Pilar Bernabé: "Cada nit pense què més podria haver fet el dia de la dana"

ValènciaLa delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, s'ha convertit l'últim any en la líder de facto de l'oposició al president valencià, Carlos Mazón. Conversem amb ella a les portes de l'aniversari de la catàstrofe de la dana.

Com serà el funeral d'estat de la setmana que ve?

— Serà un acte del president del govern [espanyol] de compromís ferm amb les víctimes i també de valentia en una situació complexa en esta comunitat on vivim una anomalia democràtica com és la de tindre Carlos Mazón de president de la Generalitat Valenciana.

Les associacions majoritàries de víctimes han demanat que Carlos Mazón no hi acudeixi.

— El protocol és una part més del funeral d'estat, que és un acte reglat. Jo els he explicat [a les víctimes] com funciona i ho entenen.

Carlos Mazón ha demanat reiteradament entrevistar-se amb Pedro Sánchez. El president espanyol hi hauria d'accedir?

— Les manifestacions de Carlos Mazón sempre són malintencionades i tampoc crec que calga donar-li més espai a una persona que per a mi està invalidada. Nosaltres treballem amb les diferents conselleries. Les posades en escena, els artificis i les grans frases impostades estan fora del treball polític, que és el precís i necessari.

Pedro Sánchez no hauria de visitar les zones afectades per la dana periòdicament?

— El president del govern dos dies després estava ací i després va tornar [ha fet quatre visites al País Valencià, però sols una als municipis afectats]. En dos d'elles va estar amb el president de la Generalitat. Va haver-hi un moment en què va desistir Mazón i no va voler fer les declaracions al costat del president Sánchez després dels fets que van ocórrer a Paiporta –el 3 de novembre– perquè no volia condemnar públicament la violència.

Aquest és el moment del trencament?

— [Mazón] a partir d'aquest moment va decidir que la seua causa era defendre's judicialment i fer casus belli contra el govern d'Espanya.

Una presència constant de Sánchez no hauria traslladat un missatge de més preocupació?

— El president del govern ha estat permanentment pendent de tot el que estava passant. Va presidir més de quaranta gabinets de crisi durant dos mesos i després ha posat a treballar tots els ministres i ha mobilitzat 16.600 milions d'euros.

El dia 29 d'octubre va fallar la Generalitat, ¿els dies posteriors va fallar l'Estat?

— El dia 30 abans que isquera el sol hi havia cinc batallons [1.300 militars] de la Unitat Militar d'Emergències. Jo vaig demanar que enviaren els soldats a tots els municipis i que no els concentraren en Paiporta i Picanya, però així ho va decidir la direcció de l'emergència. En la resta de municipis no hi havia l'exèrcit, però hi havia una gran quantitat d'efectius –segons el govern espanyol, en total es van desplegar 30.000 soldats i 10.000 policies nacionals i guàrdies civils–. Soc plenament conscient que les primeres quaranta-vuit hores molta gent va patir una sensació de desemparament.

No hauria d'haver assumit la competència l'Estat, veient que la Generalitat estava sobrepassada?

— Si tu imposes una situació en un territori on la principal administració la tens en contra, és impossible tractar una emergència.

En el Cecopi haurien d'haver estat més proactius?

— Vàrem demanar que s'enviara l'avís a tota la província perquè pensaven enviar-la sols a l'embassament de Forata. El que havia de fer la Confederació era preocupar-se de la seua competència, que era la presa. La Confederació va fer la seva feina a les dotze del migdia –quan va alertar de l'augment del cabal del barranc de Poio i emergències va decretar l'alerta hidrològica–. Va dir: "Ací hi ha un problema i vostès han d'estar a l'aguait permanentment."

Què faria diferent ara?

— Totes les nits jo em gite i pense què podria haver fet més eixe dia. Hauria alertat a tots els mitjans que no s'estaven fent les coses d'una manera àgil i ràpida. El gran problema és que a les cinc era tan tard que ja era tot un caos. El drama és que des del dia 24 –quan es va activar el Pla Especial d'Inundacions– fins a les cinc de la vesprada del 29, quan comença el Cecopi i quan ja estava morint la gent, no has fet res [en referència a la Generalitat]. Va haver-hi una despreocupació generalitzada i no és responsabilitat única de Salomé Pradas, sinó de tot el Consell.

La Generalitat critica diàriament les ajudes de l'Estat perquè "inclouen avals, subvencions i finançament, però no ajudes directes".

— De tots els diners que avui s'han posat ja damunt la taula, segons la Intervenció General de l'Estat, nou de cada deu euros els ha posat el govern d'Espanya.

Per què precisament enguany l'Estat no ha concedit el fons de liquiditat extraordinària?

— La Generalitat rebrà enguany un 70% més de transferències de l'Estat del que rebia quan governava el PP. Un any com este, ha tingut un extra per la dana i una transferència de 8.000 milions d'euros –del total de 16.600 milions previstos, i que inclouen les indemnitzacions del consorci de compensació d'assegurances–.

La conseqüència d'aquest escenari és que el més beneficiat de la crisi de la dana és l'extrema dreta.

— Les primeres setmanes de la dana a València va ser un banc de proves per a l'extrema dreta i els influencers de l'odi. Però tot això s'ha anat desmuntant. L'ascens de l'extrema dreta és un fenomen global. L'enquesta publicada el Nou d'Octubre no és molt diferent de les enquestes que veiem en l'àmbit nacional.

Què no ha fet bé el PSPV perquè tot i la crisi de la dana les enquestes encara posin per davant Carlos Mazón?

— El PSPV és la primera força a la província de València, segons l'enquesta que cita. Estic convençuda que el PSPV traurà uns boníssims resultats.

Costa creure que el PSPV ignorés els comportaments masclistes de José Luis Ábalos.

— Això és una afirmació que negue rotundament.

Ábalos té una trajectòria política de dècades. No els havia arribat cap informació?

— Permet-me que no em fiqui en la vida personal de ningú, però el que és claríssim és que el PSOE, en el moment en què va conèixer les fastigoses gravacions, va tardar mig segon en actuar.