PASQUA MILITAR

Cospedal defensa l'exèrcit com un instrument "lleial i eficaç" per fer complir la Constitució

El rei demana que no "s'escatimin esforços" per combatre la "xacra" del terrorisme i que estiguin a punt per a qualsevol intervenció internacional

El dia de Reis és sempre un dia d'efervescència militar a Madrid, on cada any se celebra al Palau Reial la Pasqua Militar, presidida des de fa tres anys per Felip VI, capità general de les forces armades espanyoles. Enguany era el primer cop que hi assistia la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, com a flamant ministra de Defensa. I en el seu discurs, marcat per un to càlid cap a les forces armades, no ha escatimat un missatge implícit cap al procés. Cospedal ha defensat l'exèrcit com un instrument "lleial i eficaç" per fer complir la Constitució.

El rei, en canvi, després de l'advertència del discurs de Nadal –en què va avisar que saltar-se la llei porta a "enfrontaments estèrils"–, no ha mencionat en cap moment ni implícitament ni explícitament Catalunya. Després d'haver renegat de l'Espanya plural en la seva primera Pasqua Militar el 2014, en què va definir Espanya com una "gran nació", aquest 2017 ha demanat que no "s'escatimin esforços" per combatre la "xacra" del terrorisme i que les forces armades estiguin a punt per a qualsevol intervenció internacional.

Cospedal s'ha compromès a treballar perquè la societat espanyola "adquireixi cultura de la defensa". " Les forces armades són una eina lleial i eficaç per garantir el futur d'Espanya i de l'estat social, democràtic i de dret plasmat a la nostra Constitució. Conscients d'aquesta importància, animo les nostres forces armades a seguir treballant i complint amb el seu deure, amb la mateixa entrega, esforç i entusiasme amb què ho han fet fins ara", ha conclòs la ministra de Defensa.

Crida a actuar contra el jihadisme

Felip VI ha reclamat "no escatimar esforços per augmentar la nostra capacitat de prevenció i de resposta davant aquesta xacra [el jihadisme] que posa en perill la nostra societat, renega dels nostres valors democràtics i és un enemic de la humanitat". Durant el discurs de Nadal, en canvi, no va fer cap referència a l'amenaça terrorista. A més, ha fet una crida a actuar contra el jihadisme: "La seguretat i defensa d'Espanya passen per la nostra voluntat d'actuar, juntament amb els nostres socis i aliats i sota l'empara de la legalitat internacional, en les diferents regions considerades estratègiques per a la nostra nació".

El rei considera que l'exèrcit espanyol és un dels que gaudeixen de més "credibilitat" en l'àmbit europeu i internacional, i que l'Estat és un "soci lleial, fiable i responsable" amb tots els compromisos adquirits.

Referència a un estrateg militar català

Per explicar la construcció de l'exèrcit espanyol, Cospedal s'ha referit a la unió dels regnes de Castella i la Corona catalanoaragonesa amb el casament de Ferran i Isabel la Catòlica i la reconquesta de Granada el 1492, així com el descobriment d'Amèrica. Ha assegurat que Ferran el Catòlic va ser el primer rei que va crear un exèrcit espanyol i que les forces armades espanyoles "són hereves d'altres que daten del naixement de la història d'Espanya com a nació".

En aquest sentit, ha citat al català Pere Margarit –Pedro de Margarit, segons Cospedal–, que va participar tant en el setge de Granada com en la conquesta de les Amèriques, ja que hi va arribar amb el segon viatge de Colom aplicant "conceptes moderns en l'estructura de les forces armades". " La història de la construcció de la nostra Espanya es llegeix al mateix temps que la història militar. I així anem fent història, fent forces armades i fent Espanya", ha afegit Cospedal.

Un rei més ortodox que mai

Felip VI ha renegat de l'Espanya plural en totes les Pasqües Militars que ha presidit. En les formes, el rei és també cada cop més ortodox. Ha recuperat el format de l'acte castrense de la Pasqua Militar amb la revisió de les tropes al pati d'armes del Palau Reial, que el rei Joan Carles havia cancel·lat per problemes de mobilitat.

La Pasqua Militar commemora la conquesta de Maó per part de les tropes de Carles III el 1782. Per celebrar-ho, el rei va ordenar que durant la festa de l'Epifania, el dia de Reis, reunissin files i transmetessin la seva felicitació. Des de llavors aquesta festa s'ha convertit en un important acte castrense que significa l'inici de l'any militar i en què es fa balanç de l'any anterior i es marquen les línies d'acció del que comença.

En l'acte al saló del tron els diferents comandaments –la majoria, homes de més de 50 anys amb moltes medalles al pit– han guardat files mentre el rei en condecorava la majoria i durant els dos discursos, tant el de Morenés com el de Felip VI. L'acte ha acabat amb el tradicional "¡viva España!" de Felip de Borbó i dos "vivas" que han cridat les tropes.