Pirineus 10/02/2021

Dos fulls clandestins desconeguts

Demanar el retorn de l'Abat Escarré, com a exiliat, era necessari, com ara ho és demanar l'amnistia pels presos i exiliats polítics

Alfred Pérez-Bastardas
3 min
Alfred Pérez-Bastardas

No voldria deixar passar -quan es compleixen cinquanta-cinc anys- de recordar la sortida de l'Abat de Montserrat Aureli M. Escarré a Itàlia, i de com entre altres coses, es van confeccionar dos fulls clandestins desconeguts actualment. A mi em van arribar clandestinament, és clar, i eren part de la campanya a favor de l'Abat, començada a partir de les seves declaracions a Le Monde, dos anys abans. La seva sortida de Montserrat havia començat feia temps per dissidències internes i externes i per pròpia voluntat va auto exiliar-se a Viboldone, en un monestir de monges benedictines italianes.

Els que deurien confeccionar els dos fulls clandestins no els sabien, és clar, tots els detalls d'aquest afer. Tampoc jo. El que prevalia, de fet, era aprofitar el que podia ser una venjança o una represàlia per denunciar que l'Abat havia marxat el 1965 i que l'antifranquisme estava amb ell i li donava suport polític. Després, amb els anys, s'ha escrit molt i s'ha denunciat també les difícils situacions que es van patir al monestir de Montserrat i que no eren fàcils d'assimilar per aquells que només tenien constància dels fets més periodístics i polítics. Però molt poca gent va saber dels dos fulls clandestins rudimentàriament confeccionats. Si es tractava de fer saber la notícia de la marxa de l'abat a l'estranger per dissidències polítiques (eclesials i socials) i com el franquisme es venjava indirectament de les manifestacions que l'Escarré havia fet el novembre de 1963 al diari francès Le Monde, el resultat va ser negatiu doncs els fulls no es van poder llençar com es pretenia.

Ara, la resposta política de l'oposició es mostrava almenys amb un parell de fulls confeccionats a mà, per protestar i per denunciar-ho. Quan els vaig rebre en un sobre vaig quedar molt parat, entre altres coses perquè els dos fulls de mida de mig foli fets a mà amb un tampó manual amb lletres de motlle, expressaven simplement dues idees clares així:

_________________________

L'ABAT ESCARRÉ

HA ESTAT EXPULSAT

DEL PAÍS.

EXIGIM EL SEU

RETORN IMMEDIAT.

_________________________

VOLEM L'ABAT

ESCARRÉ A

CATALUNYA.

VISCA L'ABAT!

_____________________

Els fulls "impresos" a mà, en tinta negra només ho eren en una sola cara i més tard he sabut que se´n van confeccionar deu mil. Si bé la situació a Montserrat era complexa i de difícil assimilació per aquells que no teníem constància de les baralles i dels posicionaments en contra i a favor de l'Abat Escarré, després he sabut de com difícil era la convivència dins de la comunitat del monestir benedictí.

S'han escrit llibres, s'han donat opinions a favor i en contra, han circulat articles de monjos que explicaven els punts de vista històrics de les circumstàncies que propiciaren els canvis produïts dins de la Comunitat, etc. Pels promotors d'aquells pamflets, tots aquests problemes interns els eren desconeguts; per a ells probablement el que contava era la que podia ser qualificada de repressió franquista en contra de l'Abat i, per descomptat, el reconeixement polític a l'Abat.

Però les coses no van sortir com s'havien programat; molts anys després vaig saber que els deu mil fulls que havien de ser llançats als carrers més cèntrics de Barcelona, i que per impossibilitat de fer-ho es van anar guardant fins que la notícia que els fulls expressaven va quedar obsoleta i es va decidir - em van dir- de cremar el material. Jo he vist els dos únics fulls que es van guardar com a mostra. Són l'expressió d'una clandestinitat molt poc experimentada, però amb molta voluntat política. Com molts d'aquests fulletons es van dipositar en un arxiu públic dedicat a la investigació de la clandestinitat sota el franquisme.

Els fulls fets a mà, un a un, expliquen moltes coses d'una joventut que col·laborava amb partits clandestins i que volien donar testimoni d'un pensament polític ben representat en l'antifranquisme. Existeixen dues fotografies que avalen la clandestinitat dels dos fulls. Finalment es va saber que l'autoria era de joves formats en grups escoltes, algun d'ells de l'Aliança Popular d'Esquerra Socialista (APES), que havien fundat J.M.Piñol, Ramon Bastardes, Max Cahner i F. Casamajó, entre d'altres. I no ens pot pas estranyar. La llàstima és que no es van repartir. La clandestinitat de vegades té aquestes contradiccions. I per ser desconeguts ho he volgut explicar. Demanar el retorn de l'Abat Escarré, com a exiliat, era necessari, com ara ho és demanar l'amnistia pels presos i exiliats polítics. I així ho faig.

stats