CRÒNICA

«Ni tots som rics ni 'cayetanos'»

Les protestes nascudes al barri madrileny de Salamanca també arrelen a València

Amb la bandera d’Espanya com a salconduit que els permetia concentrar-se tot i la nodrida presència policial, que ni tan sols els reclamava que caminessin per disfressar de passeig una manifestació no permesa per l’estat d’alarma, més d’un miler de ciutadans es van aplegar dilluns a les portes de la caserna Sant Joan de Ribera de València per reclamar la dimissió del govern espanyol seguint l’estela de les protestes organitzades al barri madrileny de Salamanca.

La majoria de l'opinió pública els acusa de pertànyer als estrats socials més adinerats i, certament, ho sembla, si acceptem com a indicadors els sempre difusos codis de vestimenta i els ja més tangibles barris de residència. En aquest cas, els voltants del passeig de l’Albereda, l’avinguda d’Aragó i el barri de l’Eixample, tres zones vetades per a les economies més modestes.

Tot i alguns crits aïllats contra "la premsa manipuladora" proferits per ciutadans d’estètica més pròpia de manifestacions de l’extrema dreta, que són l’excepció, l’ambient no és hostil, fins i tot, es podria qualificar de tranquil, i l'ús de la mascareta és gairebé absolut. De fet, cap persona preguntada per l’ARA rebutja explicar els seus motius, circumstància no sempre habitual en el tracte amb els periodistes. El que crida més l’atenció és la indumentària dels assistents, abillats amb samarretes amb els lemes com " Viva Manolo Escobar, la lucha sigue" o " Sánchez, vete ya", a més d’un omnipresent orgull patriòtic amb nombroses polseres i bufandes amb l’ensenya espanyola.

Un dels promotors de les concentracions és l'Alfredo, que a diferència de la resta d’entrevistats demana no revelar el seu cognom, i que és gairebé també l’únic que porta una bandera valenciana. L'acompanya d'un cartell on reclama la dimissió del president espanyol. Advocat de 32 anys, afirma que juntament amb quatre familiars més va formar el grup que va iniciar les concentracions a València. "Dimecres passat érem cinc persones, diumenge vam ser 2.000", emfatitza.

L'Alfredo sosté que les protestes "naixen de la voluntat lliure de la ciutadania", i que no estan promogudes per formacions polítiques, ja sigui de manera directa o indirecta. "Jo no forme part de cap partit", insisteix. Únicament afebleix el seu argument la presència a la manifestació de l'exsecretari general del Partit Popular David Serra, processat pels negocis de la Generalitat Valenciana amb la trama Gürtel.

El jurista també rebutja que sigui una persona adinerada. "Molts dels ciutadans que venim no som ni rics ni cayetanos", emfatitza per intentar desempallegar-se d’un dels principals estigmes dels participants en les concentracions. El jove advocat assegura que se sent "molt molest" perquè el qualifiquen de "fatxa". "Jo odie qualsevol dictadura", repeteix. Crida més l'atenció que assenyali que la majoria dels ciutadans presents són "mileuristes", una afirmació que posa en dubte el fet que gran part dels assistents superen àmpliament els 40 anys. Repreguntat per aquesta qüestió, admet, que "potser no tots".

Sobre la motivació que l’impulsa a manifestar-se, l'Alfredo la circumscriu al rebuig a la gestió del govern espanyol. "Hem de denunciar la seva incompetència, tot el que van tardar a reaccionar i les vides que això ha costat. Per exemple, com van abandonar els nostres avis", explica. "Si tu treballes en una empresa i ho fas malament, t’acomiaden o te’n vas, no? Doncs ací el mateix", conclou.

Amb arguments semblants s’expressa Noelia Navirre, una empresària del sector del moble de 41 anys que s'afanya a apuntar que només té "dos treballadors", per, així, evitar que ningú la consideri una persona adinerada. Navirre afirma que si en lloc de Pedro Sánchez a la Moncloa hi hagués estat Mariano Rajoy també s’hauria manifestat. "El govern espanyol no és capaç de donar solucions, de posar en marxa mesures per eixir d’esta crisi. S’han equivocat moltes vegades i són incapaços d’avançar. Des de la Generalitat, amb Ximo [Puig] sí que he vist una gestió que em genera una certa confiança, però amb Sánchez no", explica.

Per a Elisa Flecha, una metge de l’Hospital Clínic de València de 58 anys, les raons per protestar no són econòmiques, sinó de "falta de llibertat". "Existeix un gran control dels mitjans de comunicació que ha impedit que transcendisca la vertadera absència de materials que hem patit els treballadors sanitaris i els perills als quals hem estat exposats. Hi ha un control total de la informació, fins i tot amb la limitació de la difusió de missatges grupals de WhatsApp [circumstància aliena a cap legislació del govern espanyol]", resumeix.

Les entrevistes als pocs periodistes presents s’aturen de cop a les 21 h. És l’hora de la baixada de la bandera i d’escoltar l’himne espanyol en honor als caiguts. En eixe moment, la majoria dels assistents corren fins a les reixes de la caserna. Ha arribat el moment en què l'obligació de mantenir els dos metres de distància esdevé una norma prescindible. L’escena durarà  pocs minuts i, a l'acabar, la dispersió serà generalitzada. És aleshores quan la policia sí que comminarà els assistents a "caminar i no aturar-se".

El + vist

El + comentat