País Valencià 19/11/2020

El TSJ anul·la l'exigència del coneixement del valencià per ser secretari o interventor d'un ajuntament

Els magistrats addueixen que suposa una "vulneració de la normativa estatal, que no l'exigeix"

Ara
3 min
La Udef s'ha personat aquest dimecres en diferents dependències de l'Ajuntament de Sagunt.

ValènciaLa secció segona de la sala contenciosa administrativa del Tribunal de Justícia del País Valencià (TSJPV) ha anul·lat l'exigència d'un títol de català per a l'accés a les borses de treball de secretaris i interventors locals al considerar que suposa una "vulneració de la normativa estatal que no l'exigeix" i que és "discriminatòria", atès que no es reclama "als funcionaris titulars".

Amb la seva decisió, els magistrats han estimat un recurs d'apel·lació del Consell General de Col·legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local contra una sentència anterior d'un jutjat contenciós administratiu de València que entenia que sí que era legal el requisit fixat pel govern valencià, que reclama disposar del títol B1 de català del Marc Europeu de les Llengües.

En la sentència, la sala justifica la decisió atès que la borsa afecta "un cos nacional de funcionaris civils de l'Estat, la selecció, formació i habilitació del qual correspon a l'Estat" i perquè considera discriminatori que "si no s'exigeix com a requisit per a l'acompliment de la funció per part dels funcionaris titulars" aquest aprenentatge "es pugui imposar per als nomenaments provisionals, quan les funcions que es desenvolupen són idèntiques".

Un mèrit i no un requisit previ

Els tres magistrats que han dictat la resolució també recorden que l’actual llei d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana, la reforma de la qual s’està debatent ara a les Corts, preveu el coneixement del valencià com un mèrit però no com un requisit previ. Els magistrats recorden que la norma autonòmica vigent fixa que els ciutadans que "superen les proves selectives, han d'acreditar [a posteriori] els seus coneixements mitjançant la presentació de titulacions o la realització d'un exercici específic a aquest efecte". És en aquest precepte, considera el tribunal, que es reconeix que "es pot participar en els processos selectius per accedir a la funció pública valenciana sense necessitat de l'enteniment del valencià" i, ja després, "superar les proves" que n'acrediten el coneixement.

La sentència del TSJPV ha provocat la reacció d'entitats com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana i la Plataforma per la Llengua, que han demanat "a les institucions de l'Estat" que reconeguin el plurilingüisme amb una nova normativa i evitin d'aquesta manera que "les lleis estatals continuïn tenint preceptes fortament supremacistes en matèria d’administració pública".

Les tres associacions afirmen que "la sentència demostra que és urgent canviar el marc legal per fer efectius els drets lingüístics dels valencians". "Ara està ben clar que l'Estat hauria de reconèixer formalment les conseqüències de l'oficialitat de les llengües dels territoris de l'Estat, amb tots els efectes legals, jurídics i polítics", afegeixen.

En opinió de les tres entitats, "la legislació estatal actual exclou requerir la capacitació al personal de les administracions públiques, que en té prou amb conèixer una de les dues llengües oficials. Mentre això sigui així, determinades places vinculades a l'administració de l'Estat podran ser cobertes per personal no capacitat".

stats