerra, és cert, tot i que en realitat només va passar a Catalunya, on van anar a parar a l'aigüera de Ciutadans alguns antics progres ressentits amb el pujolisme, primer, i amb el maragallisme, després. Però a la resta de l'estat espanyol —incloent-hi Balears i el País Valencià— Ciutadans ha estat bàsicament un partit de dreta ultranacionalista, que es distingia de Vox i dels sectors durs del PP (que són els que manen, com corroboren Ayuso i l'ayusisme) en matisos purament anecdòtics.
Les enquestes no semblen haver detectat aquest moviment, però no seria estrany que es produís: com al País Valencià i a les Balears, a les eleccions generals la caiguda de Podem i de Ciutadans perjudica el bloc d'esquerres i beneficia el de les dretes. Veurem, però un prec: deixin de parlar encara de Ciutadans com d'un partit de centre liberal, o fins i tot de centreesquerra. Haurà estat, només, la baula que ho va fer córrer tot cap a la dreta. Cap a l'extrema dreta.
