BALANCES FISCALS

Unes balances fiscals amb 350 dades: la nova metodologia d'Ángel de la Fuente al detall

Segons l'economista, dos terços de les transferències fiscals entre territoris es deuen al fet que els ciutadans més rics paguen més impostos

Ángel de la Fuente, l'economista i investigador de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC que prepara les noves balances fiscals del ministeri d'Hisenda, ha fet aquest divendres a la Universitat de Girona una roda de premsa per presentar la metodologia que utilitzarà per fer els càlculs. La fórmula encara està en procés de perfeccionament i, segons ha dit, la posarà en comú en un seminari monogràfic amb altres experts al març, i serà llavors quan donarà els resultats definitius dels saldos fiscals entre comunitats autònomes. D'acord amb aquests, si segueixen agradant al govern espanyol, es negociarà el nou model de finançament. Tot i això, ja ha avançat els trets bàsics del seu model.

Així, De la Fuente prepara una metodologia més complexa que les balances fiscals clàssiques. Aquestes, segons ha explicat, només presenten tres dades: els diners que surten d'una comunitat, els que tornen i la diferència entre aquestes dues magnituds. Per contra, la fórmula que ultima l'economista pretén aportar unes 350 dades. Detallaria així tots els fluxos que es donen entre habitants d'un territori i els altres, tant pel que fa al pagament de cadascun dels impostos com l'ús que es fa d'aquests ingressos per pagar cadascun dels serveis a la ciutadania. "La idea no és ni de bon tros suprimir les balances fiscals, sinó donar tota la informació que hi ha al darrere", ha afirmat. Tot i això, l'economista també ha avisat que agruparà les 350 dades en "vuit o deu" partides globals per facilitar-ne la comprensió i, a més, a partir de les seves dades es podran calcular les balances fiscals clàssiques.

Objectiu: els mateixos recursos per a les mateixes competències

Les dades per territoris, a més, estaran homologades. Es computaran bàsicament els impostos de l'Estat i els cedits a les comunitats autònomes com si la pressió fiscal fos la mateixa, i es faran malabarismes per salvar les diferències en transferències que comporten els nivells diferents de competència. Això es farà per evitar que Catalunya, per exemple, aparegui com a sobrefinançada pel fet de rebre més recursos per gestionar competències pròpies com la policia o les presons. L'objectiu que vol determinar De la Fuente, per tant, és si les comunitats autònomes tenen totes els mateixos recursos −o possibilitats d'assolir-los fiscalment− per oferir uns mateixos serveis als seus ciutadans.

En tot cas, segons els seus càlculs, dos terços dels saldos fiscals entre territoris provenen del fet que les regions riques paguen més impostos, i no dependrien de la discrecionalitat del govern central. On els sous són més alts, per exemple, l'IRPF que es paga també és superior, i on la població és més envellida, hi arriben més pensions. Només el terç restant dependria de la voluntat del govern espanyol, i el sistema de finançament, segons De la Fuente, a través de transferències o inversions en infraestructures. És només aquest terç final el que caldria equilibrar perquè no es vulnerés el principi d'igualtat, segons ha defensat, ja que els altres dos terços depenen només del nivell de renda dels habitants del territori. En aquest sentit, ha avançat que "Catalunya no queda especialment malparada" amb el repartiment actual i que, en un nou finançament, no hauria de rebre gaires més recursos. Si paga més és perquè els catalans són més rics, ha argumentat en definitiva. Per contra, el territori actualment més perjudicat ara, segons aquesta metodologia, és el País Valencià.

Mètode de flux benefici

Així mateix, tots aquests càlculs s'han fet d'acord amb el mètode de les balances fiscals de flux benefici, que atribueix a la despesa de tots els territoris els serveis centrals que, en teoria, beneficien el conjunt de ciutadans de l'Estat encara que es facin en una comunitat concreta. És el cas dels serveis centrals dels ministeris, les ambaixades, la monarquia o l'exèrcit. "Els caces de Torrejón de Ardoz ens defensen a tots, i no només a Madrid", ha argumentat.