El 28-M: el preludi de la cursa cap a la Moncloa

MadridEl 28 de maig es decideix també amb quina força arribaran els partits estatals a les eleccions generals i, particularment, els principals candidats a la presidència del govern espanyol: Pedro Sánchez (PSOE), Alberto Núñez Feijóo (PP) i Yolanda Díaz (Sumar). La formació conservadora busca donar recorregut al relat que ja va iniciar Pablo Casado: que elecció rere elecció aniria fent girar la situació fins a arribar a la Moncloa. L'any passat, el PP primer va guanyar a Castella i Lleó, després a Andalusia i ara vol arrabassar poder autonòmic i municipal al PSOE. El grau de resistència dels socialistes marcarà si es compleixen o no aquells auguris de Casado que Feijóo ara s'ha fet seus. Al seu torn, Yolanda Díaz s'implicarà en campanya, tot i que és qui menys s'hi juga dels tres, a l'expectativa de si Podem perd força i, per tant, marge de negociació sobre les llistes de cara a les generals.

Pedro Sánchez

Perdre el mínim possible serà la victòria del PSOE

El mapa autonòmic i municipal va sortir més vermell que blau de les eleccions del 2019 i, per tant, objectivament Pedro Sánchez té més a perdre que a guanyar el 28-M. El PSOE es juga 9 de les 12 presidències que té ara –10 si s’hi afegeix Ceuta– i 23 de les 52 capitals de província. El futur polític del president del govern espanyol es decidirà a les eleccions generals de desembre, si bé aquesta primera prova el condicionarà.

Amb permís de l'enquesta del CIS –generosa amb el PSOE–, segons altres sondejos que s’han anat publicant, els socialistes perdrien escons a tots els territoris excepte al País Valencià, les Canàries i Cantàbria. Més enllà dels vots i els escons, però, el que és rellevant és qui tindrà el poder, i perillen diverses presidències. Especialment delicades són les del País Valencià i les Balears: Ximo Puig i Francina Armengol van desbancar el PP el 2015 en dos territoris on la dreta tenia majoria absoluta. També podrien caure Emiliano García-Page a Castella-la Manxa i Javier Lambán a Aragó, tot i que són dos dels barons del PSOE més crítics amb Sánchez i, en clau de partit, serien ells els debilitats. El poc a guanyar que té Sánchez aquest 28-M es concentra a Catalunya. Jaume Collboni podria guanyar Barcelona i Sánchez reforçar-se a Catalunya de cara a les generals. 

Alberto Núñez Feijóo

El primer assalt que pot marcar el seu futur a l’Estat

"Si no aconsegueixo guanyar, no mereixo ser president del partit. Per tant, ajudeu-me una mica. Doneu-me un cop de mà!" Aquestes paraules són d’Alberto Núñez Feijóo, fa només tres mesos, durant la convenció intermunicipal que el PP va celebrar a València. El 28-M és per al líder del PP la seva primera prova de foc –amb el permís d’Andalusia– des que dirigeix el partit. A les seves mans hi té que Isabel Díaz Ayuso arribi a la majoria absoluta a la Comunitat de Madrid i també recuperar governs autonòmics com el del País Valencià. 

Ara bé, que el PP torni a la Generalitat Valenciana pot ser una arma de doble tall per a Feijóo, perquè l’única manera d'aconseguir-ho és fent govern amb Vox. De fet, aquesta pot ser la creu per al líder conservador un cop superat el 28-M. Tot i que des del partit intenten treure-hi ferro i descarreguen la responsabilitat en el PSOE si no opta per l’abstenció, que el PP només pugui arribar a governs autonòmics en coalició amb Vox serà una llosa de cara a les generals per a Feijóo. Ara bé, si no fes el tomb i no aconseguís desbancar el PSOE en llocs com el País Valencià, l’Aragó, les Illes Balears i la Rioja, el líder del PP podria veure com li comencen a moure la cadira a Madrid. Sobretot si Ayuso treu un gran resultat.

Yolanda Díaz

Retenir Barcelona o València com a bales per impulsar Sumar

Yolanda Díaz insisteix que Sumar és un projecte estatal i que no es presenta com a tal a les eleccions municipals i autonòmiques. Ara bé, sap que dels resultats que obtingui l’espai a l’esquerra del PSOE aquest 28-M dependran les seves expectatives de cara a les eleccions generals i la capacitat de mobilitzar les bases progressistes. Però no només això. En els comicis d’aquest mes de maig, tota l’esquerra alternativa s’hi juga revalidar governs municipals tan rellevants com el de Barcelona o el de València. Per això, tot i que en un principi havia dit que només faria campanya en territoris com Catalunya, la vicepresidenta segona i ministra de Treball ha canviat d’opinió i, finalment, participarà en actes a tot l’Estat.

Barcelona és on més vegades viatjarà. El govern de la capital catalana és el més important per l’espai que té i on la cursa a hores d’ara està més oberta. Que Ada Colau revalidi per tercer cop l’alcaldia és cabdal per a Díaz, perquè suposaria una injecció de força per al seu projecte, gràcies a l’aliança estreta que manté amb els comuns. Un fracàs de Colau debilitaria Díaz, que després del 28-M ha d’abordar una tasca espinosa: la unitat de l’espai amb un Podem encara lluny. 

Per això ha intentat fer equilibris al País Valencià i Madrid –Unides Podem, Compromís i Més Madrid s’enfronten–, on, finalment, s’hi involucrarà perquè l’esquerra s’hi juga molt. Al País Valencià, reeditar el govern de coalició de la Generalitat amb els socialistes, i a Madrid, que Unides Podem tingui una representació a l’Assemblea que pugui forçar que Isabel Díaz Ayuso no tingui majoria absoluta.