CONSELL POLÍTIC

La CUP debat anar a les europees amb Gabriel com a candidata

Sis dels vuits textos a votació es decanten per fer el salt a Europa

La CUP va aprovar en l’última assemblea a Cervera el 13 de maig reobrir el debat sobre la participació en les eleccions europees i aquest dissabte el consell polític prendrà una decisió definitiva. El debat, que s’havia de fer al setembre, havia quedat ajornat pel context polític, però ara s’ha reprès a instàncies del secretariat nacional, que va fer arribar a les bases un document com a punt de partida perquè fessin arribar les seves propostes al consell polític que se celebrarà dissabte a Perpinyà. Segons ha pogut saber l’ARA, les assemblees locals han presentat vuit documents -sis a favor de presentar-se i dos en contra- que es votaran dissabte fins que només en quedi un que representi cada opció.

Unes eleccions en què l’exdiputada de la CUP exiliada a Ginebra, Anna Gabriel, podria ser la cap de llista -si ho accepta- d’una candidatura que es treballarà perquè sigui conjunta amb EH Bildu, el BNG i el SAT andalús per teixir aliances a l’Estat i superar alhora l’estricte topall imposat per obtenir representació. Gabriel, que s’enfronta a un any i vuit mesos d’inhabilitació si torna i se l’acaba acusant de desobediència com a la seva companya de partit Mireia Boya, podria ser europarlamentària en algun dels cinc anys que dura la legislatura perquè l’acta d’eurodiputat aniria rotant entre els partits de la coalició. Tot i que el document del secretariat nacional no parla de noms, sí que defensa la necessitat que la persona que encapçali la llista sigui dels Països Catalans, per “la centralitat del procés català”, i prioritàriament una dona. Un dels documents que es porten a votació concreta encara més el perfil i advoca perquè els caps de llista siguin exiliats que actuïn “de portaveus a Europa d’un poble mobilitzat contra un règim autoritari”, en clara referència a Gabriel. Des d’Endavant, l’organització on milita l’exdiputada, no volen especular sobre el paper que pot tenir Gabriel en el futur i eviten pronunciar-se per “respectar els debats interns i les diferents propostes polítiques que es debatran”.

Canviar el relat internacional

Els partidaris de presentar-se a les eleccions consideren que cal bastir ponts amb altres forces d’esquerres per denunciar la repressió política, la regressió de drets fonamentals a l’estat espanyol i internacionalitzar el conflicte català. En aquest sentit, el document que ha enviat el secretariat nacional a la militància conclou que actualment no s’està donant “una resposta del tot satisfactòria a la necessitat d’internacionalitzar la situació política actual, ja que la major part del pes del relat en l’àmbit internacional recau en els exiliats de Brussel·les i concretament en la figura de Puigdemont”. El sector favorable a concórrer a les eleccions europees no vol tampoc que una extrema dreta en auge acapari l’euroescepticisme cada cop més latent al Vell Continent.

Els detractors de fer el salt a Europa, en canvi, consideren que cal centrar-se en l’àmbit municipal perquè és el camp de batalla de la CUP i on té més força, i opinen que les eleccions europees podrien ser una font de distracció que relegaria el discurs municipalista. Els recels cap a la UE per no condemnar la violència policial de l’1-O és un altre dels arguments dels que s’oposen a desembarcar a Brussel·les, crítics amb les institucions europees, a les quals retreuen una supeditació al capital i als estats membres de la UE.

A diferència d’altres ocasions, però, la CUP no arriba a aquest debat amb posicions enfrontades dels dos grans sectors de l’Esquerra Independentista com són Endavant i Poble Lliure. Si bé tots els nuclis pròxims a la segona organització que han presentat documents defensant concórrer a les europees, també hi ha assemblees alineades amb Endavant, com la de Barcelona, que es decanten per presentar llista, i d’altres, com la del Camp de Tarragona, que creuen que la CUP no tindrà prou incidència per impulsar canvis estructurals a Europa.

Sense divergències dels sectors

Si finalment la CUP decidís presentar-se seria el primer cop que ho fes de manera unitària. El 2004 la CUP es va presentar amb les seves pròpies sigles després que s’aprovés en una assemblea nacional extraordinària a Vic, però ho va fer amb el suport de l’MDT i el rebuig d’Endavant, que va criticar la decisió després dels mals resultats obtinguts pels anticapitalistes, que van obtenir només 8.180 vots als Països Catalans. Cinc anys més tard, en canvi, es va girar la truita i va ser el sector d’Endavant el que va apostar per presentar-se al Parlament Europeu en plena ofensiva contra l’esquerra abertzale. Ho va fer sota el paraigua de la candidatura Iniciativa Internacionalista, patrocinada per Izquierda Castellana, i va sumar 178.121 vots, majoritàriament al País Basc i Navarra i amb 21.727 vots procedents dels Països Catalans.

Etiquetes

Més continguts de