ASSEMBLEA CUPAIRE

La CUP es desentén de l’estabilitat i apuja el llistó per als pressupostos

La formació exigeix a JxSí que “es posi les piles” i avisa que només està lligada a la declaració del 9-N

Quan dimarts el vicepresident Oriol Junqueras presenti els pressupostos del 2016 sabrà que el preu per aconseguir el suport parlamentari de la CUP és més alt. Les bases cupaires, reunides ahir en assemblea nacional ordinària a Esparreguera, van decidir desentendre’s del pacte d’estabilitat amb Junts pel Sí. L’acord, segons la lectura que en fa la coalició de Convergència i Esquerra, obliga la CUP a aprovar els comptes, una visió que no comparteixen els anticapitalistes. Els seus militants van apujar el to de la ponència final i van exhortar el grup parlamentari a collar més Junts pel Sí.

Les bases de la CUP exigeixen passos concrets cap a la independència i aturar les retallades i les privatitzacions per mantenir el pacte d’estabilitat parlamentària. Aquesta advertència va arribar a través de l’aprovació d’una esmena -validada per una àmplia majoria: 281 vots a favor i 184 en contra- que és molt crítica amb l’acord amb Junts pel Sí i que assegura que la CUP se n’ha de “deslliurar” per ser el “dinamitzador de la ruptura independentista”.

El text aprovat defensa que per ampliar la base social de l’independentisme, la CUP necessita “les mans lliures per fer oposició dura al Govern” si l’executiu de Carles Puigdemont “no aposta per la ruptura democràtica i segueix avalant la continuïtat de polítiques de retallades de caire autonomista”. Segons l’esmena, l’acord d’estabilitat ha sigut “una presó que encotilla el projecte rupturista i anticapitalista de la CUP” i un “obstacle” per assolir els seus objectius, en relació al procés independentista però també a l’àmbit social i econòmic.

Què significa, en la pràctica? Tant els diputats de la CUP com els membres del secretariat van afanyar-se a aclarir que el text aprovat no trenca l’acord. Es tracta, apuntaven, d’un simple “marc teòric” que no farà variar la seva actitud al Parlament, on els anticapitalistes voten diferent si ho creuen oportú. L’esmena, però, tensa al límit les costures d’un pacte que ha estat diverses vegades a la corda fluixa. El portaveu del secretariat, Xevi Generó, va afirmar que la formació només “està lligada” a la declaració del 9-N i va traslladar tota la pressió a Junts pel Sí. Els va acusar de “deixar en paper mullat” el pacte i els va exigir que “es posin les piles urgentment” per desplegar el text rupturista. De fet, un punt de l’esmena aprovada reclama que abans de mig any s’hagin desplegat totes les mesures de l’annex, entre les quals hi ha diverses crides a desobeir lleis espanyoles.

Segons va resumir el portaveu, o JxSí fa evidents “passos ferms” cap a la ruptura o la CUP “no estarà lligada de peus i mans” a l’estabilitat. Amb peus de plom -el verb “deslliurar-se” no va ser interpretat igual per tots els militants-, Generó va afirmar que la CUP manté “la mà estesa per a la ruptura democràtica amb l’Estat” però que necessita “poder ser lliure” per revertir retallades i privatitzacions.

La necessitat de “gesticular”

Les exigències de la CUP no van agafar per sorpresa els dirigents de Junts pel Sí, acostumats als desmarcaments dels anticapitalistes. Fonts de la coalició rebaixaven la importància de la decisió de l’assemblea i l’emmarcaven en la necessitat de la CUP de “gesticular” abans de la negociació pressupostària. El Govern, a l’espera de veure com es tradueix l’acord en l’actuació diària dels cupaires, tampoc volia mostrar una preocupació afegida per l’estabilitat.

L’executiu i el grup parlamentari de Junts pel Sí tenen coll avall que la negociació amb la CUP pels pressupostos serà dura. Els encarregats d’elaborar els comptes han anat proporcionant informació als anticapitalistes, que encara no els han fet arribar cap proposta formal per matisar els comptes. La CUP avisa en el seu text que “no entrarà en cap dinàmica que suposi avalar uns pressupostos que no es plantegin la desobediència clara i frontal en relació a les imposicions de l’Estat i dels mercats i la reversió de les privatitzacions i les retallades”. L’última decisió la tindrà, però, el consell polític i el grup d’acció parlamentària. Les bases els legitimen a tensar al màxim la corda.

Els diputats senten que en la pràctica l’assemblea tanca files amb l’estratègia mantinguda fins ara i els permet seguir pressionant el Govern i apujar el llistó de l’acord. I és que més enllà de les dures crítiques a Junts pel Sí, l’esmena aprovada reclama “forçar” la celebració d’un referèndum unilateral d’independència com a molt tard el gener del 2017. Es tracta d’una concreció de la idea que ja apareixia en la ponència inicial, que reclamava un gest “clar i palpable” de ruptura abans que faci un any de la investidura de Carles Puigdemont, el 10 de gener.

Els refractaris al pacte, majoritaris

En clau interna, els resultats van evidenciar que el sector que més va pressionar per fer fora Artur Mas va imposar-se en la majoria de votacions. Per exemple, es va mantenir el poder de les organitzacions afins a la CUP, la majoria refractàries al pacte, i es va tombar l’establiment d’un sou del partit a quatre membres del secretariat. Un altre senyal del seu domini va ser que l’esmena a la totalitat a la ponència base -un text registrat per 15 assemblees locals que carregava contra l’acord- va rebre més vots a favor que en contra, però no es va aprovar perquè no va obtenir la majoria absoluta requerida. On sí que hi va haver consens entre els diferents sectors va ser a escollir 11 membres del secretariat nacional a través de candidatures conjuntes, mentre que quatre se seguiran triant individualment. Els més contraris al pacte amb JxSí, doncs, van dominar una assemblea que posarà a prova l’entesa de l’independentisme.

Més continguts de