Crònica d'una secreta simetria

Pérez de los Cobos i Trapero durant la setmana tràgica prèvia a l'1-O

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos va declarar ahir amb la targeta de visita de la sentència del Procés del 14 d'octubre i fins i tot va recitar de memòria un dels seus paràgrafs.

El que diu, a la pàgina 284, el següent: "Els agents de l'autoritat –els Mossos, la majoria de les vegades– es veuen comminats per una aglomeració de persones impermeables a qualsevol requeriment, ja vingui dels agents o bé de l'autoritat judicial, a desistir en el seu intent de complir l'ordre judicial i han de claudicar respecte al seu objectiu, de manera vergonyant, resignada o en alguns casos gairebé complaent".

I quan no recita, De los Cobos explica els fets amb el llenguatge de la sentència, de la qual se sent, amb raó, una font inspiradora.

Per exemple: "S'han fet evidents episodis d'autèntica complicitat, que es deduïa clarament d'algunes imatges i escenes, complicitat i gairebé connivència motivades potser per la coincidència ideològica o per la seguretat que d'aquesta manera podien guanyar-se l'aplaudiment i beneplàcit d'aquests ciutadans rebels o dels responsables polítics".

La sentència cita una sola vegada el major Josep Lluís Trapero en el relat de fets provats.

Ho fa quan relata, a la pàgina 51, la reunió dels comissaris dels Mossos amb Puigdemont, Forn i Junqueras el 28 de setembre del 2017. "Això va donar lloc a l'advertència de Trapero de la possible concurrència a la votació de 2 milions de persones, amb el risc subsegüent de greus incidents entre agents policials i ciutadans", assenyala.

La sentència també invoca Pérez de los Cobos, a la pàgina 52, una vegada.

"Les autoritats de l'administració central de l'Estat –secretari d'estat de Seguretat, delegat del govern a Catalunya i coordinador Pérez de los Cobos– van creure en la previsió de «normalitat» afirmada per l'acusat Forn i van pensar que aquest compliria el que havia ordenat la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per descomptat, en el temps que transcorreria fins al començament de la jornada prevista per a l'1 d'octubre. Això va contribuir a la inhibició de l'actuació de la resta de forces i cossos de seguretat de l'Estat pel que fa a l'ocupació de centres de votació sota la iniciativa coneguda com «Escoles Obertes»".

Pérez de los Cobos, contra el que diu la sentència, va explicar ahir de manera reiterada que tenia serioses sospites del contrari. És a dir, que Trapero no compliria.

El coronel és un home molt ben informat. Ha treballat des del 2006 al ministeri de l'Interior, primer amb Alfredo Pérez Rubalcaba i després amb el secretari de Seguretat Justo Zambrana, durant el govern de Zapatero, per continuar durant el govern de Rajoy com a mà dreta dels secretaris d'Estat de Seguretat Francisco Martínez i José Antonio Nieto.

Segons va relatar ahir, durant l'estiu del 2017 va mantenir converses amb Albert Batlle, director general dels Mossos, que li va assegurar que la policia autonòmica sota el seu comandament no defensaria el referèndum. Quan Batlle va dimitir, el 17 de juliol del 2017, van tornar a parlar. I De los Cobos va saber que Batlle va tocar el dos per la deriva independentista.

Si, com va assegurar ahir, va arribar a Barcelona amb la sospita que Trapero no compliria, per què en la setmana entre el 23 de setembre i l'1 d'octubre no va fer res més que observar el desenllaç? Ha aclarit que no tenia comandament sobre els cossos, que era un simple coordinador. ¿No podia, al veure que el Titanic –el dispositiu policial– avançava cap a l'iceberg de 2 milions de persones l'1-O, acudir al ministre Zoido i al secretari Nieto per evitar el desastre? ¿Que potser no podia acudir al fiscal en cap Romero de Tejada i a la magistrada Mercedes Armas per demanar-los que comminessin Trapero directament?

Ahir va assegurar que si fos per ell, Trapero hauria sigut apartat. La pregunta que el fiscal Carballo, embadalit amb el relat del seu testimoni de càrrec, no va fer, era:

–Senyor coronel, per què no va exigir que Trapero deixés de comandar els Mossos per salvar el dispositiu i evitar el referèndum?

Això ens porta a la secreta simetria d'aquesta història.

A Pérez de los Cobos, ni Soraya Sáenz de Santamaría, ni Zoido, ni Nieto li van donar el poder del dispositiu ni li van explicar el que havia de fer. Però Pérez de los Cobos volia ser l'eficaç complidor d'una operació en la qual no manava, segons la seva pròpia confessió.

Trapero, per la seva banda, no volia quedar com un traïdor a Catalunya i, per tant, el seu equip i ell van posar en pràctica un dispositiu per conviure amb el referèndum, per controlar-lo sense una repressió sagnant.

Pérez de los Cobos acusa Trapero d'inacció, si no de complicitat i obstruccionisme. Però el testimoni de càrrec de l'acusació descriu en el seu relat la inacció d'observador en què va incórrer.

Postdata. Pérez de los Cobos va negar ahir que la tarda de l'1-O s'ordenés reduir la repressió. No obstant això, la sentència del 14 d'octubre diu el següent: "A primera hora de la tarda, atès que l'ús de la força podia esdevenir desproporcionat, els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van rebre ordres i es van veure irremeiablement forçats a declinar el propòsit inicial".