ENTREVISTA

Carles Mundó: “Que el PSOE estigui feble representa una oportunitat per a l’independentisme”

Entrevista a l'exconseller de Justícia

Carles Mundó (Vic, 1976) està molt content per la rebuda que està tenint el seu llibre El referèndum inevitable (Pòrtic), on explica la seva vivència del judici i la seva visió política a llarg termini, que planteja, diu, com a simple militant d’ERC.

Com es pot aconseguir aquest referèndum inevitable?

No hi ha cap manual d’instruccions ni un botó ocult. El que s’ha de fer són moltes coses alhora. La primera, ser una majoria inapel·lable, perquè la comunitat internacional no tingui cap dubte. Ser també una majoria transversal dins de Catalunya.

Això és interessant perquè indica que no n’hi ha prou amb ser el 51%, sinó que aquest suport ha de ser homogeni a tot el país...

Jo en dic un independentisme a dues velocitats. Hi ha una Catalunya on ja ha guanyat i una altra on encara no. I seria difícil pensar que Catalunya pot ser independent si aquesta idea no té també un suport clar a l’àrea metropolitana. Parlo en termes de lògica política, esclar.

Però què els diria als catalans que viuen, segons vostè, a la Catalunya que ja ha guanyat i tenen pressa?

Doncs que han d’entendre que hi ha ritmes diferents, i que no passa res per assumir-ho. Fixi’s, en menys d’una dècada hem passat del 10% al 48%. I això, als que érem dels 3.000 que anàvem a les manifestacions de la Diada a la ronda de Sant Pere, ens ha de fer sentir orgullosos.

Vostè parla de moral de victòria.

Sí, perquè als independentistes ens falta convèncer-nos que podem guanyar. I si fem bé les coses podem passar del 48% a ser més del 50%.

¿Això no és una crítica implícita a les decisions que es van prendre l’octubre del 2017, quan no estava acreditada aquesta majoria?

Torno a la idea que no hi ha un manual d’instruccions. És cert que jo a la tardor del 2017 era dels que creia que per continuar avançant ens ajudava més fer unes eleccions. No ho sabrem mai. Però hem de treure conclusions de tots els aprenentatges. I una d’elles és que l’independentisme ha d’entendre que podem tenir contradiccions, que la situació és molt complexa. Per tant, s’han de valorar les fortaleses i les febleses, identificar les oportunitats i fer política.

Existeix un cert debat a l’independentisme sobre el concepte d’unilateralitat. ¿Es pot fer la independència, amb la correlació de forces actual, de manera unilateral?

Amb la correlació de forces actual ja hem comprovat que no és possible. Jo no rebutjo el concepte d’unilateralitat. El que dic al llibre és que no em sembla la via guanyadora per construir aquesta majoria inapel·lable que deia al principi. La unilateralitat no l’aplica qui vol, sinó qui pot. I si no hi ha una majoria extraordinària i excepcional és difícil pensar que tingui recorregut.

Vostè en el llibre fa una defensa de la política i dels partits...

Si som honestos hem d’admetre que cap societat democràtica pot prescindir de la política ni considerar els partits com l’enemic a abatre. Per això quan s’estableix aquesta dicotomia entre polítics i societat civil ens fem un mal favor.

Què li suggereix la frase: “El poble mana, el govern obeeix”?

No és un plantejament correcte. Això no vol dir que no s’hagi de ser molt exigent amb els partits.

¿Existeix un populisme independentista?

És possible que hi hagi simplificacions tan grans de la realitat que algú pugui considerar que és populisme.

¿El diàleg entre ERC i el PSOE és una oportunitat per fer política?

Estic convençut que les 900.000 persones que van votar ERC el 10-N tenen l’aspiració que aquell vot serveixi per fer política. I la política sovint es materialitza en l’intent d’arribar a acords. Per tant, veig molt positiu que avui ERC i el PSOE estiguin parlant sobre la investidura. I em sembla encara millor si a l’altra banda de la taula tens una força, el PSOE, que avui està més dèbil que no pas després del 28-A.

¿Ara és un bon moment, doncs, per arribar a un acord amb el PSOE?

Que el PSOE estigui dèbil està clar que és una oportunitat per a l’independentisme.

La situació ha canviat del tot perquè ERC donava els seus vots gratis el 28-A i ara posa condicions.

La posició d’ERC en la investidura fallida tenia un objectiu molt clar, i era demostrar que la culpa de la repetició electoral no era dels independentistes, sinó de Sánchez. Els vots d’ERC el 28-A van servir per fer política i per desemmascarar el PSOE. I l’escenari que tenim avui és millor per a l’independentisme del que teníem després del 28-A.

¿No tindria més sentit que JxCat i ERC negociessin junts?

Probablement tindria sentit, però caldria una voluntat compartida que no sé si hi és.

El PSOE ja ha dit que no acceptarà un referèndum.

És evident que aquest objectiu del referèndum acordat avui és impossible, i perquè acabi senti inevitable han de passar moltes més coses. Jo entenc que ara estem davant d’una oportunitat, perquè el PSOE necessita els 13 vots d’ERC i, per tant, el més lògic és que es mogui. I si no es mou voldrà dir que en realitat busca un acord amb el PP.

Més continguts de