DRETS I LLIBERTATS
Política 05/08/2018

El Bages es converteix en l’epicentre de la violència feixista

Les agressions comeses per un grup d’ultres alerten una comarca castigada històricament per l’extrema dreta

Xavi Tedó
4 min
El Bages es converteix en l’epicentre de la violència feixista

BarcelonaUn miler de persones sortien al carrer dilluns a Manresa per denunciar les contínues agressions feixistes que pateixen i reclamar a les institucions que actuïn amb determinació contra la violència ultra. El detonant, l’atac que van patir set independentistes -cinc dels quals van acabar a urgències- diumenge a la matinada quan quatre coneguts ultres de la comarca els van colpejar per reposar l’estelada de la plaça Onze de Setembre que ells mateixos havien arrencat a la tarda. Aquest atac farà que l’Ajuntament emprengui accions legals contra els agressors després que al juliol s’aprovés una moció promoguda per l’ANC en defensa de les víctimes d’agressions ideològiques, que insta el Govern a activar un pla de xoc per combatre aquestes situacions.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

És només l’últim episodi dels atacs feixistes que s’han anat produint des d’abans de l’1-O al Bages, la comarca amb els membres d’extrema dreta més actius del país. De fet, quatre dels deu GDR (Grups de Defensa i Resistència) que hi ha a Catalunya i que es dediquen a retirar llaços i estelades de la via pública són del Bages: Democracia y Unidad Española (D.U.E.), GDR Bages, Resistencia Pont de Vilomara i Resistencia Castellbell i el Vilar. Jordi Trapé, membre del CDR de Manresa, denuncia la impunitat: “Fins que no passi una desgràcia no s’actuarà amb fermesa”, lamenta el noi, que no entén que “els Mossos només els identifiquin i no els detinguin, i que tractin igual els agressors que els agredits”. Tony Noguera, un dels quatre agressors de Manresa, ja havia pegat a un membre del CDR el 4 de juliol en la concentració a Lledoners pels presos i no va ser arrestat fins a l’endemà. “Sempre són els mateixos”, anota Trapé, referint-se a Noguera, però també a Raul Macià, Óscar González -tots dos militants de Vox- i David Delgado, que també van participar en l’atac. La sortida de la presó de Macià, que complia condemna d’11 anys per robatori amb violència i tràfic de drogues després d’haver-se fet passar per un policia i haver atracat uns narcotraficants, ha fet que l’espanyolisme bagenc es torni més agressiu. Un altre dels noms propis de la ultradreta a la comarca és Jaime Vizern, president de D.U.E., però més reticent a l’enfrontament directe.

Mireia Ferbuix, vinculada a Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) del Bages, remarca: “Els ultres són una minoria que atempten contra una majoria i contra drets fonamentals imposant la seva opinió”. Cansada que es parli de dos bàndols, insta les institucions a incloure el delicte d’odi en les accions de la ultradreta.

Tòtems de la ultradreta

Però el feixisme no és un problema nou al Bages. “És un fil històric que lliga amb la violència dels 80 i dels 90 per la presència de famílies tradicionalistes carlistes vinculades a Fuerza Nueva i la irrupció de joves neonazis”, anota el fotoperiodista Jordi Borràs. La presència de dos tòtems de la ultradreta com són Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana (SCC), a Santpedor, i Joan Escalé, a Artés, ha alimentat al llarg de tots aquests anys el discurs espanyolista. Escalé lidera el grup motard Rebels, que a l’abril van agredir membres del CDR a Artés mentre penjaven llaços al poble, i al juny van atacar dos integrants del CDR de Santa Maria d’Oló que els recriminaven que retiressin llaços. El regidor de la CUP de Manresa Jordi Masdeu subratlla els paral·lelismes entre aquella època i l’actual: “Estem vivint el mateix que passava a finals dels 80, amb la diferència que abans estàvem sols davant del feixisme perquè érem quatre i ara tenim suport social”. En el record, la brutal pallissa inflingida el 1988 per tres ultres al militant de l’MDT David Martínez quan només tenia 18 anys, o la col·locació d’un artefacte explosiu a la seu d’aquesta organització un any més tard.

L’efecte del 155

Més enllà d’aquesta tradició al Bages, el factor sociològic també juga un paper important. “Hi ha pobles amb molta immigració espanyola que viu tancada en si mateixa i que a partir del 155 és com si rebessin la instrucció de tensionar el carrer”, anota Pere Fontanals, periodista local de Nació Digital amenaçat per l’extrema dreta, que quantifica en una quarantena els ultres més combatius. Adam Majó, militant històric de l’esquerra independentista, subratlla els contrastos de la comarca: “Aquest sentiment espanyolista que es viu en determinats barris topa amb la realitat majoritària, i la gent d’aquests indrets ho viu amb contradicció i perplexitat”. Però hi ha excepcions, com passa al Pont de Vilomara: “Allà la gent no s’atreveix a portar el llaç groc i les concentracions independentistes s’han de fer amb escorta policial perquè la majoria és espanyolista”. Per a Majó, que “l’independentisme aquí sigui majoritari, però no hegemònic, com a Girona o Berga, anima aquests col·lectius a actuar a la contra”.

Masdeu també en culpa els partits constitucionalistes: “El discurs del rei i dels partits espanyols en què tot s’hi val contra l’independentisme amb l’“ A por ellos ”com a himne nacional fa que se sentin impunes”. De fet, tots els partits polítics amb representació a Manresa van condemnar l’última agressió l’endemà dels fets, amb l’excepció de Ciutadans. Ni el president del grup municipal , Andrés Rojo, ni el cap de llista i ara diputat Antonio Espinosa s’hi han referit. Ho va fer el número 2 de Cs al consistori, Miguel Cerezo, que, amb una piulada i dos dies després de l’agressió, es va limitar a condemnar “qualsevol tipus d’agressió”. Borràs lamenta que, malgrat que els atacs van començar el juliol del 2017, el Govern no s’hagi mogut fins ara. Davant d’aquest últim atac el president Quim Torra va visitar dijous alguns dels agredits al Bages i ahir va publicar un article on feia una crida a lluitar units contra el feixisme. “Ja fa més d’un any que duren les agressions i si no hi ha hagut un mort encara ha sigut per pur atzar”, sentencia el fotoperiodista.

stats