El Congrés aprova la reforma de l'Estatut valencià que estableix que les inversions han d'equivaler al pes demogràfic

ValènciaEl Congrés dels Diputats ha aprovat aquesta tarda la reforma de l'Estatut valencià per incorporar el que ara fa set anys es va batejar com la 'clàusula Camps' i que estableix que la inversió dels pressupostos generals de l'Estat ha d'equivaler al pes demogràfic del País Valencià.

La modificació ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris llevat dels 31 diputats de Ciutadans, que s'han abstingut perquè consideren que és "jurídicament inaprovable, políticament intranscendent i econòmicament inviable" atès que obvia la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català que va establir que un text autonòmic no pot predeterminar el contingut dels pressupostos generals de l'Estat.

La modificació, que ara serà remesa al Senat, i que no necessitarà ser validada per un referèndum, inclou una disposició addicional que recull el compromís que les inversions de l'Estat al País Valencià siguin equivalents al pes demogràfic de l'autonomia. Per fer efectiu aquest principi es crearà una comissió negociadora integrada per l'administració estatal, autonòmica i local.

Concretament, el text afegeix a l'apartat 4 de l'article 52 una disposició addicional que estableix que la Generalitat "participarà en les decisions sobre la inversió de l'Estat a la Comunitat Valenciana" i que aquesta despesa serà, excloent-ne el Fons de Compensació Interterritorial, "equivalent al pes de la població de la Comunitat Valenciana en el conjunt de l'Estat".

Retrets entre Partit Popular i Ciutadans

El cap del Consell, Ximo Puig, que ha acudit a la cambra baixa amb la vicepresidenta Mónica Oltra, s'ha felicitat per l'aprovació de la reforma i ha destacat que amb la inversió de l'Estat que li hauria correspost al País Valencià en funció de la seva població, "durant els últims set anys haurien arribat 2.700 milions, cosa que hauria permès crear 35.000 llocs de treball".

Al costat contrari, el diputat de Ciutadans i molt presumiblement candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana de la formació taronja l'any vinent Toni Cantó ha lamentat l'aprovació de la reforma i ha retret al Partit Popular que hi hagi votat a favor juntament amb el PSOE, Compromís o Podem. Per a Cantó, acordar el text amb aquests tres partits i rebre el vot favorable, entre d'altres, de formacions com Esquerra Republicana de Catalunya suposa que el president Quim Torra "decideixi el traçat del Corredor Mediterrani".

Les paraules de Cantó han estat durament contestades pel diputat socialista Artemi Rallo que ha ironitzat amb el posicionament de la formació taronja. Per a Cs, "ara ja som tots separatistes, el PP també. Ja són només vostès els únics constitucionalistes, només Ciutadans i Vox, la reserva espiritual del constitucionalisme espanyol", ha reblat Rallo.

També el popular Gerardo Camps ha criticat Ciutadans pel que ha batejat com a "monument a la incoherència política" pel fet d'haver canviat de criteri [al parlament valencià van votar a favor de la reforma]. "Vostès no són vostès", ha conclòs Camps.

En la mateixa línia que el PSOE i el PP, des d'Esquerra Unida el diputat Ricardo Sixto ha retret a Cantó que hagi aprofitat la seva intervenció per fer el seu "primer míting com a candidat a les eleccions valencianes".

"Que no quedi en paper mullat"

Des de Compromís, el seu portaveu, Joan Baldoví, ha posat especial èmfasi a exigir que l'acord no quedi en paper mullat i ha reclamat que la reforma s'apliqui. "Serà una bona reforma si els partits que avui diuen 'sí' la compleixen en el futur", ha emfatitzat.

De manera molt semblant s'ha expressat la diputada de Podem Àngela Ballester, que ha avançat que el seu partit vigilarà que es respecti la clàusula en els propers pressupostos. "Els exigirem que compleixin el que vostès han dit que compliran", ha dit al PSOE.

Per part d'Esquerra Republicana, Joan Tardà ha denunciat la situació econòmica que pateix el País Valencià, que ha subratllat que "no és atribuïble a la manca d'esperit emprenedor i dinamisme, sinó a l'espoli". El portaveu republicà ha conclòs que es tracta d'"infrafinançament i desinversió. Són 6.000 milions anuals de dèficit fiscal".