Pirineus 13/05/2021

Cristina Cirera: "Tota la vida hem treballat l'ametlla però mai m'hauria imaginat que en faríem un negoci"

Guillem Lluch Torres
3 min
Cristina Cirera i la seva parella, a l'explotació familiar

Abella de la ConcaCristina Cirera (Abella de la Conca, 1997) fa poc més d'un any que està al capdavant de Carrella, un projecte per aprofitar les ametlles que es produeixen a la finca familiar i transformar-les en garrapinyades, carquinyolis, torrons o galetes. El que va començar com una iniciativa per mirar de treure més profit dels cultius familiars ha acabat derivant en l'obertura d'una petita fàbrica de dolços a Tremp. Un projecte que, entre altres coses, li ha valgut el darrer Premi Jove Emprenedor, atorgat fa unes setmanes pel Consell Comarcal del Pallars Jussà.

Com i quan neix el projecte de Carrella?

— La idea va néixer quan els meus pares es volien vendre els ametllers i vaig veure que els en donaven quatre rals. Jo aleshores estava a Irlanda i vaig decidir tornar, posar-me a transformar les ametlles i que sortís el que hagués de sortir. Tot plegat vaig començar a moure-ho a finals de gener del 2020 i justament el dia 10 de març, quan ho tenia tot muntat per començar, va aparèixer la pandèmia. Tot i això, vam decidir començar igualment, llançant la pàgina web i començant a vendre per internet, ja que amb el confinament molts comerços estaven tancats.

Productes de Carrella

Quins productes fèieu al principi?

— Al començament fèiem la transformació d'ametlla llargueta a torrades i garrapinyades, però a principis de juny ja vam començar a aprendre a fer carquinyolis, a mig octubre vam fer-los banyats en xocolata i després, per Nadal, vam fer torró de rovell. A més, ara també comercialitzo la mel i l'oli que fan els meus pares i el meu germà.

Quins coneixements tenies?

— Jo estic acabant la carrera d'Administració i Direcció d'Empreses i mai m'hauria pensat acabar així, però una cosa porta a l'altra. Tota la vida n'havíem fet, de garrapinaydes i torrades, però mai m'hauria pensat que en faria un negoci. Igualment, amb la meva mare ja n'havíem fet de torrons, per Nadal, aprofitant que teníem l'ametlla, però eren torrons per casa. De fet, sempre hem treballat molt l'ametlla i hi hem fet moltes coses, i un dia vaig pensar que podíem seguir-les fent, però per vendre-ho. La idea, justament, va ser intentar que el negoci que feien els altres, els comerciants que venien a buscar-nos les ametlles, es quedés a casa.

Cristina Cirera a l'obrador

Quina acollida han tingut els nous productes?

— La veritat és que molt bé. Al principi vam començar amb un forn industrial de restaurant, no de pastisseria, però cada vegada teníem més demanda i vam comprar un segon forn. Ara ens hem traslladat a Tremp i hem comprat dos forns que són quatre vegades més grans que els antics. L'empresa va creixent, però no podem assumir més producció perquè la quantitat d'ametlles és la que és. En anys bons podem arribar a produir 40.000 o 50.000 quilos, però en anys dolents, si gela, es poden quedar en 6.000. A més, tot i que en fem d'altres varietats d'ametlla, només transformem la llargueta, que és la que crec que té més bon gust.

Com va el projecte amb la fàbrica de Tremp?

— Bé, ja estem a punt de llançar un nou producte, les galetes. Estem acabant de perfeccionar-ho i en uns 15 dies començarem a comercialitzar-les. En principi volíem fer només galetes d'ametlla, però al final en farem amb ametlla i sense.

Teniu previst crear nous llocs de treball?

— De moment, m'he auto empleat a mi mateixa i tinc una treballadora. A més, de cara a l'estiu crec que sí que incorporarem a una altra persona, el que encara no sé si serà a producció o en un altre lloc, ho hem d'acabar d'estudiar.

Cristina Cirera a l'explotació familiar

Sempre has tingut clar que volies tornar al Pallars?

— Sí, jo sempre he volgut estar aquí, sempre he sabut que aquest era el meu lloc. M'agrada molt viatjar, però el meu lloc de tornada és aquí i em vull quedar al Pallars a fer la família i l'empresa.

Què t'aporta estar aquí?

— Tranquil·litat, aquí estic molt segura, puc fer el que vull, tinc la família, parella, amics i soc molt feliç. Quan marxo, m'ho passo bé la primera setmana però després m'estresso. Necessito estar tranquil·la, jo sempre he viscut en una masia i aquesta és una altra qualitat de vida.

stats