Literatura
País Valencià 12/11/2022

El valencià Tomàs Llopis guanya el premi Ciutat d'Alzira de novel·la amb una obra sobre les Germanies

El barceloní Josep Julien s'emporta el guardó de teatre amb 'Carn humana'

3 min
Tots els guardonats amb els 34è Premis Literaris Ciutat d'Alzira acompanyats de diferents representants institucionals.

ValènciaL'escriptor valencià Tomàs Llopis s'ha emportat el 34è Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb Cremareu aquesta carta, una obra que aprofundeix en la convulsa revolta de les Germanies que va tenir lloc al País Valencià i les illes Balears a inicis del segle XVI. El guardó s'ha lliurat aquest divendres durant la tradicional nit literària de la capital de la Ribera Alta, la més destacada del País Valencià junt amb la dels Premis Octubre. 

A més de Llopis, també ha estat guardonada la doctora en història contemporània de València Aitana Guia pel seu assaig La rebel·lió dels vianants, una obra que rememora la lluita ciutadana per crear el Jardí del Túria de València, considerat en l'actualitat un dels millors parcs urbans d'Europa. Pel que fa al premi de poesia, ha recaigut en el doctor en investigació educativa Francesc Pastor per A colps, un recull de versos amb els quals l'autor de Mutxamel (Alacantí) ha homenatjat el mig centenar de poetes que més l'han influenciat i que ja formen part de la seva "carn i vida". Més lluny, en concret fins a Barcelona, ha viatjat el guardó de teatre, que ha reconegut el treball del dramaturg barceloní Josep Julien per l'obra Carn humana, un text amb el qual el també actor ha aprofundit en les vivències d'una parella que adopta una criatura.

El valencià Tomàs Llopis, guanyador del 34è Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb 'Cremareu aquesta carta' .

Una etapa "crucial i, alhora, oblidada"

Per submergir el lector en la revolta de les Germanies, en Cremareu aquesta carta, Tomàs Llopis es recolza en el personatge de Beatriu Ferrer, la vídua de Joan Caro, un dels principals dirigents de la famosa rebel·lió burgesa. Es tracta de la segona ocasió en la qual l'autor de Beniarbeig (Marina Alta) aborda aquest període després de publicar també enguany Indòmit (Lletra impresa). "És la meua modesta contribució a la commemoració dels cinc-cents anys de la Germania, un fet crucial en la nostra història que, malauradament i inexplicablement, les institucions valencianes s'han oblidat de commemorar", ha denunciat el catedràtic de llengua i literatura catalanes.

En conversa amb l'ARA, Llopis ha defensat que la revolta de les Germanies és un període "fonamental" i alhora desconegut de la història del País Valencià. "És crucial perquè és una revolució burgesa que té lloc molt abans de les revolucions burgeses que van canviar Europa [en referència a la Revolució Francesa] i el món [en referència a la revolució nord-americana dels Estats Units]. És a dir, que el País Valencià anava molt per davant. I és crucial també perquè amb la derrota de les Germanies s'inicia un període de declivi i colonització forastera [progressiva consolidació del poder de Castella i les seves classes dirigents a l'històric Regne de València]", ha explicat.

La resta de premis els han obtingut Rosa Sanchis i Caudet amb el guardó de narrativa juvenil per Cinturó de sang; Belén Balaguer, que s'ha emportat el de narrativa infantil amb Què amaguen els camps?, i Pilar Martín San Félix i Verònica Aranda, que, amb Nora i el soroll misteriós, han obtingut el premi d’àlbum il·lustrat. Finalment, el guardó de divulgació científica ha sigut per a José Ramón Alonso per Son nuestros amos y nosotros sus esclavos.

El dramaturg barceloní Josep Julien, guanyador del guardó de teatre dels Premis Literaris Ciutat d'Alzira ambr l'obra 'Carn humana'.
stats