Mas combatrà "amb totes les seves forces" els moviments violents minoritaris

BarcelonaEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha promès avui combatre "amb totes les seves forces" moviments "molt minoritaris" com el dels 'indignats' que van atacar els diputats del Parlament dimecres passat. En la seva intervenció davant el consell nacional de Convergència, a l'auditori del World Trade Center de Barcelona, Mas ha contrastat el volum de suports rebut per CiU a les urnes amb els 2.000 'indignats' que es van concentrar davant el Parlament. Mas ha subratllat que el "moviment de masses" que va manifestar el seu suport electoral a CiU i a la resta de partits és més important que l'anomenat "moviment del 15-M", dels 'indignats'. "Pocs dies després d'aquell moviment del 15 de maig, hi va haver un altre moviment al qual a vegades no se li dóna importància malgrat ser molt major: el moviment del 22 de maig, on resulta que més de tres milions de persones d'aquest país van anar a votar i van donar com a vencedora CiU", ha destacat.

Segons Mas, "quan es fan determinats anàlisis sociològiques, a vegades es tenen més en compte moviments molt minoritaris, que s'expressen amb molta vehemència, que no altres que s'expressen de manera més discreta o anònima però són molt més significatius". El president català ha assenyalat que el 22 de maig "van triomfar valors forts i sòlids", com els de l'"esforç, el sacrifici, l'esperit de superació, el posar el bé comú per damunt de l'interès individual o corporatiu".

En canvi, al voltant del moviment dels 'indignats' no sobresurt aquest tipus de valors, sinó que més aviat es posa en qüestió, segons el seu parer, la validesa del sistema democràtic. "La democràcia, malgrat les seves debilitats, imperfeccions i esquerdes, que en té, no és un sistema pervers que cal combatre", ha replicat.

Mas ha fet una crida a "plantar cara sense complexos" als qui veuen "legítim que 2.000 persones clavin guitzes, empenyin, insultin i escupin als qui han estat votats per més de tres milions de persones". "Si de tots aquests moviments molt minoritaris en la seva expressió externa, potser no tan minoritaris en el seu sentiment general, surten valors sòlids, encara que siguin diferents dels nostres, que valgui la pena escoltar i assumir, els assumirem. El que no farem és escoltar el soroll que hem tingut en aquests dies", ha recalcat. Si del moviment d''indignats' només emergeixen agressions, "escopinades" i "atemptats a la democràcia", ha assegurat, "no els escoltarem sinó que els combatrem amb totes les nostres forces".

De la seva banda, en la seva intervenció davant el consell nacional d'Unió, a l'Escola Superior de Comerç Internacional de Barcelona, el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, ha qualificat de fets "intolerables" els atacs als diputats. No obstant això, ha avisat que "no es poden ignorar, i menys des de la política, que les causes del malestar social existeixen" i que s'ha d'"apostar per un sistema econòmic radicalment oposat a l'economia de l'especulació", perquè "el mercat necessita factors correctors" que cal aplicar des dels Estats.

També ha defensat una llei electoral que es basi en el sistema alemany de doble votació: una per elegir la llista d'un partit i una altra per elegir el candidat de cada districte o comarca. "Si no reaccionem, farem una societat formalment democràtica, però inviable democràticament", ha alertat.

D'altra banda, Duran ha condemnat la política lingüística que està seguint el PP, després que ahir la presidenta del PP de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, presentés una instància per reclamar que el seu fill Manuel pugui rebre "un ensenyament bilingüe". Duran ha denunciat l'acció com un "gravíssim error" que pot portar a la "segregació" d'alumnes castellanoparlants i catalanoparlants en aules separades.