El Pirineu necessita articular-se políticament

Sense una articulació política és molt difícil que el Pirineu pugui fer sentir la seva veu i afrontar, de manera conjunta, les seves problemàtiques de present i de futur

La situació present del Pirineu no és encoratjadora, i no ho és pel despoblament secular que fa que el país s'estigui buidant. Aquest despoblament està motivat, en bona part, per la (mala) planificació de país que s'ha fet durant anys a Catalunya, pilotada amb una visió centralista des de Barcelona. La manca de serveis, d'infraestructures i d'opcions de futur ha fet que molta gent busqués sort lluny de la muntanya. Els pirinencs han vist en el darrer segle i mig com la seva economia tradicional de base agrària i ramadera era substituïda pel turisme i el totxo, en part per polítiques externes, com les de la Unió Europea, en part perquè des del mateix territori alguns actors van veure (i veuen encara) e l turisme com la gallina dels ous d'or.

A aquesta situació, encara s'hi suma un altre factor en contra: la manca d'articulació política del territori. El Pirineu català està dividit en dues províncies, Lleida i Girona, amb una delimitació tan artificial com les fronteres colonials africanes. Les diputacions, per la seva banda, no han estat mai capaces de desenvolupar polítiques a mitjà i llarg termini pensant en el país, simplement han seguit criteris personals o de partit. I davant d'això, els consells comarcals i els municipis han hagut de fer, cadascun, la guerra pel seu compte.

Sense una articulació política és molt difícil que el Pirineu pugui fer sentir la seva veu i afrontar, de manera conjunta, les seves problemàtiques de present i de futur. A tall d'exemple, la manca d'inversió en infraestructures és la mateixa a l'N-260 als Pallars o la Cerdanya, com a l'N-230 a la Ribagorça i l'Aran o a la C-14 a l'Alt Urgell, però sense una articulació política difícilment es pot fer un front comú del territori per reclamar el que justament pertoca.

Penso que no es pot treballar amb visió de país per al Pirineu si no s'articula políticament el territori i es posa fi a estructures caduques sense sentit com les províncies. La vegueria pot ser una opció, encara que no sigui la millor, sempre que aquesta tingui la capacitat de representar a través de la democràcia directa els habitants del territori i es doti de mitjans econòmics suficients per desenvolupar les seves pròpies polítiques.