Advocats catalans fan el pas per posar fre als excessos espanyolistes

BarcelonaMontjuïc, 12 d’octubre. Centenars de persones fan onejar banderes preconstitucionals i veneren símbols feixistes. Reivindiquen la seva espanyolitat i llancen consignes contra el poble català i les seves aspiracions. Es tracta d’una estampa que s’ha anat repetint any rere any amb motiu del Dia de la Hispanitat. Però, a mesura que el procés sobiranista s’ha consolidat en l’agenda política catalana, els atacs verbals i el to amenaçador de les consignes de l’extrema dreta s’han radicalitzat, fins al punt que l’associació d’advocats Drets ha decidit interposar una denúncia contra les organitzacions polítiques La Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional, a les quals atribueixen delictes d’incitació a l’odi i a la violència.

“Els patriotes espanyols tenim tota la legitimitat històrica i moral per actuar fins a l’última conseqüència, incloent-hi, per descomptat, la de posar davant d’un escamot d’afusellament el Companys de torn, es digui Artur Mas o Oriol Junqueras”. Proclames com aquesta, feta el 12-O passat pel president de La Falange, Manuel Andrino Lobo, són les que el col·lectiu d’advocats catalans està disposat a combatre. “No podem deixar passar aquests fets, que atempten contra la dignitat i la seguretat dels catalans”, va assegurar ahir el president de Drets, Sergi Blázquez, a les portes de la Ciutat de la Justícia amb la denúncia a la mà.

L’objectiu, almenys per ara, no és demanar la il·legalització d’aquestes organitzacions, però Blázquez sí que va advertir que es tracta de col·lectius que actuen al marge de la llei de partits i que, malgrat que es declaren obertament com a “nazis”, reben subvencions públiques. De fet, va recordar que en altres països serien il·legals. Els advocats denunciants consideren que el cas té recorregut, sobretot perquè les gravacions aportades de les declaracions fetes pels líders d’aquestes formacions contenen “delictes confessos d’odi i violència”, i és per això que esperen que la Fiscalia intervingui en l’assumpte.

Acabar amb la “impunitat”

En la denúncia presentada ahir, els advocats recorden que aquest tipus d’actuacions estan tipificades pel Codi Penal i que atempten contra els drets fonamentals que es recullen a la Constitució espanyola, però també a la Declaració Universal dels Drets Humans, al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i al Pacte Internacionals de Drets Civils i Polítics del desembre del 1966.

Aquesta és la quarta acció de Drets, un col·lectiu fundat per una dotzena d’advocats que a l’octubre es va presentar públicament amb un objectiu ben clar: acabar amb la “impunitat” dels atacs, els insults i les amenaces contra els catalans com a poble que fins ara han quedat sense resposta. La primera intervenció que van fer va ser la de presentar-se com a acusació particular en la querella interposada pels 33 jutges signants del manifest a favor del dret a decidir en contra del diari La Razón, que va publicar informació personal i fotografies del DNI de cadascun dels magistrats. El grup d’advocats també va interposar una denúncia contra el diari Abc per haver comparat, en un article publicat just abans del 9-N, el dret a decidir amb el nazisme i han portat als jutjats un centenar de tuitaires als quals acusen d’incitar a l’odi amb els seus missatges contra els catalans.

Blázquez nega que l’associació, sense ànim de lucre, sigui una rèplica però a la catalana de Manos Limpias, el sindicat d’ultradreta que ha presentat múltiples denúncies contra el procés i contra casos de corrupció. “Ens distanciem a mil anys llum d’ells. Nosaltres som una associació pacífica i democràtica”, assegura el president de Drets. El seu objectiu final: combatre una catalafonòbia que asseguren que han detectat que va in crescendo.