Artadi demana explicacions als comuns per haver vinculat la llibertat dels presos a l'aprovació dels pressupostos de l'Estat

Situa el partit, però, com a soci preferent dels comptes a Catalunya, que lliga als de Barcelona

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha demanat explicacions aquest dimarts als comuns per haver vinculat l'aprovació dels pressupostos amb possibles acords sobre els presos polítics. "Potser no vam entendre bé les seves declaracions, demanem explicacions", ha dit la portaveu del Govern sobre el que va dir ahir el portaveu dels comuns, Joan Mena, que va assegurar que parlar dels comptes a Madrid podria facilitar acords sobre els processats per rebel·lió. A més, ha recordat que qui ha d'aprovar aquests comptes és el president espanyol, Pedro Sánchez, i que, per tant, és ell qui ha de fer una oferta política a Catalunya. En tot cas, Artadi ha situat els comuns com a socis preferents per aprovar els comptes de la Generalitat, i ha recordat que, malgrat que els independentistes no donaran suport als pressupostos de l'Estat, també formen part de la negociació política els números de l'Ajuntament de Barcelona que pilota Ada Colau.

Mena va assegurar ahir: "Pensem que treballar en aquests pressupostos és també treballar en pro del diàleg i el consens i poder facilitar acords polítics que també comportin la sortida de les presons dels presos polítics i una sentència absolutòria per a les persones que avui estan processades".

La portaveu també ha criticat l'alcaldessa de Barcelona assegurant que el Govern no vol escollir entre "democràcia i drets" i "les coses de menjar". "Això és propi d'una altra època", ha considerat, sobre la insistència dels comuns a aprovar els pressupostos de l'Estat pels diners que arribarien a Catalunya, malgrat les acusacions de la Fiscalia per rebel·lió i la manca d'oferta de Pedro Sánchez per resoldre el conflicte polític.

Jèssica Albiach denuncia un 'pressing-comuns'

Artadi ha explicat que els últims dies s'han "intensificat" els contactes amb els grups parlamentaris a Catalunya, sobretot amb els comuns, però també amb la CUP, ha dit, tot i que els anticapitalistes ja s'han descartat per aprovar els comptes del Govern. En aquest marc, ha situat el PSC en un segon pla, ja que ha valorat que hi ha "més distància" amb l'executiu.

Sobre una hipotètica pujada d'impostos (IRPF en rendes altes o modificar l'impost de successions), Artadi ha dit que encara no s'ha entrat a debatre-ho, però ha admès que s'haurà de fer més endavant. De fet, són dues de les condicions que d'entrada els comuns ja van posar sobre la taula per donar suport als comptes de la Generalitat.


Pressupostos prorrogats a Catalunya

Malgrat que Artadi s'ha mostrat convençuda que els comptes de la Generalitat s'acabaran aprovant, sí que ha explicat que no podrà ser abans de finals d'any. Un fet que propiciarà, automàticament, una pròrroga dels comptes del 2017. La consellera de la Presidència ha dit que encara estan negociant les despeses amb els departaments i que no es podran debatre la setmana que ve a la reunió del Govern.

"Amb el calendari a la mà, tal com anem és complicat aprovar el pressupost abans del mes de desembre", ha dit la portaveu. "S'està elaborant, però encara no el podem portar a Govern", ha afegit, tot i que ha situat l'entrada dels comptes al Parlament al mes de novembre.

Acords puntuals a Madrid

Tot i l'ultimàtum que el president de la Generalitat, Quim Torra, va llançar al cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, durant el debat de política general si abans del mes de novembre no hi havia una proposta per resoldre el conflicte amb Catalunya, el trencament dels independentistes a Madrid només es concretarà amb els pressupostos.

Artadi s'ha mostrat disposada a negociar acords puntuals al Congrés sobre mesures en què també coincideixin els grups independentistes. És el cas del salari mínim interprofessional, que el govern espanyol s'ha obert a aprovar a través de decret.

"Si el govern del PP hagués proposat la mesura, també hi hauríem donat suport", ha dit Artadi, que ha assegurat que això no vol dir que es doni "estabilitat" a la Moncloa.

Paral·lelismes amb el cas d'Otegi a Estrasburg

Artadi també s'ha pronunciat sobre la sentència d'Estrasburg sobre Otegi, que declara que a Espanya no va tenir un judici just. La portaveu ha recordat que no és el primer cop que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya i l'ha instat a establir mecanismes perquè això no torni a passar. A més, també ha establert un "paral·lelisme" amb el cas de l'1-O, ja que l'argumentació d'Estrasburg té a veure amb la recusació a la jutge de l'Audiència Nacional, que va ser desestimada. Artadi ha recordat que els presos polítics també han presentat recusacions als membres de la sala del Tribunal Suprem que jutjaran el cas i s'han desestimat. "És una constatació de com està la justícia espanyola", ha afirmat la portaveu.

Més continguts de