Internet de "quilòmetre zero" per pal·liar l'abandó de les grans companyies

Empreses de telecomunicacions locals milloren la cobertura d'internet al Pirineu

Una densitat de població molt baixa i una geografia extensa i complicada han fet que, durant molts anys, les principals companyies de telecomunicacions no hagin apostat per dur els seus serveis a molts indrets de l'Alt Pirineu i Aran. Bona prova d'això és el fet que, encara avui en dia, són diversos els nuclis del territori on no hi arriba un internet de qualitat o, ni tan sols, la telefonia mòbil. Els darrers anys, però, han anat apareixent diverses empreses de telecomunicacions locals que han ajudat a pal·liar, en part, l'abandonament d'aquestes grans companyies.

Un dels casos el trobem a Cerdanya, on a finals del 2015 la cooperativa  Pinergia -impulsada per dos joves d'Aransa i Travesseres- va decidir fer el salt a l'àmbit de les telecomunicacions. Un dels socis fundadors, Xavier Duran, explica a l'Ara Pirineus que "inicialment vam fer una cooperativa encarada a les energies renovables, però després ens vam trobar amb què hi havia aquesta necessitat, que no estava coberta per ningú". És per això que es van posar en contacte amb una petita empresa de telecomunicacions de la Garrotxa que comercialitza la marxa  Xartic i van començar a oferir els seus serveis, inicialment al Baridà i la Batllia, tot i que actualment arriben fins a la Seu d'Urgell i Puigcerdà.

El servei, des de l'inici fins avui en dia, "l'oferim amb ràdio-enllaç, amb antenes, que vindria a ser un servei equivalent al que podrien donar les grans companyies amb ADSL si se'n volguessin cuidar". El següent pas, però, serà estendre la fibra òptica i aquest estiu ja començaran a fer-ho a Alp. Duran remarca que " les grans companyies fan números i es fixen bàsicament en la densitat de població; nosaltres en canvi veiem gent a darrere dels números i som capaços d'adaptar-nos a la casuística del territori".

En aquest sentit, remarca que el fet de ser de la zona i conèixer-la molt bé a nivell geogràfic els ajuda força a poder fer la seva feina. Una tasca que assegura que ha estat molt ben rebuda per la població "tant per la qualitat del servei com pels preus", fets que creu que demostren la importància que algú cobrís aquest buit que havien deixat les grans companyies.

A l' Alt Urgell també hi ha hagut una eclosió d'empreses locals els darrers anys, amb l'aparició de companyies com Cadí Telecom, que ha dut la fibra a la Seu d'Urgell i serveis com la telefonia mòbil, la fixa o la televisió de pagament a uns preus més competitius; o Alt Urgell fibra, que ha estès el servei de la fibra òptica a poblacions petites de la comarca que fins ara no en tenien. Aquesta darrera empresa, per exemple, ha permès connectar poblacions com Coll de Nargó, Organyà, el Pla de Sant Tirs, Adrall o Arfa i també donar cobertura a zones "fosques" on fins ara el servei de les grans companyies era molt deficient, com Aravell o la urbanització del Balcó del Pirineu.

A l'altra banda del Cantó qui ha "revolucionat" el panorama a nivell de telecomunicacions ha estat  WiCat, que ha aconseguit fer arribar internet d'alta velocitat a poblacions força allunyades o amb característiques orogràfiques molt complicades. Localitats com Hortoneda, al Pallars Jussà, que fins fa poc només tenia telèfon fix -ni mòbil ni internet- gaudeix avui d'internet d'alta velocitat a través de ràdio-enllaç.

I és que Wicat fa arribar l'internet de molt alta capacitat a les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l' Alta Ribagorça mitjançant els circuits troncals de la fibra òptica de la Generalitat. Aquest senyal d'alta capacitat es distribueix a l'usuari final, des de la xarxa de repetidors de Wicat, mitjançant radioenllaços, una tecnologia que permet connexions inicialment de fins a 30 Mbps que s'aniran ampliant segons vagin augmentant les necessitats d'amplada de banda dels usuaris.

Convenis amb institucions del territori

Justament per tal d'implantar aquest servei a les seves comarques i municipis, han estat diverses les institucions que han signat convenis amb la companyia. Així, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà està treballant en un projecte amb l'empresa per fer arribar el senyal de 100 Mbps d'internet a tots els pobles de la comarca. Segons el president de l'ens, Carles Isús, l'objectiu és que "ningú es quedi sense un bon servei d'Internet al segle XXI", ja que el Govern està desplegant la fibra òptica a la mateixa comarca i la previsió és que passi a connectar del 14 al 90% de la població.

Mentrestant, a la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, l'alcaldessa Sònia Bruguera ha explicat que durant aquesta pandèmia ha quedat demostrat que les comunicacions són "molt deficients" a la vall i per aquest motiu les volen millorar ara i no esperar tres o quatre anys a què arribi la fibra òptica. Per la seva banda, l'Ajuntament de la Torre de Capdella, al Pallars Jussà, va ser pioner en fer arribar unn bon senyal d'internet a tots els pobles de la Vall Fosca. Ja des de l'estiu del 2019 tots els nuclis de la zona, per petits que siguin, disposen d'un internet amb un senyal de fins a 30 Mbps.

El seu alcalde, Josep Maria Dalmau, ha explicat que una de les eines que tenen per lluitar contra el despoblament és facilitar l'accés a Internet a tots els veïns. En aquest sentit, el batlle assegura que es tracta d'un dels projectes dels quals se sent més "orgullós" donat que fa que des dels escolars fins a les petites empreses o els treballadors de l'Ajuntament disposin d'un bon servei d'Internet, i tinguin les mateixes oportunitats digitals que la resta del país.