Un viatge a la Cerdanya del segle XVII

PuigcerdàAquest dilluns ha sortit a la venda el llibre La Cerdanya de 1603: el Tractat del Comtat de Cerdanya de Joan Trigall, elaborat a quatre mans pels arxivers i historiadors Erola Simon i Lluís Obiols, i publicat per Anem Editors. Es tracta d'una descripció de Cerdanya i Puigcerdà feta pel puigcerdanès Joan Trigall el 1603, a través d'un manuscrit custodiat a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, el Tratado del Condado de Cerdaña.

Tal com ha explicat Simon a l'Ara Pirineus, es tracta d'un document de gran importància, ja que "fa una descripció de la Cerdanya d'aquell moment, tant a nivell geogràfic com també de les activitats econòmiques que hi havia, de què vivia la gent, què es cultivava o com es feia". A més, Trigall "fa una descripció molt acurada de Puigcerdà, dels seus carrers, de la fisonomia de les muralles" i "intenta fer una història de Cerdanya amb els recursos que ell coneixia".

"Joan Trigall fa una cosa que es va començar a fer en aquell moment: descriure el territori. S'estava fent a nivell de tot Catalunya i també, en alguns casos, a nivell de vila o de comarca", indica Simon. L'interès d'aquest document és que "fins al moment no existia cap descripció de Cerdanya amb aquest nivell de detall". La prosa de Trigall, afegeix Simon, "ens porta a poder veure com si fos una fotografia com era la Cerdanya d'aleshores, ja que, si bé és cert que tenim documentació, principalment administrativa, que ens permet saber coses, no hi ha cap altra descripció com aquesta, amb voluntat d'explicar el territori".

A banda del tractat, el llibre de Simon i Obiols també inclou la publicació de tres cartes que Trigall va enviar a l'historiador Jeroni Pujades els anys 1610 i 1611, "que és molt significatiu, perquè es veu com descriu el territori i com té la voluntat de saber si les muntanyes que ell veu són les més altes del Pirineu, com té voluntat de saber com és el territori que ell veu".

El text, conegut des de principis del segle XX, s'ha utilitzat en diferents ocasions per il·lustrar la Cerdanya en època moderna, però mai s'havia editat sencer. L'Arxiu Comarcal de la Cerdanya, del qual Simon n'és directora, ha promogut aquesta publicació, ja que conserva entre els seus fons una còpia del Tractat. En aquest sentit, Simon assenyala que "des d'aquí sempre s'havia considerat que era molt important donar a conèixer aquest document i, de fet, des de principis del segle XX han estat diversos els historiadors que l'han volgut transcriure, editar i difondre, com Jaume Martí, Salvador Galceran, Sebastià Bosom o Oriol Mercadal, però per motius diversos mai fins ara s'havia aconseguit".

El llibre, que compta amb un pròleg de d’Eulàlia Miralles, doctora en Filologia Catalana i professora de la Universitat de València, es presentarà quan la situació sanitària ho permeti. A banda de la col·laboració de l'Arxiu, la publicació també ha rebut el suport de l'Ajuntament de Puigcerdà i la Diputació de Girona.