L'Audiència Nacional amplia la causa contra els CDR acusats de terrorisme i n'investiga quatre més

BarcelonaLa causa contra els CDR no s'atura. L'Audiència Nacional investiga quatre persones més acusades de terrorisme, segons ha informat aquest dilluns Alerta Solidària. El tribunal amplia, així, la causa contra els nou CDR que van ser detinguts el setembre de l'any passat en el marc de l'operació Judes per, suposadament, preparar accions amb explosius per respondre a la sentència del Procés. En total, ja hi ha 13 persones investigades. El jutge va decretar presó incondicional sense fiança per a set d'ells, però a partir del mes de desembre va anar revisant els casos fins que els va deixar en llibertat provisional sota fiança.

Ara, la Fiscalia ha enviat un escrit al jutge de l'Audiència Nacional que porta el cas per demanar-li que imputi quatre persones més acusades també de pertinença a organització terrorista. Segons han confirmat fonts del ministeri públic, la Fiscalia va demanar la imputació d'aquestes quatre persones en base a uns informes de la Guàrdia Civil. Alerta Solidària, l'organització que coordina les defenses dels acusats en aquesta causa, denuncia que encara no ha rebut l'escrit amb les motivacions per demanar aquesta imputació, i el seu portaveu, Xavi Pellicer, explica que l'únic que han rebut han sigut les citacions per declarar davant l'Audiència Nacional per a sis persones.

En un principi, la citació estava prevista per al 18 de juny a l'Audiència Nacional, però les defenses van recórrer-la perquè vulnerava les restriccions de mobilitat decretades per l'estat espanyol per la pandèmia del coronavirus. El jutge va acceptar el recurs i ara aquestes sis persones estan citades per al 30 de juny per declarar de forma telemàtica als jutjats de Mollet del Vallès i de Sabadell. Dues de les persones citades a declarar (David i Clara) ja van ser detingudes el setembre de l'any passat, però no van arribar a entrar a la presó ni tampoc van declarar davant del jutge, mentre que les quatre restants (Esther, Sònia, Rafael i Queralt) no estaven incloses a la causa fins ara.

Entre els nous imputats, hi ha una regidora de la CUP a Sentmenat que també forma part de l'equip de govern municipal. Els cupaires ja s'han afegit a les concentracions convocades a Sabadell, Mollet, Sentmenat i Folgueroles aquest dilluns a les vuit del vespre. En un comunicat, Alerta Solidària ha denunciat que aquestes noves imputacions són una "operació d'estat amb clares intencionalitats polítiques i cap mena de fonament jurídic". "El govern espanyol, de la mà de la Fiscalia, segueix impulsant aquesta operació d'estat contra l'independentisme", afirmen.

Haver participat a les manifestacions postsentència

Segons Pellicer, les úniques proves amb què fonamenten la imputació d'aquestes quatre persones noves són el fet que tenien vincles personals amb els detinguts el 23 de setembre de l'any passat i també el fet d'haver participat en les mobilitzacions postsentència de l'octubre. En aquest sentit, el jutge fonamenta la seva citació com a investigats perquè considera que tenien "coneixement dels fets que s'estaven desenvolupant en el laboratori clandestí [...] on preparaven i confeccionaven diversos compostos explosius, principalment Termita". A més, també posen com a prova que els quatre investigats formaven part de grups "reduïts" de Signal en què hi havia alguns dels CDR que van empresonar.

Però no només fan servir la suposada relació que els nous investigats tenien amb els CDR que van detenir, sinó que també argumenten la seva imputació pel fet d'haver participat en les concentracions per protestar contra la sentència del Procés. En aquest sentit, el jutge posa d'exemple la manifestació que va tenir lloc a l'aeroport el mateix 14 d'octubre, el dia que es va fer pública la condemna contra els nou líders independentistes, però també el "bloqueig" a la frontera dels dies 11 i 13 de novembre. Per Pellicer, això demostra que la policia ha fet un seguiment de totes aquestes persones més enllà del 23 de setembre. En el comunicat, Alerta Solidària denuncia que l'estat espanyol "segueix entestat a qualificar de terrorisme la mobilització i l'organització popular i segueix ampliant els seguiments, persecucions i imputacions contra l'independentisme català".

La causa que s'obre setmanes abans de conèixer la sentència del Procés

El 23 de setembre del 2019, la Guàrdia Civil va posar en marxa l'operació Judes per desarticular una suposada organització terrorista que pretenia "instaurar la República Catalana per qualsevol via, inclosa la violenta", segons la tesi de la Fiscalia, que va assumir el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón. Els agents de la Guàrdia Civil van detenir nou membres dels CDR i van escorcollar diverses cases i magatzems, perquè segons la tesi de la Fiscalia, alguns d'ells havien estat manipulant explosius per perpetrar accions violentes per respondre a la sentència de l'1-O. El jutge va assumir el relat del fiscal i va decretar presó incondicional sense fiança per a set dels detinguts, que van ser empresonats immediatament a Soto del Real.

El mes de desembre, però, l'Audiència Nacional va revisar la causa i va permetre la llibertat sota fiances de fins a 10.000 als set CDR després que la Fiscalia s'hi posicionés a favor, en un gest inesperat. "Com pot ser que els terroristes més perillosos de l’Estat quedin en llibertat amb fiances de menys de 10.000 euros?", es preguntava Pellicer el dia que el jutge va deixar sortir de la presó un dels membres que suposadament manipulava explosius.