El sopar de Nadal de Lluís Rabell

LleidaDes que va començar la campanya, Lluís Rabell ja veu els carrers plens de llumetes de Nadal. "El 25 de desembre, fum, fum, fum". Hi fa referència sovint, com si el seu calendari d'advent fos de tres mesos i mig, com si ja hagués començat un frenètic compte enrere que no s'acaba el 27-S, sinó en les eleccions espanyoles, en aquella "santa nit, plàcida nit" en què desitja que els actuals inquilins de la Moncloa rebin carbó.

Des que va començar la campanya, encara que caigui un sol de justícia, Rabell parla de torrons. Se'ls vol menjar, diu, sense indigestions, veient Mariano Rajoy, "el dimoni escuat", a l'atur i vivint el seu particular "desembre congelat". Ell té el seu propi messies, Pablo Iglesias, que "les teies portarà i el camí il·luminarà".

Des que va començar la campanya, Rabell té poc temps per compartir amb la família. Les dificultats de conciliació són comunes en tots els candidats electorals. Però aquest dissabte, des de Lleida, un dels desplaçaments més llargs de la campanya, els recorda en públic. Ja els veu tots entaulats a punt de menjar l'escudella o rosegant les neules. "El sopar de Nadal serà tranquil", anuncia mentre el públic es protegeix de la calor amb barrets fets amb diaris. Té un fill "molt agitat", explica, que s'ha fet de Podem, i una filla "més assenyada que és d'un partit de l'esquerra clàssica". La confluència arriba, doncs, a la taula de can Rabell.

Des que va començar la campanya, a Catalunya Sí que es Pot es recorden sovint d'Artur Mas. Però també del cantautor i cap de llista de Junts pel Sí per Girona, Lluís Llach. Abans de cantar nadales, Rabell entonarà l'Estaca. Ho va prometre a Sant Boi de Llobregat per a la seva gran actuació al final de la campanya. Just abans de menjar el raïm que derivi de les urnes. Avui, però, des de la ciutat que governa el socialista Àngel Ros, la canta Alu Spear fent de teloner i deixa el llistó ben alt. De moment, a falta de torrons, pomes de Lleida. I a falta de simbombes, nadales nacionals.