Llei d'igualtat lingüística, reciprocitat i integració a l'Institut Ramon Llull: la resposta del valencianisme al TS

Entitats, sindicats i partits reclamen al Consell que aprofundeixi en la defensa del català

Un total de 36 organitzacions del País Valencià han reclamat al Consell aquest dijous que respongui a la sentència del Tribunal Suprem sobre el decret d'usos lingüístics de l'executiu autonòmic aprofundint "en la defensa del valencià" i incrementant "la cooperació" amb els governs de Catalunya i les Illes Balears. Les entitats, entre les quals es troben partits com ara Compromís, Podem, Esquerra Unida o Esquerra Republicana del País Valencià; sindicats com ara CCOO o la Intersindical Valenciana, i associacions com ara Escola Valenciana, la Plataforma per la Llengua o Acció Cultural del País Valencià han denunciat que la resolució judicial pretén "impedir que el valencià supere la seua condició històrica de llengua discriminada i minoritzada", i "menysprea les entitats acadèmiques que reconeixen la unitat de la llengua".

Aquesta defensa més gran del català s'hauria de concretar segons les 36 entitats signants en l'aplicació de la reciprocitat dels senyals de les ràdio i televisió públiques del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, la integració valenciana "en forma plena" a l’Institut Ramon Llull i l’aprovació per part del Consell d’una llei d’igualtat lingüística que, al no ser un decret, només podria ser recorreguda davant del Tribunal Suprem i "que supere la limitació que, com acabem de comprovar, mostra la via d’intentar desenvolupar la llei d’ús i ensenyament del valencià" del 1983.

En aquest línia, el Consell també hauria de desenvolupar un pla de cooperació efectiva en els àmbits de la llengua i la cultura amb els executius català i balear, i instar el govern d’Espanya, i els organismes i institucions de l’Estat, a respectar i aplicar els dictàmens de les autoritats universitàries i acadèmiques sobre la unitat de la llengua.

Renúncies en favor del consens

Durant la presentació del manifest les entitats han destacat que l’acord ha sigut possible gràcies a les renúncies dutes a terme per totes les organitzacions, en una posició que pretén enfortir la legitimitat de les reivindicacions. Una de les més destacades és la de no reclamar una reforma de l’Estatut valencià perquè el text inclogui una referència clara a la unitat de la llengua catalana i la doble denominació valencià-català. "Tot i les renúncies, la novetat i el valor d’aquest document és que les peticions i propostes han estat assumides per tots els col·lectius", ha destacat Toni Gisbert, portaveu d’Acció Cultural del País Valencià.

En la mateixa línia s’ha expressat el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, Manuel Carceller, que ha explicat que les entitats traslladaran el manifest al govern valencià i li oferiran el seu "assessorament" perquè pugui aplicar-lo.

Absència d'UGT i PSPV

Un element destacat del document és que, tot i que entre els partits signants no es troba el PSPV, sí que hi és la federació socialista de la província de Castelló. La raó d'aquesta discrepància podria trobar-se en la fermesa més gran en la defensa del valencià que hi ha a les comarques del nord del País Valencià, a diferència de les del sud, on la llengua continua sent un motiu de debat polític. 

Amb tot, l'absència del PSPV suposa mantenir el discurs plantejat pel partit durant els últims anys, quan la federació socialista s'ha allunyat dels posicionaments més reivindicatius en l'àmbit de l'autogovern, com demostraria la seva decisió del 2018 de deixar de participar en la tradicional manifestació del Nou d'Octubre. Una mesura que va secundar la UGT, que tampoc ha donat suport al document presentat aquest dijous.

El + vist

El + comentat