De trens i il·lusions al Pirineu

Els trens de muntanya són una fórmula econòmica, sostenible i envejable

Cada any retorna l'antiga i vella cantarella de fer arribar les línies ferroviàries al Pirineu. I bé, què tenim i què hem abandonat preguntaria jo, per calmar aquesta inquietud tan il·lusionada; és que ens agradaria "somiar trens" que diria Àlvar Valls per contrarestar aquest entusiasme per les vies. Jo mateix he proposat diverses vegades de fer arribar el Tren Groc de l'Alta Cerdanya fins a Puigcerdà, passant per Llívia i encara traspassar-lo fins a Alp i Bellver, com una mostra d'unitat cerdana i assegurar-se la continuïtat del que seria un Gran Tren Groc (GTG) per revitalitzar un turisme que sembla amenaçat... Se n´ha parlat força d'aquest projecte: Regió 7, l'octubre de 2014 i de la mà de Miquel Spa, incidia en anunciar una parada del tren a Puigcerdà, qüestió que potser era contradictòria si no s'allargaven les vies fins a la Seu d'Urgell per fer entrar un tren elevat a Andorra.

El "tren andorrà", tractat mantes vegades per Jordi Pasques, per Àlvar Valls, per Bibiana Rossa, i per experts com Antoni Pol, Francesc Rico, etc., ja ha quedat abandonat. No seria vàlid un tren penjat de la Seu a les Escaldes, a l'estil japonès?

El número 17 de la revista digital Querol, l'any 2015, va publicar un dossier sobre els ferrocarrils, amb estudis de Manel Nadal o Josep Clara, amb la pretensió de donar a conèixer la història i projectes elaborats durant els darrers 150 anys per fer arribar el tren al Pirineu. Bé, vaja, en tenim un que amb penes i treballs arriba a Puigcerdà, i tothom sap com... precisament ara que Renfe anuncia que el túnel de Tosses ha quedat inservible per obres fins al mes de febrer. Els trens pirinencs no tenen sort. Hi havia el que passava per Canfranc, ara abandonat, com ho han estat les possibles línies de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, la línia Lleida-la Pobla de Segur-Saint Girons, potser per raons econòmiques i geogràfiques. Però si ha funcionat el cremallera de Núria, per què no ha de ser realitat el Gran Tren Groc que es reivindica? Volem un turisme sostenible? Ara estic pensant en països com Suïssa o els trens de muntanya són una fórmula turística econòmica, sostenible i envejable.

Pensem en el Tren dels Llacs, el de Larrun, el miner d'Artrouste, al Bearn, que és una delícia paisatgística... i ens en deixem. Potser sí que tot són il·lusions, però és que els trens muntanyencs no han estat sempre una manera de veure paisatge, de fer conèixer països i de donar vida a indrets i territoris que semblen aturats en el temps, però que voldrien viure amb una economia prou viable per no haver d'abandonar els pobles a on els pirinencs volen continuar vivint?

El + vist

El + comentat