DIARI DE CAMPANYA

"Senyor Bosch, què té en contra de Galícia?"

Un jove demana explicacions a l'alcaldable d'ERC per Barcelona per unes declaracions a Catalunya Ràdio

"Tot allò que diguis podrà ser usat en contra teu" és la típica frase de les pel·lícules de policies. Tanmateix, en un missatge mil·limetrat com el de la política, on es llima cada matís per evitar ferir sensibilitats, aquesta màxima també existeix, especialment en campanya electoral. I molt especialment en la present campanya, on el gruix d'indecisos és tan elevat i cada votant val el seu pes en or. I fins i tot més encara en la societat digital actual, que aplica a la política la teoria del caos, ja que una frase dita en una emissora local pot provocar una polèmica en seu parlamentària. Ho ha patit aquest dilluns en primera persona l'alcaldable d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch, que a primera hora ha estat entrevistat a Catalunya Ràdio i després ha realitzat a la Universitat Pompeu Fabra una xerrada organitzada per les joventuts del partit, les JERC.

Així, per exemplificar la importància de Barcelona, ha afirmat a l'inici de la jornada davant Mònica Terribas que "si Catalunya no tingués Barcelona, seria com Galícia". Què significa això? Que posaríem els pronoms febles al final dels verbs? Que mai sabríem si pugem o baixem? Que esmorzaríem marisc cada dia –si fos això, plantegem-nos-ho–? No, es referia al fet que el país "no tindria la potència internacional que té". Però, esclar, els pobres gallecs ja han rebut. Malgrat que els catalans sempre recorden els bascos a l'hora de buscar aliances entre nacions sense estat, Galícia resta sempre com el germà pobre i ignorat dels països oprimits. I, a més, un blanc perfecte per a les mofes –quants matins de riure ens ha regalat Xosé Antón Pazos de Vieira a 'La competència'!–, tot i que són els únics que, de tant en tant, encara disparen alguns trets per a més glòria de la lluita per l'alliberament nacional.

D'aquesta manera, Bosch ha hagut d'explicar-se a la xerrada a la universitat. Després de la seva exposició inicial, s'obre el torn de preguntes. Ningú agafa la paraula i l'alcaldable d'ERC revela que ell tenia molt mala fama, com a professor, perquè feia intervenir els alumnes quan ningú prenia la iniciativa. Realment, és una actitud tan incòmoda que el mal record d'algunes desenes d'estudiants seus poden fer-li ballar algun regidor... Sigui com sigui, aquest cop algú sí que aixeca la mà, entremig de la trentena de joves presents, i, després d'aclarir que la pregunta no té a veure amb l'exposició inicial de Bosch, la maleïda coincidència: el pare del noi és de Galícia i li pregunta què carai té en contra d'aquest país.

"Galiza ceibe, poder popular!"

El dirigent republicà no s'ho pensa i li replica que, sense una capital forta, Catalunya no seria on és ni tindria les perspectives que té. "Que Santiago de Compostel·la és molt bonica", li aclareix, però no és Barcelona quant a pes i projecció internacional. De fet –i això és collita pròpia–, va existir certa disputa entre Santiago de Compostel·la i la Corunya per allotjar la capital de Galícia durant el procés d'implantació de la comunitat autònoma. I una picada d'ull final de Bosch al jove fill de gallec, d'aquelles que serveixen per llimar les asprors entre patriotes de diferents nacions: "Galiza ceibe, poder popular!". Fi de la polèmica.

Tot i això, el candidat d'ERC encara ha insistit en la resposta a un altre jove en la importància del paper internacional de la ciutat: "Un alcalde pot ser el millor ambaixador de Catalunya, junt amb el president del Barça o algun jugador de l'equip". Per sort per a Bosch, sembla que a la sala hi havia un fill de gallec, però cap aficionat de l'Espanyol per demanar-li explicacions...

  • Etiquetes

Més continguts de