Quan l'Ametlla de Mar era un desert

En qüestió de cales, el sud també existeix. Al litoral de l’Ametlla de Mar hi ha cales de primera divisió per gaudir del dolce far niente. Temps enrere eren refugis naturals utilitzats per navegants i pescadors. També per contrabandistes, especialment entre mitjan segle XIX i primer terç del XX. Si veniu fins aquí us serà fàcil imaginar-vos una barca entrant-hi de nit amb un carregament d’armes i munició, roba, licors i sobretot tabac. En més d’una ocasió va haver-hi tirotejos entre els carrabiners i els matuteros (contrabandistes). Més d’un cop també es van produir detencions al port natural de l’Estany.

En un petit cap que hi ha entre la cala Sant Jordi i la cala Vidre s’alça el castell de Sant Jordi d’Alfama. Hi he quedat amb l’historiador Xavier Figueres. L'actual castell, del segle XVIII, no és pas l’original, bastit al XIII i derruït pels castellans durant la Guerra dels Segadors per combatre les tropes franceses. Damunt del rocam, prop del mar, hi ha restes d'aquell primer castell, però si no t’ho diuen ni les veus. Una altra ruïna, una mica menys destrossada, és una antiga torre de telegrafia òptica del 1850, que va funcionar poc temps; de seguida va arribar la telegrafia amb fils. Ara hi ha un pi baixet a dins, torçat pel vent, i al costat abundant margalló, la nostra palmera.

Tot passejant pels voltants del castell gaudeixo d’una bona vista de la cala Sant Jordi. Hi ha una llacuna d’aigua salobre, formada per una barreja d’aigua dolça de l’aqüífer que s’acumula al barranc que desemboca a la cala i aigua marina que arriba per infiltració o bé durant els temporals de tardor i hivern. L'aigua dolça devia motivar que s’hi fes el castell, que dissortadament és tancat al públic. Però ni que sigui per les vistes de l’emplaçament, val la pena arribar-s'hi.

Com que Xavier Figueres ha demanat les claus, podem entrar-hi. És de dimensions força reduïdes, però amb tot el que li calia. Segueix el model que va dissenyar el francès Vauban, amb un pati poligonal interior. "Per què es va fer aquest castell?", pregunto al Xavier mentre anem entrant a les diferents estances. "Per protegir aquesta zona, coneguda com el desert d’Alfama, que havia estat conquerida als àrabs, i per fomentar-hi la repoblació. Però els primers intents van fracassar. Caldrà esperar fins a la segona meitat del segle XVIII perquè Sant Jordi esdevingui veïnat".

"Va ser el rei Pere el Catòlic qui, a principis del segle XIII, observant els perjudicis que es produïen per la manca de vigilància i protecció militar, va atorgar aquesta zona als nobles catalans Joan d’Almenara i Martí Vidal perquè hi bastissin una fortalesa per repel·lir els atacs dels pirates i que alhora es convertís en casa d’oració dedicada al cavaller Sant Jordi i hospital de transeünts per als qui feien nit en la ruta entre Barcelona i València", comenta el Xavier. "És el primer hospital de transeünts de la zona. Més endavant se’n farà un a l’Hospitalet de l’Infant i un altre al Perelló".

Va ser ocupat per l’orde religiosomilitar de Sant Jordi d'Alfama, reconegut pel Papa. Els santjordians van participar en diverses expedicions i conquestes. A Mallorca, València, Sardenya (setge de l’Alguer)... Els pirates aquí també van fer de les seves. El comanador de l’orde i la seva germana van ser raptats i van estar en captiveri fins que es va pagar el rescat. Més ençà, el prior d’Alfama i el seguici de tretze persones que l’acompanyaven també van ser capturats, traslladats a Alger i comprats com a esclaus", m’explica el Xavier.

Han tingut un munt d’hostes aquest castell i l’àrea que l’envolta. De fet, ja en època romana hi havia un campament militar. Se sap que Jaume I va estar aquí, i també nombrosos infants i nobles. Durant la primera carlinada va ser ocupat pels carlins. Hauria pogut ser ara una casa de colònies, però el projecte es va desestimar. L’activitat més habitual són casaments civils. La religió –i les guerres– ha deixat de ser-hi present.

TORRES QUE JA NO HI SÓN. Se sap que al primer castell de Sant Jordi hi havia una alta torre de l’homenatge, que va ser derruïda, com tota la fortificació, durant la Guerra dels Segadors. D’una altra torre, la de la telegrafia òptica, del 1850, en queden algunes runes.

NOMBROSES POSSESSIONS. Els santjordians van arribar a tenir nombroses possessions arreu dels Països Catalans, i fins i tot en terres aragoneses, com ara Bujaraloz, per la seva participació en guerres. L’orde tenia hospitals de malalts i pobres a Reus.