Caça de bruixes contra la vocal que va rebutjar donar empara a Llarena

Concha Sáez renuncia a la comissió permanent del CGPJ però no al ple

El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes -el mandat del qual venç el 4 de desembre-, ha desencadenat una caça de bruixes contra Concha Sáez, l’única vocal de la comissió permanent que va votar en contra de concedir l’empara al magistrat Pablo Llarena arran de la demanda civil a Bèlgica.

Lesmes, que fa tres setmanes havia pactat la sortida de Sáez de la comissió permanent i la seva continuïtat en el ple -atès que s’incorporava amb categoria de subdirectora a la gerència de la Mutualitat General Judicial-, va canviar d’idea dijous i va exigir a Saéz que sortís del CGPJ. En el punt anterior de l’ordre del dia, Sáez va ser l’única vocal dels set membres de la permanent que va votar contra la proposta de Lesmes de concedir empara a Llarena. Sáez es va negar a presentar la seva dimissió i Lesmes va amenaçar de portar l’afer al ple aquest setembre.

José María Macías, exdirector d’afers contenciosos de la Generalitat de Catalunya entre el 2002 i el 2003 i soci en excedència del bufet Cuatrecasas, i Pablo Llarena han sigut els impulsors de la petició d’empara del magistrat instructor de la causa per rebel·lió contra els independentistes. Macías, que el 2013 va ser escollit com a candidat suplent al CGPJ a proposta de Llarena mateix -que llavors era president de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM)- s’ha convertit en la mà dreta de Lesmes a la comissió permanent. La croada contra Concha Sáez, de fet, reprodueix la situació que va facilitar l’entrada de Macías al CGPJ el 2015.

Mercè Pigem, vocal i membre de la comissió permanent i exdiputada de Convergència al Congrés, va assistir el dimarts 11 de novembre del 2014 a la reunió de la comissió permanent del CGPJ. Dos dies abans, el 9-N, havia tingut lloc el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya amb les preguntes “Vol que Catalunya sigui un estat?” i “En cas afirmatiu, vol que aquest estat sigui independent?” L’ordre del dia era abundant. Sortirien 68 pàgines d’acords. Però Lesmes tenia una pregunta prèvia i sabia qui podia respondre-la: Mercè Pigem. “Què va passar diumenge, Mercè? Com va anar?”, li va preguntar. Pigem va respondre en clau d’humor: “Bé, jo visc a la Bonanova i tots són pijos. El diumenge vam anar a missa i després vam passar a votar a la consulta”.

El precedent de Mercè Pigem

La irritació de Lesmes, segons alguns membres consultats, va anar in crescendo perquè Pigem, lluny d’amagar el fet que havia sigut una dels 2.305.290 votants de la consulta, l’hi havia reconegut. El president va apujar el to de veu i va amonestar Pigem, que va arribar a plorar. Tres setmanes més tard, Lesmes va executar la seva vendetta. Pigem acompanyava la seva germana en un viatge a Andorra, on anaven a comprar regals per Nadal. La policia les va escorcollar. Pigem portava 9.500 euros en efectiu. La notícia es va filtrar. El 28 de novembre Lesmes va trucar per telèfon a Pigem i va aconseguir fer-la renunciar al CGPJ. No havia comès cap delicte perquè el límit que podia treure d’Espanya eren 10.000 euros. Lesmes, de fet, no tenia cap autoritat per imposar-li la renúncia, perquè els membres de la comissió permanent són designats pel ple del CGPJ i han de respondre davant seu.

Dimecres passat, dia 15 d’agost, es va difondre entre els set membres de la comissió l’ordre del dia de la reunió: sol·licitud d’empara de Llarena i renúncia de Concha Sáez. Sáez va enviar immediatament un missatge als altres membres amb la seva posició. No creia que la sol·licitud d’empara hagués de prosperar. Tècnicament -segons l’acord del ple del CGPJ del 2011- una petició d’empara s’ha de cursar en els 10 dies següents al fet que afecti un jutge o magistrat. La demanda civil dels dirigents independentistes contra Llarena a Brussel·les havia sigut interposada el 5 de juny.

El 10 de juliol, més d’un mes més tard, Lesmes es despertava enviant una carta als ministres de Justícia i d’Afers Exteriors demanant una acció en defensa de la jurisdicció espanyola. Josep Borrell va cursar una nota al ministre d’Afers Exteriors belga Didier Reynders, que va declarar, en resposta, que calia deixar actuar la justícia, que és independent.

L’article 320 del reglament de la carrera judicial, en efecte, assenyala sobre el procediment d’empara: “Aquest escrit s’ha de presentar en el termini màxim de deu dies naturals des del moment que van passar els fets determinants de la sol·licitud d’empara o, si escau, des que el jutge o magistrat en va tenir coneixement”. Sáez, segons fonts judicials, va tenir dificultats perquè Lesmes li permetés exposar la seva posició. No obstant això, va aconseguir dir algunes frases en el sentit que la independència judicial no té res a veure amb l’empara que s’estava sol·licitant en “defensa de tota la jurisdicció espanyola”. Tampoc hauria d’haver renunciat a la permanent, perquè ella es deu al ple. Si Lesmes vol, que vagi al ple.

Llarena intenta cobrar els dividends de popularitat en el seu públic explotant la marca de la “instrucció Llarena” i, objectivament, ell i Macías amb el suport de Lesmes estan preparant amb la tàctica de la victimització la catifa vermella perquè Gema Espinosa, esposa de Llarena, obtingui els suports polítics per concretar la seva aspiració de ser escollida vocal en el nou CGPJ. Quant als efectes de l’empara, a part de la vendetta que Lesmes vol exercir contra Concha Sáez, és un brindis al sol en forma de titulars de diaris i imatges de televisió.

Etiquetes

Més continguts de