'La mort de Guillem', una pel·lícula contra l'odi i per la llibertat

Burjassot acull el rodatge del film que narra l'assassinat del militant independentista valencià

"El dolor d'uns pares que han educat el seu fill en un compromís polític que l'ha situat en el punt de mira d'una extrema dreta capaç d'assassinar qui s'atreveix a pensar diferent, i el calvari d'una família que ha de suportar com el judici de l'homicidi es converteix en una campanya de criminalització de la víctima i de les seves idees". Aquest és, segons Rafa Molés, codirector de l'empresa Suica Films, l'argument de La mort de Guillem, la pel·lícula que narra l'assassinat del jove independentista i antifeixista valencià, Guillem Agulló, l'11 d'abril del 1993.

El film és una iniciativa de  les productores catalanes Lastor Media i SomBatabat, i de la valenciana Suica Films que va néixer el 2016. Al setembre del 2020 serà emès per À Punt i TV3, que han cofinançat el projecte juntament amb l'Institut Valencià de Cultura i l'Institut del Cinema Català. Per no fer tard,  la localitat natal d'Agulló, Burjassot, acull aquests dies part del rodatge de la pel·lícula. Al seu capdavant hi ha el realitzador Carlos Marques-Marcet, autor de 10.000 km o 13 dies d'octubre. El director barceloní  encapçala un equip que compta amb un repartiment que combina intèrprets professionals com Pablo Molinero (pare de Guillem) i Glòria March (mare) amb  actors debutants com Yanni Collado i Mar Linares,  que interpreten Guillem i la seva germana, Betlem.  Una aposta que segons el productor executiu de Lastor Media, Sergi Moreno, té la funció "d'aportar naturalitat i veracitat" i que ha estat possible gràcies a les noves tecnologies. "Amb eines com Instagram les convocatòries que van dirigides al públic més jove són molt àgils i tenen molt bona resposta", subratlla.

La pel·lícula també explica com Agulló, militant del grup independentista Maulets i de l'antifeixista Sharp, va ser atacat per joves de l'anomenat Komando Marchalenes IV Reich quan celebrava amb els seus amics la Pasqua a la muntanyenca localitat de Montanejos (Alt Millars), i que va ser condemnat pel seu assassinat d'una ganivetada únicament un dels quatre acusats, Pedro Cuevas, que només va passar a la presó quatre dels 16 anys a què va ser condemnat. Però e l film se centra en "el dolor de qui ha perdut un ésser estimat". "Vam viure un procés molt difícil i ens vam sentir molt sols", explica a l'ARA Guillem Agulló –pare–, que admet no haver-se atrevit a llegir el guió, com tampoc ho va fer amb el llibre La mort de Guillem de l'escriptor barceloní Jaume Fuster. "Ja veurem si som capaços de veure la pel·lícula", concedeix. 

Preguntat sobre el sentiment de culpa que va viure la família i, en especial, el pare del jove, una circumstància que el film aborda, el progenitor admet que aquesta aflicció, "certament, va existir". "Pensàvem que si al Guillem no li haguéssim transmès certs valors, potser no s'hauria implicat tant en política i no li hagués passat el que li va passar", reconeix.

Narrar unes vivències tan sensibles ha estat una tasca "molt complexa" per als guionistes Alfred Pérez-Fargas i Roger Danès, que admeten que la pel·lícula els ha obligat a practicar "un funambulisme molt difícil". "La nostra feina ha estat crear un relat cinematogràfic i, alhora, no trair una realitat tan delicada", subratlla Danés. "Fins que no vam conèixer personalment la família no vam trobar el fil d'on poder estirar per explicar la història", aclareix Fargas.

Campanya 'La lluita continua'

Per completar i, alhora, convertir-se en altaveu de la pel·lícula, les tres productores juntament amb companyies com Propaganda pel Fet! han posat en marxa la campanya La lluita continua. La iniciativa, que ha arrencat amb la publicació del Manifest per la vida, pretén "donar veu a persones, col·lectius i grups socials que han patit –i pateixen– la xacra de l’odi, la xenofòbia, el racisme, la persecució política i la discriminació". Les activitats s'iniciaran al gener a València i Barcelona amb un cicle de debats i conferències sobre l'impacte del feixisme a la societat actual que es prolongarà fins a l'abril. S'hi sumaran dos concerts, un a València i un a Barcelona, i l'actualització de la web Crims d'odi dels periodistes David Bou i Miquel Ramos. Finalment, l'escriptora Núria Cadenes publicarà una "novel·la documental" que analitza l'actuació policial, el procés judicial i la cobertura mediàtica del cas, i que entre d'altres fets detalla "les amenaces telefòniques i pintades de «Guillem, jódete» que va patir la família a la seva vivenda", a més d'episodis tan feridors com el protagonitzat pel grup ultra del València CF, Yomus, que va mostrar una pancarta amb el mateix lema en un partit disputat el 18 d'abril del 1993 a l'estadi Carlos Belmonte d'Albacete.

Per fer possibles totes les activitats,  La lluita continua inclou una campanya de micromecenatge amb la qual els seus impulsors aspiren a finançar les iniciatives i ampliar en 100.000 euros el pressupost de 719.000 amb què compta el film i, així, realitzar una postproducció que arrodoneixi la pel·lícula i una campanya de publicitat que li proporcioni visibilitat. "Certament, fer cinema és molt car, però a canvi ofereix la possibilitat d'arribar a molta gent, i això és el que volem, transmetre el missatge que, a diferència del que li va passar a Guillem, ningú pot ser assassinat per les seves idees", sentencia Sergi Moreno.