11/08/2022

Xarxes socials i trastorns alimentaris: què hi podem fer?

3 min
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) han crescut un 86% en l’últim any.

El mukbang és com s’anomena un repte social amplificat per alguns influenciadors que consisteix a menjar una gran quantitat d’aliments ultraprocessats, amb moltes més calories de les que una persona necessita per a tot un dia. No cal dir que és una moda que posa en perill la salut física i emocional tant de qui la practica com dels i les adolescents que la segueixen, a qui se’ls transmeten hàbits molt perjudicials que poden acabar en trastorns gravíssims, com el trastorn per afartament. Però aquests reptes són només la punta de l’iceberg d’un problema molt més ampli.

El 12 d’agost, Dia Internacional de la Joventut, és un bon moment per fer-nos més conscients que diàriament neixen a les xarxes socials nous challenges. Aquests reptes, que resulten molt atractius per als joves, més impulsius i que se senten atrets per continguts que criden l’atenció, són una més de les estratègies que utilitzen les xarxes socials per generar dependència dels seus continguts.

Els canals socials són l’eina bàsica dels joves per comunicar-se, entretenir-se i trobar i compartir informació, i empreses com Instagram aprofiten aquesta necessitat. Així, es converteixen en miralls on els i les adolescents es veuen reflectits i projecten estereotips estètics basats en una imatge irreal, tant pel tractament de les fotos amb filtres que alteren els cossos i les imperfeccions, com pels ideals de bellesa que s’hi promouen i la pressió social que generen de tenir un cos “perfecte”. Amb aquesta exposició a imatges idealitzades compartides una vegada i una altra per influencers s’utilitza el cos i la dieta com a arguments de venda, a través del màrqueting persuasiu, el clickbait (continguts sensacionalistes que s’enfoquen a aconseguir el nombre més gran de clics possibles a costa de la qualitat o la veracitat) i els algoritmes predictius que prioritzen els continguts més visitats. Tot això provoca un malestar cap a la percepció del propi cos que genera un caldo de cultiu propici per a l’aparició de trastorns alimentaris.

Es calcula que el 85% dels trastorns de la conducta alimentària es desenvolupen principalment a l’adolescència. De fet, ja són la tercera malaltia crònica més freqüent en els adolescents . I és una tendència creixent: només el primer semestre del 2021 se’n van registrar tants casos com tot el 2020. A Catalunya, 28.000 adolescents i joves en pateixen, i el seu impacte és molt més freqüent en dones: 9 de cada 10 persones que els pateixen ho són.  

Davant d’aquest problema creixent, què podem fer? Per començar, cal treballar amb els i les joves el pensament crític i reflexionar sobre la intencionalitat dels influencers que trien com a referents i sobre els relats que aquests promouen, debatre amb ells si darrere els continguts que consumeixen hi ha missatges publicitaris, o si les imatges que s’hi mostren són reals o amb retocs fotogràfics. 

En paral·lel, és importantíssim reforçar-los l’autoestima per combatre la pressió social de l’estètica idealitzada: compartir els valors de l’autoacceptació, de la diversitat de la bellesa i normalitzar les estètiques no normatives. I posar en valor la seva originalitat, les seves habilitats i destreses, les qualitats que els diferencien i els fan únics i úniques.

A casa, a l’escola, en els espais de lleure, cal identificar els senyals d’alerta, com l’obsessió pel menjar, els canvis d’alimentació, l’augment de la impulsivitat, l’aparició de canvis d’humor o l’inici de conductes de compensació, com ara començar a fer molt d’exercici o saltar-se àpats. En cas de detectar conductes de risc, caldrà demanar un assessorament al metge o metgessa de capçalera o a una consulta especialitzada i també és convenient denunciar els continguts o perfils que facin apologia de l’anorèxia o la bulímia.

Per sobre de tot, davant l’aparició d’aquestes actituds, no hem de jutjar els nostres fills i filles, és necessari crear amb ells un clima de confiança que faciliti la sinceritat i la comunicació. Només així podrem trobar solucions i tallar d’arrel les males pràctiques.

Mercè López-Bravo és cap d’acció digital de la Fundació Pere Tarrés
stats