Aquests són els 13 consellers del Govern de Quim Torra

Borràs assumeix Cultura, Vergés substitueix Comín a Salut, Calvet va a Territori, i Chacón, a Empresa

Els consellers del Govern de Quim Torra / ARA
L. VICENS / A. MASCARÓ / M. TORO / X. TEDÓ

Amb la firma del nou decret de nomenament dels consellers, Quim Torra tanca un Govern de tretze membres, sis dels quals són dones, i set, homes. A l'inici el president de la Generalitat havia configurat l'executiu menys paritari des de Jordi Pujol, però el d'ara és el que més dones inclou. Aquest són els tretze consellers definitius: 

Pere Aragonès i Garcia, conseller d'Economia i vicepresident del Govern (ERC)

Nascut a Pineda de Mar l'any 1982, Aragonès serà l'home fort d'ERC a l'executiu de Torra com a successor d'Oriol Junqueras al capdavant d'Economia i Vicepresidència. Secretari d'Economia del Govern de la Generalitat des del gener del 2016, és llicenciat en dret per la Universitat Oberta de Catalunya i té un màster en història econòmica per la Universitat de Barcelona.

Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 2006 al 2016 i regidor de l'Ajuntament de Pineda de Mar del 2011 al 2018. Militant d'ERC des del 2000 i de les Joventuts d'Esquerra Republicana des del 1998, va ser portaveu nacional de les JERC (2003-2007) i actualment és secretari de política econòmica a la direcció d'ERC. És membre d'Òmnium Cultural i Metges Sense Fronteres.

Elsa Artadi Vila, portaveu del Govern i consellera de Presidència (JxCat)

Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora en economia per la Universitat de Harvard, la portaveu i nova consellera de Presidència (Barcelona, 1976) ha sigut directora general de Coordinació Interdepartamental (2016-2018), secretària d’Hisenda al departament d’Economia i Coneixement (2015-2016) i directora general de Tributs i Joc del mateix departament (2013-2015).

Ernest Maragall i Mira, conseller d'Exteriors (ERC)

El nom d'Ernest Maragall (Barcelona, 1943) havia sonat com a nou president de la Generalitat, però acabarà assumint la cartera d'Exteriors. Economista i militant d'ERC des d'aquest mes de maig, va participar en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a membre del Front Obrer de Catalunya i va ser un dels fundadors del PSC, on va formar part de la direcció del partit fins al 2012. Aquell any va impulsar la formació del partit Nova Esquerra Catalana (NEC), que s’acabaria integrant el 2014 a Moviment d’Esquerres (MES). 

Secretari del Govern que presidia el seu germà Pasqual Maragall (2003-2006), va exercir de conseller d'Educació durant el segon tripartit (2006-2010), encapçalat pel també socialista José Montilla. Eurodiputat entre el 2014 i el 2016 i diputat del Parlament de Catalunya en quatre legislatures –inclosa l'actual–, fins al 2003 va desenvolupar la major part de la seva activitat política a l'Ajuntament de Barcelona. Entre el 1958 i el 1970 va treballar en l’àmbit de la publicitat i el màrqueting, i del 1970 al 1979 va ser informàtic a l'Ajuntament de Barcelona.

Miquel Buch i Moya, conseller d'Interior (JxCat)

Nascut a Premià de Mar el 1975, Miquel Buch va ser alcalde del seu municipi entre el 2007 i el 2017, i des del 2011 presideix l’Associació Catalana de Municipis i Comarques. Relleu de Joaquim Forn al capdavant de la cartera d'Interior, té estudis de formació professional en la branca administrativa i va iniciar la seva militància política a la Joventut Nacionalista de Catalunya l’any 1996 i a CDC el mateix any.

Conseller nacional de les dues organitzacions i, més tard, membre de la seva direcció, abans de ser alcalde treballava en una empresa familiar de gestió i corredoria d’assegurances. També va ser president del Consell de Governs Locals de Catalunya.

Josep Bargalló i Valls, conseller d'Ensenyament (ERC)

Josep Bargalló (Torredembarra, 1958) tornarà al Govern dotze anys després per ser el titular de la cartera d’Ensenyament. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, va ser conseller en cap del Govern Maragall del 2005 al 2006 (després de la dimissió de Josep-Lluís Carod-Rovira) i conseller d'Educació del 2003 al 2004.

Militant del PSUC, el PSAN i de Nacionalistes d'Esquerra, és afiliat a Esquerra Republicana des del 1995. Va ser diputat al Parlament de Catalunya del 1992 fins al 2003, i durant aquest període va ser portaveu adjunt del grup parlamentari republicà. Primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Torredembarra entre el 1999 i el 2003, va dirigir l’Institut Ramon Llull del 2006 al 2010. Des d'aquell any és coordinador de l'àmbit no universitari de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat Rovira i Virgili. Patró de la Fundació Estela per a la Discapacitat, és vicepresident de la Fundació Josep Irla.

