La Germandat de Sant Sebastià

He de dir que en tenia una imatge boirosa i llunyana, molt imprecisa

Tinc la impressió que els mesos de confinament, entre altres conseqüències, van tenir la peculiaritat de canviar la percepció que teníem sobre algunes coses. Hi ha qui va revaloritzar el silenci, la música clàssica, la lectura, la vida al poble, la feina dels sanitaris, la solidaritat entre veïns... Personalment, a més de compartir molts d'aquests aspectes que acabo d'enumerar, hi he d'afegir que he modificat el concepte esbiaixat que tenia de la Germandat de Sant Sebastià de socors i ajuts mutus de la Seu. D'entrada he de dir que en tenia una imatge boirosa i llunyana, molt imprecisa, segurament com a conseqüència del fet que a Nargó, ja fa uns quants anys, hi havia existit una institució amb aquest nom i amb una vida i una activitat absolutament decadents, pràcticament nul·les, sense cap mena de sentit. Algunes crítiques que havia llegit referides a l'esmentada Germandat de la Seu, a més, havien acabat de donar-me'n una fesomia distorsionada i poc ajustada a la que la pandèmia del Covid i el subsegüent confinament me'n van acabar transmetent.

En efecte, durant els primers dies del confinament, durant aquells dies de desconcert i desolació urbana, dies en què no hi havia mascaretes per a tothom ni bates per als sanitaris o respiradors per a les UCIS, llegir que la Germandat de Sant Sebastià de la Seu havia fet donació de mil bates impermeables per a l'Hospital de la ciutat, més cinquanta bates per al personal de la residència de la Llar de Sant Josep, no solament t'obligava a revisar la imatge insolidària i sovint egoista atribuïda de vegades al gènere humà, sinó que a més et convidava a interessar-te per aquella antiga i no prou coneguda Germandat.

Navegant per internet, m'assabento que la Germandat de Sant Sebastià de socors i ajuts mutus de la Seu celebra cada 20 de gener la festivitat del seu patró en commemoració de la imploració de protecció feta al sant durant la pesta del primer terç del segle XIX. La Germandat va ser creada l'any 1855 i actualment té més de vuit-cents socis. Des d'aleshores ha anat oferint als seus associats, els serveis i atencions previstos pels seus fundadors. A més a més, impulsa diverses iniciatives socials, culturals i ciutadanes, com ara facilitar ajuts a pagesos i ramaders necessitats, impulsar la recuperació de les 'Caramelles', participar en la processó de Divendres Sant, col·laborar en l'Estudiantina del Carnaval i encara en altres manifestacions populars.

El vespre de la vigília de Sant Sebastià es llegeix el pregó de la festa i, a les nou de la nit, es reparteix torrades amb allioli, codonyat i altres complements gastronòmics, entre els agermanats. El dia 20 se celebra un ofici religiós a la catedral, amb el cant dels goigs del patró i el repartiment dels tradicionals pans beneïts. A les 12 se celebra l'Assemblea General Ordinària de la Germandat i a les 14 hores es fa un dinar de germanor que conclou amb l'organització d'un ball obert a tothom. A més a més, la Germandat organitza un seguit d'activitats com ara una missa en record dels confrares difunts, conferències, col·loquis, campionats de botifarra, concerts, etc.

Estaria molt bé que, més enllà de la tragèdia que sens dubte comporta la pandèmia del Covid, fóssim capaços d'aprofitar-la per a recuperar valors com els que esmentava: el silenci, la música, la lectura, la vida al poble, la feina dels sanitaris i la solidaritat entre veïns. Si no vaig equivocat, la Germandat de Sant Sebastià de socors i ajuts mutus de la Seu em sembla que ens assenyala un dels possibles camins que hi ha per a arribar a aconseguir-ho.

El + vist

El + comentat