La CUP recela del decret del Govern com a via per aprovar la desconnexió i JxSí no ho descarta

BarcelonaUn cop fet públic el contingut de la llei de transitorietat, JxSí i la CUP ultimen el debat sobre com i quan s'ha d'aprovar aquesta norma, així com la llei del referèndum. La formació anticapitalista ja fa dies que ha expressat la seva preferència per aprovar-les totes dues en el ple de la setmana que ve. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la diputada cupaire Gabriela Serra ha subratllat la necessitat d'atorgar un "grau de normalitat" a aquest procediment i s'ha distanciat de la possibilitat que sigui el Govern qui doni llum verda a les lleis a través d'un decret. "Les lleis les aprova el Parlament", ha asseverat.

Aquesta última possibilitat la va posar sobre la taula la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i no ha tancat la porta a aquesta opció el president del grup parlamentari de JxSí, Lluís Corominas. "Mentre temporalment sigui possible el decret llei, no el descartem", ha afirmat, i s'ha mostrat esperançat que els grups arribaran a un acord. Més enllà d'aquesta fórmula, Corominas també ha posat l'opció que es pugui celebrar un ple monogràfic per aprovar aquestes lleis.

En l'entrevista també hi ha pres part el diputat de JxSí Jordi Orobitg, que ha participat en la confecció de la llei de transitorietat juntament amb Corominas i Serra, i tots tres han indicat que la victòria del 'sí' l'1 d'octubre facilitaria la implementació de la norma. "La resposta del govern espanyol estarà vinculada al nivell de participació", ha valorat Serra, que ha justificat la pressa a aprovar la llei perquè el Govern comenci a "explicar els mecanismes previstos" per aplicar tot el que emana de la norma. Corominas ha assegurat que l'únic escenari amb què es treballa és el del referèndum i que les decisions del TC no afectaran aquest compromís. Només un impediment "físic" evitaria la celebració de la consulta, segons ha afirmat.

Els dubtes de la llei

L'aplicació de bona part del que es desprèn de la llei depèn d'un procés de negociació amb el govern espanyol, en un escenari d'oposició frontal que no dona símptomes que s'avingui a pactar la independència. Amb relació a la nacionalitat -la llei de transitorietat preveu que es pugui compatibilitzar la catalana i l'espanyola-, Serra ha considerat que "seria absurd que l'estat espanyol negués la nacionalitat espanyola a aquells que viuen a Catalunya". Orobitg, per la seva banda, ha opinat que, arribat al cas, l'Estat "hauria de distingir" entre els que haguessin votat 'sí' o 'no' en el referèndum.

Una altra de les incerteses rau en la possibilitat que els contribuents rebin dos requeriments, de l'Agència Tributària espanyola i de la catalana. Orobitg ha recordat que a dia d'avui ja es pot vehicular a través de l'administració catalana per pagar a l'agència estatal, i ha assenyalat que el nou estat preveurà "mecanismes de protecció" als contribuents que paguin els impostos a la Hisenda catalana i rebin avisos de l'Estat.

Pel que fa al futur dels funcionaris de l'administració espanyola, la llei preveu que passaran a formar part del cos català amb les mateixes retribucions. En cas que la persona en qüestió no volgués acceptar el canvi, pot decidir per voluntat pròpia renunciar a la seva plaça. "Cada persona tria si vol formar part de l'administració catalana", ha apuntat Corominas.