Ester Capella i Farré, consellera de Justícia (ERC)

La nova consellera de Justícia (La Seu d’Urgell, 1963) arriba al càrrec després de passar els últims cinc anys a Madrid, primer com a senadora i després com a diputada, continuant una trajectòria política iniciada el 2007 a l'Ajuntament de Barcelona.

La seva formació i experiència com a advocada, que la va portar a presidir l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates (2003-07), li ha donat un pes específic a l’hora de ser, aquests últims mesos, veu de denúncia a Madrid davant la causa general oberta contra l’independentisme i li ha permès estar en contacte regular amb els presos i preses polítics i convertir-se en corretja de transmissió del seu missatge.

Laura Borràs, consellera de Cultura (JxCat)

La llarga trajectòria en el sector cultural de Laura Borràs (Barcelona, 1970) l'havia posicionat com l'opció més potent per a la conselleria de Cultura en substitució de Lluís Puig. Llicenciada en filologia catalana i doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona (UB), va abandonar el seu càrrec com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes per ocupar un escó al Parlament, a les files de Junts per Catalunya. 
Borràs és professora d e teoria de la literatura a la UB des de fa més de 20 anys, des de fa sis edicions és directora del màster de literatura en l’era digital (també a la UB) i ha participat en investigacions en el seu àmbit professional en equips internacionals. Aquesta trajectòria li ha proporcionat l'aval del sector cultural, que fa mesos que demanava que el lideratge de la conselleria recaigués en una persona experta, com ja va passar amb Puig. Un dels mèrits de Borràs, coneguda al sector com una persona molt activa i participativa en multitud de projectes, al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes ha estat haver-li donat visibilitat als mitjans de comunicació i les xarxes socials.  El conseller de Cultura Ferran Mascarell la va posar al capdavant de la institució el 2013, i tant Santi Vila com Lluís Puig li van renovar després la confiança.
De la seva trajectòria també destaca la tasca com a divulgadora de la literatura amb llibres com 'La literatura en un tuit' (Símbol Editors) i 'Clàssics moderns' (Ara Llibres).

Chakir El Homrani Lesfar, conseller de Treball, Afers Socials i Famílies (ERC)

D’origen marroquí, el nou conseller de Treball, Afers Socials i Famílies (Barcelona, 1979) és regidor de Granollers des del 2015. Amb un passat sindicalista lligat a la direcció de la UGT, el nou conseller va destacar durant la passada legislatura, en què ja va ser diputat, per ser un dels redactors de l’Agència de Protecció Social de Catalunya i la llei de la renda garantida de ciutadania.

Era el portaveu del grup de Junts pel Sí a la comissió de Treball i portava totes les qüestions relacionades amb els treballadors del sector públic.

Jordi Puigneró i Ferrer, conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (JxCat)

El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública (Sant Cugat, 1974) és enginyer màster (MENG) en sistemes d'informació per la Universitat de Surrey, a Anglaterra (1992-1997). La seva carrera professional s'inicia al departament d'informàtica del Deutsche Bank a Frankfurt, on treballa com a analista programador entre els anys 1997 i 2001. L'any 2001 s'incorpora a IBM-Barcelona com a consultor sènior i cap de projectes informàtics i de noves tecnologies.

En l'àmbit institucional, el setembre del 2005 pren possessió com a regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat, on exerceix fins al 2013 i arriba a ser tinent d'alcalde de Governació, Seguretat, Mobilitat i Tecnologia. Durant aquest període municipal és membre del consell d'administració de LocalRet, consorci municipal català de la societat de la informació i del coneixement. Des del novembre del 2013 dirigeix les polítiques TIC del Govern, primer com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i des del febrer de 2016 com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya. Com a responsable de les polítiques de ciberseguretat de Catalunya, és també el president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).

Alba Vergés, consellera de Salut (ERC)

El nom d'Alba Vergés (Igualada, 1978) ja feia dies que sonava com a recanvi de Toni Comín al capdavant de la conselleria de Salut, tot i ser la quarta secretària de la mesa del Parlament. Llicenciada en economia a la UB i en enginyeria tècnica en informàtica per la UOC, Vergés fa temps que es dedica professionalment al sector sanitari, encara que va començar fent-ho des d'un vessant més tècnic, com a responsable de comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d'Igualada. La primera incursió en la política la va fer des de les llistes municipals d'ERC a la seva ciutat, però el veritable salt el va fer el 2012, en què va ser escollida diputada al Parlament, només un any després de començar a militar a ERC.

Des d'aleshores, la seva carrera ha sigut meteòrica, guanyant pes a nivell intern. Primer, assumint responsabilitats de partit a nivell municipal i comarcal. Després, des del Parlament, fent-se càrrec de la cartera de Salut, un dels sectors més "potents", com ella mateixa reconeixia. Més tard, presidint la comissió d’investigació sobre l’'operació Catalunya', que la va portar a fer diverses xerrades arreu del país. I fa pocs mesos, assumint un paper destacadíssim en la campanya per al 21-D i, en l'etapa post 1-O, al partit.

