DIARI DE CAMPANYA

Collboni patrimonialitza Coscubiela i Rabell per debilitar Colau

El PSC vol seduir l'"esquerra federalista" que rebutja l'acostament dels comuns a l'independentisme

"Estic aquí perquè gràcies als meus pares avui podem gaudir de llibertat. I jo no vull que el meu fill Daniel visqui en un país en el que una majoria pugui tapar els drets dels que no pensen com ell. No hi estic disposat!" El discurs pronunciat per Joan Coscubiela el 7 de setembre del 2017 al Parlament, on llavors exercia de portaveu de Catalunya Sí que es Pot, van merèixer un sonor aplaudiment a les bancades de Cs, el PSC i el PP, que es van posar dempeus. "Democràcia! democràcia!", cridava l'oposició a l'hemicicle, on els partits independentistes estava a punt d'aprovar la llei de transitorietat jurídica.

Des de llavors els socialistes han tingut el nom de Coscubiela - que aquest dimecres defensava a les xarxes la designació de Miqurl Iceta com a senador- en un pedestal. "És un home brillant. Si ell o el seu cap de llista [Lluís Rabell] haguessin volgut estar amb nosaltres n’hauríem estat encantats", deia un dirigent poc abans de les últimes eleccions catalanes. En aquells comicis, Iceta intentava captar el tradicional votant d'Iniciativa decebut amb l'acostament dels comuns a l'independentisme, el mateix que Jaume Collboni intenta ara atraure a les municipals. I així ho fa notar: "Em sento orgullós del paper de Coscubiela i Rabell el 6 i 7 de setembre al Parlament. Colau els va deixar a l'estacada, deia aquest dimarts en una entrevista a TV3.

Fer bandera dels dos exdiputats de CSQP s'ha convertit en una constant els últims dies per retallar distàncies pel flanc unionista amb Barcelona en Comú, i qualsevol excusa és bona per fer-ho. "El gir de Colau va començar no recolzant Coscubiela al Parlament", deia dimarts en plena valoració de la dimissió de la regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal. "Jo reivindico Coscubiela i Rabell", insistia aquest dimecres a l'agència Efe per justificar per què no pot "confiar políticament" amb els comuns.

Davant d'aquesta pèrdua de confiança, que atribueix al paper de l'alcaldessa de Barcelona l'1-O i al fet que expulsés el PSC del govern municipal -després que els socialistes avalessin l'aplicació del 155-, Collboni s'erigeix com a "hereu de la tradició d'ICV als govern municipals de progrés de Barcelona. La senyora Colau sembla que se n'avergonyeix", va dir a TV3. I aquest dimecres s'ha acabat oferint com a candidat de l'"esquerra federalista de la ciutat", fent notar que una part de la qual - com el propi Rabell- ja dona suport a la seva candidatura.

Més continguts de