Alemanya manté que Puigdemont no va cometre rebel·lió

La fiscalia demanava que se l'empresonés preventivament d'acord amb noves proves enviades per Espanya que considerava que augmentaven el risc de fuga

La resolució de la justícia alemanya sobre l’extradició de Carles Puigdemont va camí de convertir-se en un viacrucis per al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Malgrat els intents del magistrat -a través de la fiscalia alemanya- que el tribunal regional reconsideri la seva decisió, l’Audiència de Schleswig-Holstein va descartar ahir el reingrés de l’expresident a la presó i va subratllar que manté la negativa a considerar Puigdemont responsable d’un delicte de rebel·lió. No van servir de res, doncs, les noves proves aportades pel jutge espanyol. “El tribunal continua considerant que l’acusació de rebel·lió no compleix les condicions del delicte d’alta traïció recollit per la llei alemanya. Les noves informacions aportades sobre esdeveniments concrets no canvien res del resultat”, va remarcar el tribunal de Schleswig-Holstein. Un nou revés per a Llarena, que segueix esperant la resolució final dels jutges alemanys.

La reacció del tribunal era la resposta a un escrit de la fiscalia alemanya amb data 9 de maig en què defensava que era necessari detenir de nou Puigdemont i ordenar el seu reingrés a la presó de Neumünster mentre no es resolgui definitivament el seu cas. L’argument del ministeri públic alemany es basava en el fet que el risc de fuga de l’expresident hauria crescut exponencialment arran de les noves proves aportades per la fiscalia espanyola, uns vídeos de la jornada de l’1-O que demostren, en opinió de la fiscalia, que “els disturbis a Catalunya van agafar tal dimensió que el govern espanyol podria haver-se vist obligat a claudicar davant les temptatives dels independentistes”.

La tesi buscava contradir un dels arguments principals amb què la justícia alemanya ja va rebutjar a començaments d’abril la primera petició d’extradició per rebel·lió. Aleshores Schleswig-Holstein va considerar que els incidents ocorreguts l’1-O no van posar en cap moment en perill l’ordre constitucional espanyol i que, per tant, no es podia equiparar al delicte d’alta traïció inclòs al Codi Penal alemany. De fet, avançant-se a la nova ordre d’extradició per rebel·lió que ahir ja va anunciar que demanarà, en el mateix escrit la fiscalia alemanya es feia seus els arguments de Llarena i apuntava que els fets pels quals es demana l’extradició de Puigdemont no només podien ser equivalents als previstos en el delicte d’alta traïció, sinó que també podien comparar-se amb el delicte de violació de la pau i pertorbació de l’ordre públic.

Tot i la nova via oberta per la fiscalia amb la incorporació d’aquest delicte -arriba a afirmar per justificar-lo que “els 17.000 agents de la policia regional no només no van intervenir davant les accions violentes, sinó que, en part, les van encoratjar amb la seva actitud”-, la reacció de Schleswig-Holstein va ser poc esperançadora per a Llarena. D’entrada, va rebutjar al matí decretar l’ingrés de Puigdemont a la presó. I hores després, abans que el ministeri públic alemany faci efectiva properament la nova petició d’extradició, el tribunal regional va fer públic un altre escrit en el qual insisteix que Puigdemont no pot ser considerat responsable dels incidents de l’1-O. Tot i haver convocat un referèndum considerat il·legal per la justícia espanyola, apunta, els incidents no van ser prou violents per ser considerats “alta traïció”.

Sembla difícil, doncs, que el tribunal de Schleswig-Holstein canviï d’opinió sobre la no extradició de Puigdemont per un delicte de rebel·lió. Encara està per resoldre, però, la petició pel que fa a l’acusació de malversació de fons públics. En aquest cas, el tribunal regional sí que manté la porta oberta a una extradició, però en el mateix escrit d’ahir inclou un retret a l’Estat que pot acabar sent clau: “Tot i el contradictori material aportat per les autoritats espanyoles”, diu, els jutges continuen considerant factible trobar una correspondència entre els Codis Penals d’Espanya i d’Alemanya. De fet, en un intent de suavitzar aquestes contradiccions entre el jutge Llarena i el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sobre si la Generalitat va fer servir diners públics per dur a terme el referèndum de l’1-O, l’argumentació jurídica de la fiscalia alemanya defensa que “tot i que les factures no fossin abonades pel govern regional, el compromís de pagar-les ja suposava una amenaça per al patrimoni de l’Estat”.

El govern espanyol
Tot i el revés del tribunal de Schleswig-Holstein, el govern espanyol va apressar-se a minimitzar-ne els efectes. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va remarcar que encara “no hi ha una decisió final” de l’audiència regional sobre Carles Puigdemont. “Estem tenint diverses notícies i a vegades sembla que el procediment s’ha acabat”, però “això són fases successives i no s’ha acabat”, va remarcar Catalá des del Senat, i va considerar una “bona notícia” que la fiscalia alemanya -al contrari del que va fer la belga fa una setmana-“hagi tornat a assumir els plantejaments de la justícia espanyola respecte als delictes que s’atribueixen a Puigdemont i la petició d’extradició”. Des de Junts per Catalunya, en canvi, es va celebrar l’escrit del tribunal, que, al seu parer, deixa en mal lloc Llarena el mateix dia que el jutge rebutjava deixar sortir en llibertat els consellers Josep Rull i Jordi Turull, i posa en evidència les diferències entre la justícia espanyola i l’alemanya.

Tot i el nou revés a Llarena, la resolució final de Schleswig-Holstein encara haurà d’esperar.

Més continguts de