Amant de les llaminadures i de la roba llampant –fins i tot va ser víctima d'una innocentada d'un mitjà local que la feia nova imatge de Desigual–, Vergés està estretament vinculada al teixit associatiu d'Igualada, on viu amb la seva parella i el seu fill, que tindrà un germà o una germana en pocs mesos. Amb ells va passar la nit prèvia al referèndum de l'1-O a l'escola Ramon Castelltort, on va quedar-se fins a altes hores de la nit pendent de com es mobilitzava la seva ciutat. Aquella que va representar fa uns anys des d'un dels primers càrrecs que va ocupar, encara que a nivell simbòlic i humorístic: va ser escollida la primera pubilla de l'entitat juvenil la Coll@nada.

Damià Calvet, conseller de Territori (JxCat)

Nascut a Vilanova i la Geltrú el 1968, Damià Calvet (PDECat) serà l'encarregat de rellevar Josep Rull al capdavant de Territori i Sostenibilitat. Persona de confiança del seu predecessor, ara empresonat a Estremera, fins ara compaginava la direcció de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) amb el càrrec de tinent d'alcalde d'Urbanisme, Hisenda i Economia a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Calvet és graduat en enginyeria d'edificació per La Salle i diplomat en arquitectura tècnica per la UPC i en relacions institucionals i màrqueting públic per la UAB. També té un postgrau en direcció immobiliària per la UAB.

Més enllà de l'Incasòl, a la Generalitat ha assumit diferents responsabilitats. Entre el 1997 i el 2001 va ser cap de gabinet del llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, i va deixar el càrrec per passar a ser el director general d'Arquitectura i Habitatge (2001-2004). El 2011, quan Artur Mas era president de la Generalitat, va ser nomenat secretari de Territori i Mobilitat, i ho va ser fins al 2013, quan va posar-se al capdavant de l'Incasòl.

En el terreny professional, ha sigut docent del programa de màster de 'project management' en edificació de la UPC, i entre el 1992 i el 1995 va ser responsable de relacions institucionals de la Universitat de les Nacions Unides a Barcelona. Gran part de la seva carrera, però, té lloc a les Balears, on va ser vocal de la Cambra de Mallorca, vicepresident de l'Associació de Promotors Immobiliaris de les Balears, membre del consell d'administració de l'Institut Balear de l'Habitatge o gestor urbanístic del Banc Sabadell a les Balears, entre d'altres. Calvet també és soci fundador de l’editorial Dèria Editors.

Teresa Jordà i Roura, consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (ERC)

Llicenciada en història moderna i contemporània per la UAB, la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (Ripoll, 1972) va entrar com a regidora a l'Ajuntament amb només 27 anys, i a les següents eleccions (2003) es va convertir en la primera alcaldessa de Ripoll amb una coalició de forces d’esquerres que es va allargar vuit anys.

El 2011 Jordà va fer el salt a la política nacional i va passar a encapçalar la llista de Girona per al Congrés de Diputats. Des de llavors ocupa un escó a la cambra baixa. Jordà va compaginar la feina al Congrés amb l'Ajuntament fins al juliol del 2017, quan va decidir, després de gairebé dues dècades, deixar el consistori entre llàgrimes i l’escalf de molts veïns de Ripoll.

Àngels Chacón, consellera d'Empresa i Coneixement (JxCat)

El nom de Maria Àngels Chacón (Igualada, 1968) és un dels més desconeguts del nou Govern. Assumirà la cartera d'Empresa i Coneixement, un àmbit al qual ja fa temps que es dedica a nivell local i comarcal i, fa uns mesos, també com a directora d'Indústria de la Generalitat. Chacón es va llicenciar en dret a la UB i es va formar en comerç internacional –parla anglès, alemany, català i castellà–. Després de dedicar-se un temps a l'exportació en empreses papereres al Pròxim Orient i l'Europa de l'Est, va ser gerent de la Unió Empresarial de l'Anoia –una de les comarques amb un teixit empresarial més importants del país– i també directora del 4D Health, un centre d'innovació en la seguretat del pacient que va inaugurar al costat de l'aleshores president de la Generalitat Artur Mas. Abans de fer el pas a la Generalitat, el juny passat, va ser vuit anys tinent d'alcalde d'Igualada –va entrar-hi com a independent, però amb la refundació de CDC s'ha integrat al PDECat–, sempre portant l'àmbit de Dinamització Econòmica en una comarca on la crisi i l'atur van afectar amb duresa. De fet, la notícia del seu nomenament va sortir minuts abans que comencés el ple d'Igualada del mes de maig. L'últim, com va anunciar l'alcalde de la ciutat, Marc Castells, abans que Chacón assumeixi el seu nou càrrec.

Més continguts de