Walter Scott i la biografia contemporània (1932)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe Ramon Esquerra (Barcelona, 1909 - Front de l’Ebre, 1938) a El Matí (24-V-1932) arran del centenari de la mort de WalterScott (Edimburg, 1771 - Abbotsford, 1832). Professor de l’Institut-Escola de la Generalitat, el jove Esquerra es va acreditar com un dels crítics més qualificats en novel·la europea moderna i en comparatística entre narrativa, cinema i societat.

[...]

Walter Scott fou el novel·lista romàntic més popular i més europeu, i les seves obres es traduïren a totes les llengües. No fou això tan sols. La novel·la històrica li deu la seva existència. I tots els innombrables autors que durant la primera meitat de la centúria passada escriviren novel·les històriques de dimensions extraordinàries en totes les llengües de l’Europa civilitzada, ho feren sota el signe de Walter Scott. Fins li copiaren els temes, traduint-los a la història del país respectiu. Produeixen un efecte bon xic estrany de veure que ara, quan la novel·la és el gènere literari que priva, la commemoració d’un dels seus fundadors -indiscutiblement el millor dels cultivadors de la novel·la històrica- pugui passar completament per desapercebuda. I no és que estigui tan allunyat de la nostra sensibilitat com el mateix Goethe, per exemple. Scott queda fresc i tan ingenu ara com als anys 1820. No cal -com amb un Chateaubriand o un Byron- imaginar, per a ben assaborir-lo, l’Europa romàntica amb les convulsions polítiques i les batalles literàries que la trasbalsen. Sols ens cal tenir en compte que llavors, com ara, la història, adquirí categoria de gènere literari. Amb Walter Scott, efectivament, ingressà la història, per primera vegada d’ençà de l’Edat Mitjana, en la literatura, amb la novel·la. Més tard, i també degut a la seva influència i popularitat, envairà el teatre, i el drama històric serà un altre dels gèneres clàssicament romàntics. Fou Schiller qui el començà abans de Walter Scott, però fou aquest qui el consagrà amb les seves novel·les. El públic que se les empassava fou el qui donà major contingent al teatre històric. Ara, quan assistim a una nova invasió de la història en els camps de la literatura -és a dir, el renaixement de la història no estrictament científica- amb la creixent popularitat de les biografies, resulta ben estrany que pugui passar tan desapercebut el centenari de l’escriptor escocès. Molt més si es té en compte que avui dia -i podem creure que sempre- té encara molts llegidors. Tothom en algun moment de la seva vida ha llegit Ivanhoe o Rob Roy, o qualsevol altra de les seves obres. Les seves qualitats característiques -colorit, acció ràpida, humor i romanticisme- li donaren sempre un gros contingent de lectors fidels. Si no altres, almenys aquells que es troben en l’edat de les il·lusions, en l’edat màgica que va dels 12 als 18 anys, i també tots els que més o menys senten la necessitat de ficar el nas en la història. Però no en la història grisa i científica dels tractats, sinó en aquella altra més vivent dels esdeveniments de cada dia. La història que parla dels dinars, de les converses i dels hostals, no la de les batalles, els casaments reials i els tractats de pau. I en això ha consistit l’èxit i la durada de l’obra de Walter Scott. [...]