PROCÉS SOBIRANISTA

La CUP recupera l’opció de celebrar un nou referèndum

Els cupaires, que fins ara exigien implementar l’1-O, defensen la consulta com a eina de desobediència

La CUP estudia impulsar la celebració d’un nou referèndum d’autodeterminació, però a diferència de JxCat i ERC, que estenen la mà del diàleg, aposta per tornar-lo a fer de manera unilateral. Segons ha pogut saber l’ARA, la formació independentista ha decidit moure fitxa davant l’impàs que viu el Procés i ha aprovat un nou full de ruta amb la desobediència civil com a bandera. Per això s’obre a la convocatòria d’una nova consulta “amb la intervenció de la comunitat internacional”, sense concretar-ne els detalls.

Aquesta proposta suposa un canvi de posicionament dels cupaires, que fins ara havien reivindicat el mandat de l’1-O per fer efectiva la República. La CUP ha criticat durant tota la legislatura que JxCat i ERC no hagin implementat el resultat del referèndum i en el primer aniversari de la proclamació de la República els va retreure que haguessin malbaratat el “capital polític, la força i la legitimitat” de l'1-O. De fet, aquest va ser el motiu que va portar els seus quatre diputats a abstenir-se en la primera votació d’investidura de Jordi Turull (la segona no es va produir perquè el van empresonar) i a fer el mateix amb la de Quim Torra.

La nova proposta de la CUP per exercir l’autodeterminació passa per una mobilització “massiva i sostinguda” que permeti garantir aquest dret davant la “manca de valentia política i honestedat” dels dos grans partits independentistes, que considera que només busquen una “oportunitat de negociació amb l’Estat a mitjà termini”. Amb el convenciment que Espanya no activarà cap mecanisme democràtic per abordar l’autodeterminació, els cupaires defensen la necessitat d’impulsar una “insurrecció democràtica” que es plantegi un nou referèndum, però també la desobediència a lleis estatals, vagues generals, marxes populars o fins i tot l’articulació d’institucions pròpies. Una insurrecció que s’ha de bastir des de la base i els municipis, però amb la implicació del Govern i el Parlament, perquè és només amb una articulació a tots els nivells, creuen, que es podrà fer front a la repressió. En el document aprovat a l’últim consell polític, el secretariat nacional defensa que el conflicte amb l’Estat es projecti a nivell internacional posant l’accent en qüestions democràtiques i en la voluntat de promoure polítiques socials i no pas en factors identitaris.

Legislatura perduda

La CUP denuncia que el Govern, tot i la majoria independentista al Parlament, no ha portat a terme una “acció política creïble en cap sentit”. Més enllà de no fer avançar el país cap a l’autodeterminació, els anticapitalistes critiquen que l’executiu de Torra no hagi sigut capaç de plantar cara a la repressió de l’Estat fent respectar l’autonomia de la cambra catalana i garantint els drets dels diputats escollits el 21-D davant el veto del Suprem als presos i exiliats. Tampoc estalvien retrets cap als dirigents independentistes empresonats per prometre la independència en 18 mesos i després contradir-se al judici dient que simplement era una estratègia negociadora amb l’Estat.

Estratègicament, la CUP considera que l’independentisme ha d’anar més enllà dels plantejaments de bloqueig o de denúncia de l’ statu quo i passar de les paraules als fets, i critica que el discurs maximalista del Govern no es tradueixi en una pràctica desobedient. Ho fan sense defugir l’autocrítica pel seu seguidisme de les dues grans forces independentistes després de l’1-O, que atribueixen a la seva debilitat, que contrastava, apunten, amb el suport popular de què gaudia l’executiu de Puigdemont.

Escenari excepcional

Totes aquestes propostes per exercir l’autodeterminació, la CUP les vol plasmar en una candidatura a les pròximes eleccions al Parlament -que probablement seran després de la sentència del judici del Procés- que es constituirà ad hoc per a la següent legislatura. Una nova plataforma política abanderada per la CUP que vol recollir el màxim de suports i sensibilitats, però que preferiblement no tindrà l’estructura de front ni de coalició electoral entre diferents partits. Excepcionalment, la formació independentista obre la porta a recórrer a exdiputats al Parlament, tot i que els seus estatuts estableixen de manera taxativa que només poden ser-hi una legislatura.

La CUP planteja aquesta alternativa de govern per superar l’escenari d’estancament que, a parer seu, viu el moviment independentista amb el lideratge de Puigdemont, que considera que ha arribat a un “cert esgotament”. Molt crítics amb el full de ruta independentista per haver menystingut la repressió de l’Estat al referèndum i a la DUI, els cupaires subratllen la importància de trobar una sortida a un nova resposta autoritària de l’Estat, que apunten que podria incloure fins i tot possibles il·legalitzacions preventives. Amb aquesta proposta de ruptura la CUP vol recuperar incidència política després d’obtenir només quatre representants al Parlament el 21-D i passar a l’oposició posteriorment. I, sense deixar de propugnar un exercici continuat de desobediència, el referèndum, que per a la CUP també era una pantalla passada, torna a estar sobre la taula.

Més continguts de