Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Avortar el referèndum, no només condemnar-lo

A diferència de l’octubre i el novembre del 2014, el TC disposa d’una llei orgànica que li dona el poder per perseguir amb més eficàcia i més precisió els que incompleixin les seves resolucions

Si s’hagués pogut mirar a través del forat del pany de la sala de juntes del ple del Tribunal Constitucional celebrat dimarts, el quadre que es pot pintar indica que l’Estat ha perfeccionat la maquinària per avortar la celebració del referèndum o qualsevol succedani. A diferència de l’octubre i el novembre del 2014, el TC disposa d’una llei orgànica que li dona el poder per perseguir amb més eficàcia i més precisió els que incompleixin les seves resolucions.

La providència va dictar-se per unanimitat, però, segons fonts consultades per l’ARA, alguns dels magistrats van preguntar-se per què cal notificar-la als alts càrrecs i funcionaris amb tant zel. Sobretot, perquè ja s’ha demostrat que amb una providència genèrica com la del 4 de novembre del 2014, amb la qual se suspenia el 9-N, s’ha aconseguit una condemna per desobediència a Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs.

El debat va girar, segons les fonts consultades, precisament al voltant d’això: no es tracta d’aconseguir condemnar els que desobeeixin -com ha passat al TSJC i al Tribunal Suprem-, sinó d’impedir que es faci el referèndum.

L’octubre i el novembre del 2014, segons els judicis celebrats, va ser precisament el caràcter genèric de l’actuació del TC el que va portar a convocar, després de la suspensió del 9-N, el procés participatiu esquivant el Constitucional.

Els magistrats partidaris d’usar amb rigor les atribucions que aporta la reformada llei del TC van assenyalar que així com el 2014 es va abordar directament el pla A -el referèndum del 9-N- no es va fer res amb el pla B, el procés participatiu que va substituir la consulta prevista inicialment.

En aquesta ocasió, el ple va suspendre el que alguns magistrats anomenen el pla A, les partides pressupostàries directament relacionades amb el referèndum, i també el que han denominat el pla B, la potestat de la Generalitat per utilitzar altres partides no assignades amb noms i cognoms a cap procés electoral, com el fons de contingència.

I per garantir l’eficàcia de la providència també es va decidir -finalment per unanimitat, tot i els dubtes- advertir 19 persones en total, inclosos els membres del Govern i els alts càrrecs encarregats de l’organització administrativa del referèndum.

Avís a les empreses

Fonts consultades indiquen que un aspecte que no s’explicita però que és molt rellevant és que aquesta comminació apunta també les empreses que poguessin prestar la seva col·laboració en diferents activitats. Es tracta de persones jurídiques i, per tant, no cometrien cap delicte sancionat penalment, però si col·laboren se’ls podria acusar de cooperadores necessàries i, per aquesta via, les podrien dissoldre, una pena que preveu el Codi Penal des del desembre del 2012.

“Ara ja no caldrà que consultin amb el Govern, com va fer, per exemple, l’empresa T-Systems el novembre del 2014, quan es va dirigir al conseller Homs -explica la font consultada-. Podria passar que ara aquesta empresa s’assegui al banc dels acusats amb l’alt càrrec i el funcionari perquè tot està molt clar, sense clarobscurs”.

La maquinària, a partir de la reforma de la llei del TC, l’octubre del 2015, s’ha perfeccionat. I al TC tant els magistrats nomenats a iniciativa del PP com els nomenats a proposta del PSOE estan d’acord. Es tracta d’impedir el referèndum, no de sancionar després.

RE

Més continguts de

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT