El jutge imputa Aguirre i Cifuentes pel cas del finançament il·legal del PP de Madrid

El nombre d’investigats pel finançament irregular del PP de Madrid augmenta fins a 73

El jutge Manuel García Castellón té nou mesos per acabar la investigació de l’operació Púnica -sobre la corrupció del PP de Madrid-, fins al 6 de juny del 2020, i dilluns va decidir imputar formalment les expresidentes de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre i Cristina Cifuentes. Totes dues se sumen als expresidents investigats Ignacio González i Francisco Granados, als quals s’afegeixen ara també els exconsellers de Sanitat Manuel Lamela i Juan José Güemes, així com l’exconseller de Medi Ambient Borja Sarasola i l’empresari José Luis Ulibarri.

A més, el jutge ha imputat l’empresa de serveis Indra com a persona jurídica i el seu president, Javier Monzón, pels pagaments de 566.479 euros durant la campanya de les eleccions autonòmiques del 2011, en les quals Aguirre va ser candidata. Uns pagaments que van ser disfressats per serveis inexistents mitjançant factures falses. Monzón, citat a declarar el 4 d’octubre, és actualment president no executiu del consell d’administració del grup de comunicació Prisa. L’expresidenta Cristina Cifuentes declararà el dia 1 d’octubre, mentre que Ignacio González ho farà el 17 i Esperanza Aguirre el dia 18.

En total, el jutge imputa en una de les sis interlocutòries -la que fa referència al finançament presumptament irregular del PP de Madrid- 31 persones que fins ara no han prestat declaració al jutjat. Aquests nous imputats se sumen als 42 que ja ho estaven en la causa, que es va començar a investigar el 2014. En total, el nombre d’imputats puja fins a 73.

Fonts solvents assenyalen que la imputació més “problemàtica” ha sigut la de l’expresidenta Aguirre. Carlos Yáñez, que en el seu moment era membre de la Fiscalia Anticorrupció, va fer una proposta d’imputació en relació a la construcció d’un camp de golf a Madrid, però va ser descartada pel fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, el novembre del 2017.

Pel que fa a la imputació d’Aguirre en el finançament irregular de les campanyes electorals, que finalment han sol·licitat les fiscals Carmen García Cerdá i María Teresa Gálvez, es va sospesar llargament amb dubtes i intercanvi d’opinions entre fiscals i jutges. Les dues fiscals que van proposar la imputació van estar treballant en el cas des del febrer d’aquest any fins que van presentar els escrits davant del jutge, el 2 d’agost passat.

Interlocutòria postergada

Segons fonts jurídiques, el magistrat volia dictar les interlocutòries durant els primers dies d’agost, però va preferir estudiar detingudament la proposta de crear 11 peces i donar impuls fresc a quatre d’elles, entre les quals hi havia el finançament presumptament irregular del PP, amb 30 nous imputats. En aquell moment, allò va postergar la decisió -amb la idea d’evitar influir- fins després de la investidura d’Isabel Díaz Ayuso com a presidenta de la Comunitat de Madrid, el 14 d’agost.

A més, el jutge ha dictat una interlocutòria especial per justificar la imputació de l’empresa de serveis Indra. La idea, segons fonts jurídiques, és mantenir aquesta peça al marge perquè no es vegi influïda per un possible recorregut positiu del recurs contra ella.

Aquestes fonts assenyalen que l’actual president d’Indra, Fernando Abril-Martorell, ja va procedir a rellevar tots els executius que van participar en el presumpte desviament de fons cap a la campanya electoral d’Aguirre el 2011. És el cas, per exemple, del conseller delegat de l’empresa, Javier de Andrés, el que va ser número dos de Monzón. Pràcticament tot el personal executiu del moment dels pagaments ha estat separat de l’empresa. Si, a més, l’equip d’Indra col·labora amb la justícia, podria aconseguir anul·lar la imputació.

Els càrrecs contra Indra, segons fonts judicials, estan sòlidament fonamentats. Entre les diligències que se sol·liciten en figura una d’especialment suggerent. Es tracta de l’exhortació al jutjat de la sala penal 33 de Madrid perquè aporti testimoni sobre una demanda contra Indra per defraudació a la hisenda pública. Es refereix a la sentència del procediment 125/2019 del jutjat de la sala penal 26 de Madrid, procedent del jutjat 33.

És especialment rellevant que la sentència condemnatòria del jutjat de la sala penal es dictés de conformitat amb Indra després que l’empresa admetés l’emissió de factures fictícies que no responien a feines reals. És a dir: una situació anàloga a la que, segons els informes de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, ha passat amb la campanya electoral del 2011 amb els fons de què va disposar Esperanza Aguirre. Segons relata el jutge, basant-se en la informació de l’UCO i les fiscals, l’expresidenta va ser la causant de la recollida d’aquests diners i qui “va idear la recerca de recursos que van finançar les campanyes que ella mateixa seleccionava”.

Organització criminal

A part del debat intern sobre la imputació d’Aguirre, l’altre tema que fins a l’últim moment va merèixer un intercanvi de parers entre jutge i fiscals ha sigut el delicte d’organització criminal, que finalment s’ha inclòs en la interlocutòria. Els presumptes delictes investigats són malversació qualificada, falsedat documental, prevaricació de funcionaris públics, suborn, blanqueig de capitals, falsedat electoral, tràfic d’influències, revelació d’informació privilegiada, apropiació indeguda i organització criminal.

Més continguts de