"No volem venjança, volem justícia": clam contra la impunitat del franquisme

En un acte davant la presó Model de Barcelona, més d'un miler de persones reclamen la condemna dels crims de la dictadura i l'anul·lació dels judicis i sentències encara vigents. L'esdeveniment, impulsat per Òmnium, ha comptat amb el testimoni de familiars de les víctimes, historiadors i artistes

Reclamar justícia. Aquesta és la força motriu que ha portat més d'un miler de persones a reunir-se aquest divendres davant la  presó Model de Barcelona per condemnar els crims del franquisme i reclamar l'anul·lació dels judicis i sentències encara vigents de la dictadura del règim de Franco. Aplegats en un lloc simbòlic de la repressió franquista i en l'aniversari dels 40 anys de la mort de Franco, han acompanyat els familiars de les víctimes en un acte emotiu i reivindicatiu que ha  volgut ser un clam massiu contra la impunitat dels responsables dels crims de la dictadura.

Amb la col·laboració d'artistes i historiadors i la interpretació de diverses peces de la Nova Cançó de fons, l'acte s'ha iniciat amb la intervenció de l'advocada Magda Oranich amb un missatge clar: "No volem venjança, volem justícia i no pararem fins aconseguir-la". En el seu discurs, visiblement emocionada, ha recordat els assassinats del règim amb especial record per Salvador Puig Antich, assassinat al garrot vil per la dictadura l'any 1974, i Joan Paredes, conegut com a Txiqui, el  darrer afusellat pel franquisme a Catalunya.

"Ens han amagat la història però som aquí per recordar-la", ha reivindicat Oranich dalt d'un escenari on de fons es projectaven noms de víctimes del franquisme, entre els quals el president de la Generalitat Lluís Companys, a qui "van afusellar per ser president de Catalunya", ha clamat l'advocada. Va ser acusat de rebel·lió militar per aquells que, precisament –ha recordat–, s'havien aixecat en contra de la Segona República, un govern escollit democràticament.

El discurs més polític, però, ha anat a càrrec del del president d'Òmnium Cultural, Quim Torra. "Fins ara el 20-N només sortien els feixistes per un atac de nostàlgia, avui hem pres el carrer els demòcrates en un acte de reivindicació i homenatge". Aquest no és un any qualsevol, ha recordat Torra, referint-se al 75è aniversari de l'afusellament de Lluís Companys, i ha afegit que és una "vergonya" que 40 anys més tard encara no s'hagi demanat perdó pels crims comesos i que "l'Estat no hagi estat capaç de passar comptes amb el seu passat totalitari".

Al seu torn, l'economista Arcadi Oliveras ha condemnat el feixisme i la "ignorància cultural" en temps de Franco, i ha recordat, així, històries personals i anècdotes de la lluita de l'esquerra en contra del règim.

Tot i els parlaments, l' acte l'ha protagonitzat el testimoni dels familiars de les víctimes, com el germà de Juan Paredes, de Cipriano Martos, el fill de Carrasco i Formiguera o les germanes de Salvador Puig Antich, que han recordat, a través d'un vídeo, les seves vivències personals explicant episodis de tortures, violència i assassinats. També s'ha recollit la veu de Neus Català, la  darrera supervivent catalana dels camps de concentració nazis. Al final, més d'un miler de persones han cantat a una sola veu 'L'Estaca', de Lluís Llach.

Objectiu: fer justícia

Tres missatges: escalf i agraïment als lluitadors, denúncia de la impunitat dels responsables i un nou país que condemni els crims del franquisme i repari les víctimes. Així de clar ha estat el president d'Òmnium Cultural a l'hora d'explicar els motius d'aquest "clam massiu contra la impunitat".

L'esdeveniment l'ha impulsat Òmnium Cultural i una trentena d'entitats com la Comissió de la Dignitat, l'ANC o l'Associació Catalana d'expresos polítics del franquisme. Tenia l'objectiu d'exigir la condemna i la compensació dels crims del franquisme i anul·lar els processos encara vigents –com el de Lluís Companys. Alhora, també posar de manifest la "impunitat dels responsables" dels crims de la dictadura espanyola, que, a diferència d'altres països, no han estat mai jutjats. En canvi, els judicis fets durant el franquisme segueixen vigents i les polítiques de suport a les víctimes han arribat "tard i malament".

A l'esdeveniment hi han acudit diverses autoritats, com ara la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la consellera de Governació, Meritxell Borràs, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el número dos de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i els diputats Eduardo Reyes, Josep Rull, Gabriela Serra i Muriel Casals.

Més continguts de